Ir al contenido principal

SPANDAU BALLET











En el marc de la new wave, i amb seu al local londinenc Blitz Club, va aparèixer el moviment dels nous romàntics, molt influït pel corrent del glam rock que va tenir lloc més o menys una dècada abans. El quintet Spandau Ballet va ser una de les bandes més populars de la moda.

Els germans Kemp, Gary (guitarra) i Martin (baix), van fundar a Londres el grup, al qual es van unir el cantant Tony Hadley, el bateria John Keeble i el saxofonista Steve Norman, quintet que es va mostrar inalterable durant la totalitat de la trajectòria de la formació.

Durant l’etapa en què el conjunt anglès es va veure involucrat en la moda dels nous romàntics, de la qual va ser el principal abanderat juntament amb un altre quintet, Duran Duran, Spandau Ballet va gravar els àlbums “Journeys to glory”, amb el tema “To cut a long story short”, i “Diamond”, que conté la pista “Chant number one (i don’t need his pressure on)".  

Seguidament, la banda anglesa va efectuar un important canvi de rumb i es va situar en un tipus de pop molt influït pel soul, de certa forma proper al so Motown de Detroit, caracteritzat per l’elegància, la sofisticació i el refinament, ben palès en l’actitud de Hadley, convertit en un tipus de crooner que recordava el líder de Roxy Music Bryan Ferry.

El primer treball de la nova etapa en va ser el supervendes “True”, un enorme èxit, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units. El disc, una de les obres més venudes de la dècada dels 80 del segle XX, va extreure grans hits com “Communication”, “Heaven is a secret”, “Gold” i la peça del mateix títol.

La tendència va continuar amb “Parade”, en què hi forma part “Only When you leave”, i “Through the barricades”, amb les cançons “How many lies ?” i la de títol homònim, però després d’aquest treball, el quintet va entrar ràpidament en decadència, fet molt evident a “Heart of sky”, l’últim disc de la seva trajectòria clàssica.

Posteriorment a un llarg parèntesi, aprofitat per Hadley i els germans Kemp per efectuar projectes en solitari, el grup londinenc va tornar amb “Once more”, en un període en què “Soul boys of the western world”, documental dirigit per George Hencken sobre la seva carrera artística, va tenir el elogis de la crítica.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...