ROCK 100

Curiós va ser el cas del grup californià Creedence Clearwater Revival (CCR): va aparèixer pràcticament del no res per aconseguir un número u darrere l’altre, mitjançant clàssics de l’època, concretament la segona meitat de la dècada dels 60 i els inicis del decenni dels 70 del segle XX, però, posteriorment, la banda va entrar, també de forma fulminant, en una profunda decadència. Una altra peculiaritat del quartet fundat a la localitat californiana d’El Cerrito va ser que, mentre a l’estat nord-americà banyat per l’oceà Pacífic triomfava plenament la contracultura hippy i el complicat, complex i surrealista estil psicodèlic, el grup va assolir l’èxit amb un tipus de rock tradicional, senzill, popular i directe, amb importants punts de swamp rock, fet que li va aportar també l’etiqueta de banda de southern rock. El conjunt nord-americà va estar format per John Fogerty (veu i guitarra), líder i compositor de tots els hits del grup; el seu germà gran Tom Fogerty (gu...

El grup fundat a Sheffield pel cantant i compositor Jarvis Cocker va triomfar plenament, en el marc del brit pop, durant bona part de la dècada dels 90 del passat segle, però la banda va transcórrer abans per una llarga travessia pel desert. Pulp va ser fundat l’any 1979 en una època en què Cocker era l´únic membre de l’etapa estel·lar del grup, la qual no arribaria fins l’any 1994, quan la banda va editar l’àlbum “His’n her’s”, que compta amb les peces “Lipgloss”, “Do you remember the first time ?” o “Babies”. Aleshores, la formació anglesa estava composta per Cocker (veu), Russell Senior (guitarra i violí), Steve Mackey (baix), Nick Banks (bateria) i Candida Doyle (teclats). “Different class”, una de les obres cabdals de la dècada dels 90 del segle XX, va consolidar en l’èxit Pulp, que es va convertir llavors en un dels conjunts clau de l’era del brit pop. El disc, el seu primer número u al Regne Unit, compta amb temes com “Miss – shapes”, el popular “Common ...

En el dia d’avui, el cantant, compositor i guitarrista nord-americà Bruce Springsteen està considerat una de les grans estrelles de la música rock, però els inicis no van ser precisament massa fàcils per al rocker de Nova Jersey. Springsteen (veu i guitarra), en els seus començaments un home compromès amb les idees de caire progressista i el moviment obrer, es va fer acompanyar pel grup The E Street Band, que va tenir com a membres originals Gary Tallent (baix), Vini López (bateria), David Sancious (teclats), Danny Federici (òrgan i acordió) i Clarence Clemons (saxofon i percussió), entrant posteriorment Max Weinberg (bateria), Steven van Zandt (guitarra), Nils Lofgren (guitarra) i Patti Scialfa (veu i sintetitzadors), companya sentimental de Bruce. Després de dos àlbums que van passar més aviat inadvertits, “Greeting from Asbury Park, NJ” i “The wild, the innocent and the E Street Band shuffle”, l’autor nord-americà va editar el seu primer gran èxit: “Born to ru...

A finals de la dècada dels 70 del segle XX hi va tenir lloc un enfrontament entre el rock progressiu, que havia passat per la seva època daurada durant bona part d’aquell decenni, i l’emergent i radical punk rock. No obstant, el grup The Dire Straits, liderat pel genial guitarrista Mark Knopfler, va obviar els dos corrents i va optar per un rock tradicional, fresc, accessible i senzill. La banda encapçalada per Mark, que també va portar a terme les tasques de cantant, compositor i productor, la van completar el seu germà menor David Knopfler (guitarra), John Illsey (baix) i Pick Withers (bateria). El quartet va debutar amb un àlbum de títol homònim en què hi pren part el súper hit “Sultans of swing”, un dels grans clàssics de l’època i que, més tard, va tenir una versió allargada i més instrumental, la qual va ser incorporada en el treball “Alchemy”. Seguidament, després de les bones crítiques de l’obra de debut, la premsa especialitzada no va ser tant benèvola a...

The Animals va ser una de les moltes bandes britàniques que, durant el decenni dels 60 del segle XX, van preferir expressar-se mitjançant el rythm & blues i no pas per la via més comercial del pop, com també van fer altres històriques formacions com The Rolling Stones, The Who, The Yardbirds, John Mayall & the Bluesbreakers, Manfred Mann, Small Faces o Cream, entre moltes d’altres. El quintet va estar format a la ciutat de Newcastle pel magnífic vocalista Eric Burdon, el teclista Allan Price, el guitarrista Hilton Valentine, el baixista Chas Chandler i el bateria John Steel. El grup es va significar, en primer lloc, per la formidable i apassionada veu de Burdon, un dels millors cantants de la història de la música rock, i, en segon lloc, per l’admiració per diferents bluesmen nord-americans com Ray Charles, Bo Diddley, Screamin’ Jay Hawkins, John Lee Hooker, Muddy Waters o Howlin’ Wolf, sense oblidar rockers com Chuck Berry. Si bé la banda és recordada t...

Tres excomponents de la formació mod Move, Jeff Lynne (veu, guitarra i piano), Roy Wood (veu, guitarra i baix) i Bev Bevan (bateria), van fundar a Birmingham l’Electric Light Orchestra (ELO), que va fusionar el pop amb arranjaments de caire simfònic. També es van integrar a la banda Bill Hunt (instruments de vent) i Steve Woolam (violí). Com també va fer Supertramp durant el mateix període, la ELO va acostar el rock progressiu i simfònic al gran públic, però ho va realitzar d’una forma singular: a part dels instruments orquestrals que utilitzava la formació, va portar a terme obertures de caire clàssic, com en la versió que va efectuar del “Roll over Beethoven”, de Chuck Berry, o del tema “Rockaria”, pertanyent al disc “A new world record", el seu àlbum estel·lar. Després del primer àlbum d’estudi, “Electric Light Orchestra”, Wood va abandonar la banda britànica, fet que va convertir Lynne en l’inqüestionable líder del grup, que posteriorment, abans d’arribar...

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

Després d’intentar involucrar-se en la moda punk, d’una manera no massa convincent, el trio The Police es va convertir en una de les bandes capdavanteres de la posterior new wave. El grup va ser fundat a Anglaterra pel carismàtic cantant i baixista Sting, el veterà guitarrista Andy Summers i el bateria nord-americà Stewart Copeland. L’associació es va distingir per una llavors original fusió entre pop i reggae, aquest aleshores un gènere molt de moda al continent europeu. “Outlandos d’amour”, l’àlbum de debut del trio, és, segons la meva opinió, i de llarg, el millor disc de The Police, malgrat ser l’únic treball en gran format del grup que no va assolir el número u a la Gran Bretanya. L’edició, número sis al Regne Unit, conté tres de les seves cançons més emblemàtiques: “So lonely”, “Roxanne” i "Can’t stand losing you”, totes elles amb el característic segell reggae – pop. A continuació, la formació britànica va gravar el supervendes “Regatta de blanc” ...

Cantant, compositora, guitarrista i poeta, Patti Smith, nascuda a Chicago, però establerta a Nova York, va ser clau per a l’aparició del punk rock al districte de Manhattan, que va tenir com a marc el local CBGB, on també van triomfar bandes com The Ramones, Television, Blondie o Talking Heads. Smith va debutar amb el treball “Horses”, produït per l’exVelvet Underground John Cale, un àlbum aclamat per la crítica i molt reivindicat al llarg del temps per diferents generacions. En el disc hi prenen part cançons com un peculiar cover del “Gloria” que Van Morrison va composar per al seu grup Them, “Redondo beach”, la poètica “Birdland”, la vibrant “Free money”, “Break it up”, “Land” o un altra versió, en aquest cas el “My generation” de The Who. En aquella època, Patti va incorporar els músics Ivan Kral (guitarra), Lenny Kaye (baix), Jay Dee Daugherty (bateria) i Richard Sohl (teclats), dels quals es va fer acompanyar en la seva època clàssica, en el marc de l’era p...