ROCK 100

1991 va ser l’any àlgid del corrent grunge, sorgit a la ciutat de Seattle, a l’estat occidental nord-americà de Washington, a finals de la dècada dels 80. Va ser llavors quan Pearl Jam va editar el seu primer àlbum, “Ten”, que va suposar un important èxit i el qual la història ha deixat com una de les obres claus d’aquell període de la cultura rock, però l’aparició del disc va coincidir amb “Nevermind”, el segon treball d’estudi del trio Nirvana, la repercussió del qual va deixar en un segon pla el debut de Pearl Jam. Pearl Jam va ser fundat a la ciutat de Seattle pels exmembres de Green River,  el guitarrista Stone Gossard i el baixista Jeff Ament, als qual es van unir més tard el guitarrista Mike McCready, el bateria Dave Krusen i el carismàtic vocalista Eddy Vedder, un surfista californià de San Diego. Al llarg dels anys, l’única plaça que ha variat ha estat la de bateria, per on han passat, arran de la ràpida marxa de Krusen, Matt Chamberlain, Dave Abbruzzes...

Entre finals de la dècada dels 70 del segle XX, després de l’explosió punk, i començaments del decenni següent, en una etapa marcada per la new wave, van canviar vàries coses en el món del rock: les radio-fórmules es van consolidar, va aparèixer el canal televisiu MTV i es va posar de moda el gènere AOR, caracteritzat per cançons força comercials destinades a un públic adult.  Per aquests motius, aquelles bandes que optaven pel risc, certa experimentació o una música més alternativa, ho van tenir més difícil i complicat per fer-se un lloc en els ambients més comercials, havent de refugiar-se en emissores radiofòniques molt minoritàries o en petits segells discogràfics emergents. D’aquesta manera va néixer el rock independent i el grup britànic The Cure en va ser una de les seves formacions pioneres. El grup va ser fundat a la localitat de Crawley pel cantant, compositor i guitarrista Robert Smith, que va tenir com a companys inicials el guitarrista Porl T...

El ja desaparegut David Bowie ha estat una de les grans llegendes de la música rock, però els començaments del compositor britànic no van ser precisament senzills, amb un àlbum de títol homònim  que va passar pràcticament desapercebut. El seu segon treball d’estudi de gran format, “Space Oddity”, sobretot en allò que és refereix al senzill del mateix títol, va ser el primer èxit important per a Bowie, que aviat es va convertir en el gran protagonista de l’era del glam rock, quan va editar els àlbums “The man who sold the world”,  “Hunky Dory”, amb “Changes” i “Life on mars ?”; l’excel·lent “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars” i “Aladdin sane”, que conté “Drive on saturday” o “Time”. Un apartat especial mereix el disc “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars”, una de les obres cabdals de la història de la música popular. El treball, de caràcter conceptual i imprescindible per entendre l’època marcada pel gl...

El cantant, guitarrista i compositor canadenc Neil Young va formar part de dues bandes essencials en la història de la música popular, Buffalo Springfield i el supergrup Crosby, Stills, Nash & Young (CSNY); ha protagonitzat una brillant carrera en solitari, moltes vegades acompanyat del conjunt Crazy Horse, caracteritzada per l’autenticitat; ha utilitzat diferents gèneres, com folk rock, country rock, rock, punk rock o grunge, i ha estat una icona per a aquest últim estil. Després d’abandonar el seu país, Young (veu i guitarra) es va traslladar a California i va fundar a Los Angeles el quintet Buffalo Springfield, amb Stephen Stills (veu i guitarra), Richie Furay (veu i guitarra), Bruce Palmer (baix) i Dewey Martin (bateria). La vigència del grup va ser molt curta, però la formació va passar a la història per la seva importància en gèneres com el folk rock i el country rock i cançons que han perdurat en el temps, com el clàssic d’Stills “For what it’s worth”. ...

De l’era marcada pel glam rock, que hi va tenir lloc durant el primer lustre de la dècada dels 70 del passat segle, hi van sorgir noms propis fonamentals de la música popular  com David Bowie, Peter Gabriel, Phil Collins, Bryan Ferry o Brian Eno, però sens dubte també s’hi hauria d’afegir el nom de Marc Bolan, icònic líder del grup T Rex. En un principi, i juntament amb el percussionista Steve Peregrin Took, Bolan va formar el duo Tyrannosaurus Rex, amb aspecte hippy, quan la contracultura del flower power ja havia entrat en certa decadència, i mitjançant un estil folk rock psicodèlic. L’associació no va tenir massa èxit i Bolan va decidir portar a terme un radical canvi. El cantant, compositor i guitarrista anglès es va separar de Peregrin, va canviar el nom del grup, i el va deixar simplement com a T Rex; va electrificar la seva música, es va ajuntar aleshores amb el baixista Steve Currie, el bateria Bill Legend i el percussionista Mickey Finn i el quartet...

La banda quebequesa Arcade Fire, formada a la ciutat de Mont-real, ha estat una de les grans aparicions del rock alternatiu durant l’actual segle XXI. Fundada pel cantant, guitarrista i teclista nord-americà Win Butler i la també cantant i multi-instrumentista quebequesa Régine Chassagne, el grup va rebre la influència de la part més art rock i intel·lectual de l’era glam, com de David Bowie, un gran admirador de la banda canadenca, o de Roxy Music. Posteriorment es van unir a la formació Richard Reed Parry (guitarra), Tim Kingsbury (baix), Howard Billerman (bateria), substituït aviat per Jeremy Gara; Sarah Neufeld (violí)  i Wim Butler (diferents instruments), germà petit de Win. El conjunt de Mont-real es va caracteritzar, per exemple, pel caràcter multi-instrumentista d’alguns dels seus components, per la utilització d’instruments molt poc habituals en la música rock, com el violí, la viola, el violoncel, l'acordió o el xilòfon, o pels seus vibrants concert...

El punk que hi va tenir lloc a la Gran Bretanya, de característiques presidides per la protesta, la ràbia, la polèmica o el nihilisme, i aquell que es va realitzar als Estats Units, i més concretament a la gran urbs de Nova York, més intel·lectual i elaborat, van tenir enormes diferències, però el quartet Ramones, malgrat pertànyer al segon grup, va comptar amb unes peculiaritats molt més semblants al primer.  El grup va estar format inicialment per Joey Ramone (veu), Johnny Ramone (guitarra), Dee Dee Ramone (baix) i Tommy Ramone (bateria). Cap dels components portava aquest cognom, però fins i tot va acabar donant nom al quartet, que amb un rock primitiu, de cançons molt curtes i un quants acords, va aconseguir una gran fama i popularitat al Regne Unit, on, mitjançant gires, va influenciar de forma decisiva bandes punk com The Sex Pistols, The Clash, The Damned o Buzzcoks. Ramones, banda assídua al mític local CBGB, ubicat al Greenwich Village de Nova York, v...

Matt Bellamy (veu, guitarra i teclats), Christopher Westenholme (baix i veu) i Dominic Howard (bateria), amics des de l’adolescència, van formar a la localitat de Teignmouth, a la demarcació anglesa de Devon, el trio Muse, una de les bandes que de forma més clara ha trencat les barreres que tradicionalment havien caracteritzat un grup de caràcter independent. A llarg de la seva trajectòria, la formació britànica ha utilitzat diversos gèneres, com pop, rock, rock dur o rock progressiu, evidenciant, almenys durant els seus inicis, una important influència del llegendari quartet Queen, al mateix temps que el grup aleshores era en tot moment comparat amb un dels altres grans conjunts alternatius d’Anglaterra: Radiohead. El trio va debutar en gran format amb l’àlbum “Showbiz”, un treball que només va ser un èxit relatiu a la Gran Bretanya i que va passar desapercebut als Estats Units. Seguidament, Muse va editar “Origin of simetry”, on hi destaca la cançó “Plug in bab...

El cantant i guitarrista Michael Thompson, més conegut com a Black Francis i posteriorment com a Frank Black, i el guitarrista d’origen filipí Joey Santiago van fundar a Boston el grup Pixies, al qual es van unir la baixista Kim Deal i el seu amic David Lovering (bateria). Durant la trajectòria del quartet nord-americà, cal significar el seu gran èxit a la Gran Bretanya, on es va convertir en un grup de veritable culte; l’escassa repercussió dels seus àlbums al rànquing de Billboard, les lletres estranyes, surrealistes i críptiques de les seves cançons, l’enorme influència que va exercir en bandes indies com Pavement, Nirvana o Pearl Jam o els crits bastant histriònics de Francis, de vegades en llengua castellana, fruit d’una estada a Puerto Rico.  Després de debutar amb l’elogiat EP “Come on pilgrim”, el conjunt de Boston va gravar el seu primer àlbum, el magnífic “Surfer Rosa”, un dels millors treballs de la dècada dels 80. L’obra, que va comptar amb molt d...

Diu la llegenda que, mentre Malcom McClaren regentava amb la seva esposa una botiga de roba i música a Londres, va entrar a l’establiment un jove amb una samarreta on deia “I hate Pink Floyd” (“Odio Pink Floyd”). Aquell noi era John Lydon, conegut més tard com a Johnny Rotten, i McClaren el va contractar per organitzar un grup: d’aquesta forma tan peculiar, naixia The Sex Pistols.  El grup, format per Rotten (veu), Steve Jones (guitarra), Paul Cook (bateria) i Glen Matlock (baix), que va ser substituït pel controvertit i inestable Sid Vicious arran de declarar que li agradava The Beatles, va tenir una vigència, durant la seva etapa clàssica, d’uns nou mesos, però va tractar-se d’un període tan convuls, polèmic i influent, que el quartet es va guanyar un important capítol en la història de la música rock. La banda britànica, que va portar fins a l’extrem el lema “Do it yourself” (“Fes-ho tu mateix”), va veure com dues discogràfiques se’ls treien de sobre, com ...