ROCK 100

Quan Kurt Cobain va decidir posar fi a la seva vida, el trio Nirvana es va desfer, moment en el qual el baixista Krist Novoselic va formar Sweet 75 i el bateria Dave Grohl va fundar Foo Fighters, una de les formacions de més èxit durant les últimes dècades. En un principi, Grohl, reconvertit en cantant i guitarrista i únic membre estable del grup, es va ajuntar amb el baixista Nate Mendel, el bateria William Goldsmith, que havien ja coincidit en el conjunt Sunny Day Real Estate, i el també guitarrista Pat Smear, que havia exercit com a músic de gira de Nirvana. El quartet va debutar amb un treball de títol homònim amb moltes similituds amb l’estil del trio encapçalat per Cobain. Més tard, la banda de Seattle va editar l’excel·lent àlbum “The Colour and the shape”, en què hi pren part la magnífica peça “Everlong”, un dels clàssics de la formació de l’estat de Washington. En aquest punt, el grup liderat per Grohl, malgrat no fer-se encara amb un lloc important al m...

En una època, encara que amb estils bastant diferents, que altres dues bandes alternatives, els també nord-americans The Killers i els escocesos Franz Ferdinand, van reivindicar la música de principis dels anys 80 del segle XX, els novaiorquesos Interpol van exercir els ritmes postpunk, amb un estil que recordava la molt reivindicada formació anglesa Joy Division. La formació nord-americana va ser fundada pel cantant i guitarrista Paul Banks, la veu de baríton del qual recorda la del malaguanyat Ian Curtis, líder de Joy Division; el guitarrista Daniel Kessler, el baixista Carlos Dengler i el bateria Greg Drudy, que molt aviat va ser substituït per Sam Fogarino. La banda novaiorquesa va debutar amb l’excel·lent “Turn on the bright lights”, un treball molt influït per l’època del postpunk i unànimement elogiat pels mitjans de comunicació especialitzats. El disc, una de les obres cabdals del rock alternatiu de la primera dècada de l’actual segle, conté peces com...

Arran del suïcidi de Ian Curtis, cantant i líder de Joy Division (JD), els altres tres components de la reivindicada banda postpunk, Bernard Sumner (guitarra), Peter Hook (baix) i Stephen Morris (bateria), van formar el grup New Order, al qual es va unir Gillian Gilbert (teclats), companya sentimental de Sumner, el qual també va exercir de vocalista. En un principi, el quartet de Manchester va continuar amb un tipus d’estil semblant a aquell que havia utilitzat JD, en el marc del rock sinistre, però aviat el grup britànic va portar a terme un radical gir i, una vegada els seus membres es van instal·lar a la càlida illa mediterrània d’Eivissa, va apostar per una música de caire rítmic, ballable i molt tecnificat, amb un ús important de sintetitzadors. New Order, sota la producció del segell discogràfic independent “The Factory”, el mateix que havia editat els treballs de JD, va elaborar els àlbums “Movement” i  “Power, corruption and lies”, encara dues obres...

El grup californià Red Hot Chili Peppers, una de les bandes més populars del rock alternatiu de tots els temps, va realitzar una llavors original barreja entre els gèneres funk i punk, amb aportacions de hard rock, que ha comptat amb una important influència. El conjunt va ser fundat per Anthony Kiedis (veu) i Flea (baix), també ocasionals actors cinematogràfics en films independents i únics membres estables de la formació de Los Angeles, a més de Jack Sherman (guitarra) i Cliff Martínez (bateria), que aviat serien substituïts per Hillell Slovak i Jack Irons, respectivament. Després dels treballs “The Red Hot Chili Peppers”, “Freaky styley” i “The upfit mofo party plan”, tres discs que van passar gairebé desapercebuts, el grup californià va aconseguir cert èxit amb “Mother’s milk”, en la gravació del qual Chad Smith va entrar per Irons, que va passar a formar part de Pearl Jam, i en què Slovak va morir per sobredosi i va ser substituït per John Frusciante. En l’o...

El grup de Chicago The Smashing Pumpkins va ser una de les bandes estel·lars, durant la dècada dels 90 del segle XX, del boom del rock alternatiu, quan aquest va aconseguir sortir de les escenes més independents i obrir-se la porta a un públic més ampli. La formació nord-americana va fusionar diferents gèneres, com el pop, el rock, la música psicodèlica, el rock dur o l’estil progressiu i simfònic. La banda va ser fundada pel cantant, compositor i guitarrista Billy Corgan, únic membre permanent del grup, al qual es van unir el guitarrista James Iha, la baixista D’arcy Wretzky i el bateria Jimmy Chamberlain. El quartet va debutar amb l’àlbum “Gish”, que va passar bastant desapercebut al marge de l’escena alternativa. Posteriorment, la formació nord-americana va gravar l’històric treball “Siamese dream”, una de les grans obres de l’últim decenni del passat segle i un dels discs estel·lars del rock independent de tots els temps. L’edició, que compta amb excel·lents t...

Entre finals de la dècada dels 70 i començaments del decenni dels 80 del passat segle, tal com abans havia fet el gènere del reggae, el també ritme jamaicà de l’ska va tenir un enorme èxit a la Gran Bretanya, on va sorgir el segell discogràfic 2 Tone, que va produir els primers discs de bandes com The Specials, Bad Manners o Madness, la formació que assoliria una major popularitat. El grup, fundat a la zona londinenca de Camden Town, va estar integrat pel cantant Graham Suggs McPherson, el guitarrista Chris Foreman, el baixista Mark Bedford, el bateria Daniel Woodgate, el teclista i pianista Mike Barson i el saxofonista i percussionista Lee Thompson. El sextet va debutar amb el treball “One step beyond”, que conté la pista del mateix títol i la magnífica “My girl”, composta per Barson i potser la millor cançó de la seva trajectòria. Seguidament, Madness, que es va unir igualment al moviment de la new wave, va editar els àlbums “Absolutely”, “7” i “The rise and f...

El grup nord-americà, fundat a la localitat de Nashville, a l’estat de Tennessee, pels germans Followill, Caleb (veu i guitarra), Jared (baix) i Nathan (bateria), a més d’un cosí, Matthew Followill (guitarra), va ser durant els seus orígens una banda clàssica de southern rock, en una època en què es va veure influenciada per llegendàries formacions com The Allman Brothers Band o Lynyrd Skynyrd. Durant aquell període inicial, el quartet va gravar dos àlbums, “Youth and young marhood” i “Aha shake heartbreak”, els quals, malgrat ser dues obres molt americanes, van tenir molt més d’èxit a la Gran Bretanya, estat on Kings of Leon sempre ha sigut una banda de culte, que no pas als Estats Units, on gairebé van passar desapercebudes. A continuació, la formació de Tennessee va portar a terme un tomb important: va deixar enrere les arrels southern i, eliminant els cabells llargs i les frondoses barbes, amb l’excepció de Nathan, va crear un tipus de música més experimental...

El quartet Queen va estar sempre format, durant la seva època clàssica, pel carismàtic i histriònic cantant Freddy Mercury, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i el bateria Roger Taylor. El grup, durant els seus inicis, es va veure clarament involucrat en el corrent del glam rock. Va ser en aquell marc que el quartet va editar els seus primers quatre treballs de gran format: “Queen”, “Queen II”, “Sheer heart Attack” i “A night at the opera”, que va suposar un enorme èxit, sobretot per la presència del hit “Bohemian rapsody”, número u al Regne Unit i penso que la millor cançó en tota  la trajectòria del grup anglès, tot i que la peça va clarament de més a menys. Després d’”A night at the opera”, Queen es va convertir en una clàssica stadium band, en un període en que la formació britànica va gravar els àlbums “A day at the races”, amb la presència de “Somebody to love”; “News of the world”, que conté dos hits molt usats en espectacles esportius, “W...

En el marc de la new wave, i amb seu al local londinenc Blitz Club, va aparèixer el moviment dels nous romàntics, molt influït pel corrent del glam rock que va tenir lloc més o menys una dècada abans. El quintet Spandau Ballet va ser una de les bandes més populars de la moda. Els germans Kemp, Gary (guitarra) i Martin (baix), van fundar a Londres el grup, al qual es van unir el cantant Tony Hadley, el bateria John Keeble i el saxofonista Steve Norman, quintet que es va mostrar inalterable durant la totalitat de la trajectòria de la formació. Durant l’etapa en què el conjunt anglès es va veure involucrat en la moda dels nous romàntics, de la qual va ser el principal abanderat juntament amb un altre quintet, Duran Duran, Spandau Ballet va gravar els àlbums “Journeys to glory”, amb el tema “To cut a long story short”, i “Diamond”, que conté la pista “Chant number one (i don’t need his pressure on)".   Seguidament, la banda anglesa va efectuar un important ca...