THE POLICE

Després d’intentar involucrar-se en la moda punk, d’una manera no massa convincent, el trio The Police es va convertir en una de les bandes capdavanteres de la posterior new wave.

El grup va ser fundat a Anglaterra pel carismàtic cantant i baixista Sting, el veterà guitarrista Andy Summers i el bateria nord-americà Stewart Copeland. L’associació es va distingir per una llavors original fusió entre pop i reggae, aquest aleshores un gènere molt de moda al continent europeu.

“Outlandos d’amour”, l’àlbum de debut del trio, és, segons la meva opinió, i de llarg, el millor disc de The Police, malgrat ser l’únic treball en gran format del grup que no va assolir el número u a la Gran Bretanya. L’edició, número sis al Regne Unit, conté tres de les seves cançons més emblemàtiques: “So lonely”, “Roxanne” i "Can’t stand losing you”, totes elles amb el característic segell reggae – pop.

A continuació, la formació britànica va gravar el supervendes “Regatta de blanc” (continuava la seva dèria de posar títols afrancesats). L’àlbum, primer número u al seu país i que definitivament va fer conèixer The Police fora del Regne Unit, té pistes com el gran hit “Message in a bottle”, “Walking on the moon”, la peça que li dóna títol, que va guanyar el Grammy instrumental, i “Bring on the night”, que més tard Sting en faria una versió en solitari.

“Zenyatta mondatta”, la seva tercera obra en àlbum, va suposar el final de la primera etapa del trio anglès, aquella marcada per la influència dels ritmes jamaicans, i on es va poder observar cert declivi del conjunt liderat per Sting, doncs va ser un treball sensiblement inferior als dos primers gravats. Els dos senzills, “Don’t stand so close to me” i, sobretot, “De do do do, de da da da”,  no són precisament els millors temes de la seva trajectòria, mentre que altres cançons importants van ser “Canary in the colmane”, “Man in a suitcase” i “Behind my camel”, que igualment va obtenir el Grammy instrumental.  

“Ghost in the machine” va suposar el començament de l’era caracteritzada per la sofisticació, la pulcritud i l’elegància, les quals acompanyarien poc més tard a Sting en la seva triomfal i exitosa carrera en solitari. En l’àlbum hi prenen part peces com “Every Little thing she does is magic”, amb una tornada trepidant, o “Living in the material world”.

El cim comercial, i també de fama i popularitat, doncs amb ell el trio ja va arribar al públic que encara se’ls hi havia resistit, va ser “Sinchronicity”, que paradoxalment la considero la seva obra més mediocre. El grup va aconseguir un enorme èxit, essencialment per les cançons “Wrapped around your finger”, “King of pain” i molt especialment “Every breath you take”, un súper hit que va ser radiat a totes hores per les emissores comercials.

Tanmateix, després del gran triomf comercial que va suposar “Sinchronicity”, The Police es va trencar per les diferències entre Copeland i Sting, que va començar llavors una trajectòria en solitari d’un espectacular èxit.