ROCK 100

Durant la segona meitat de la dècada dels 70, en el marc del punk novaiorquès i de l’època àlgida del local CBGB, va aparèixer el quartet Talking Heads, més involucrat en la posterior new wave i d’unes característiques intel·lectuals i arty que els allunyava d’aquell punk més clàssic, l’interpretat per Ramones o les diverses bandes britàniques de l’estil.   El quartet, inalterable durant tota la seva trajectòria, el van formar el carismàtic cantant, guitarrista i compositor David Byrne, el guitarrista Jerry Harrison, que havia format part de la banda The Modern Lovers, i la baixista Tina Weymouth i el bateria Chris Frantz, que eren també parella sentimental. El grup novaiorquès, influït per un altre conjunt fundat a la Gran Poma, The Velvet Underground, va debutar amb el reivindicat àlbum “Talking Heads 77”, on es troba “Psycho killer”, una de les seves peces més populars i comercials i tema força adient al caràcter histriònic de Byrne. A continuació, ja...

Un estudiant de literatura, Paul Simon, i un altre de matemàtiques, Art Garfunkel, van formar el duo més cèlebre de la història de la música popular. En un principi, es van fer anomenar Tom & Jerry, per finalment ser coneguts pels seus respectius cognoms. El duet es va donar a conèixer al Greenwich Village de Nova York en una època en què també ho feia Bob Dylan, del qual va fer una versió del “The times, they ara a – changin” en el seu primer àlbum, “Wednesday morning, 3 AM”, que també conté una primera edició del tema “The sound of silence”, que va passar pràcticament desapercebut. Seguidament, hi ha tenir lloc una separació, moment en el qual, sense èxit, Simon va tenir una experiència en solitari. A continuació, es va realitzar una versió més pop i rítmica de “The sound of silence”, inclosa en l’àlbum d’idèntic títol i que va constituir un important triomf per al restaurat duo. En el seu segon treball de llarga durada, hi prenia part igualment la cançó “I...

No he sigut mai un fan de Prince ni he comprat cap dels seus discs, però reconec que, en el seu estil, i malgrat algunes peculiaritats i excentricitats, va ser un brillant compositor, un excel·lent músic i una gran influència. Prince va ser la gran estrella de la música popular durant el decenni dels 80 del segle XX, juntament amb Michael Jackson i Madonna, però a diferència d’aquests dos artistes, els quals mai han format part tampoc de les meves preferències, el compositor de Minneapolis va anar més enllà de l’escena comercial i compta amb treballs que avui podríem anomenar com a alternatius. Tanmateix, els inicis de l’autor nord-americà no va ser gens fàcils, doncs va veure rebutjades vàries maquetes i els seus primers treballs de llarga durada, “For you”, “Prince”, “Dirty mind” i “Controversy”, no van constituir grans èxits comercials, cota que si va assolir l’històric i aclamat “1999”, número u als Estats Units. El gran moment de fama i popularitat li va...

Moltes vegades s’ha indicat que guanyar el popular festival d’Eurovisió no és cap garantia de tenir una posterior carrera d’èxit a nivell internacional, tot i que han hagut algunes excepcions, la més cèlebre la del quartet suec Abba, quan va imposar-se l’any 1974 amb el tema “Waterloo”. El grup el van formar els teclistes i compositors Benny Andersson, que es va fer càrrec de la música, i Björn Ulvaeus, que va confeccionar les lletres, i les vocalistes Anni – Frid Lyngstatd i Agnetha Föltskog. La unió no era només professional, sinó també sentimental, doncs Andersson era parella de Lyngstatd i Ulvaeus de Föltskog. Abans de l’esclat de “Waterloo”, el quartet escandinau havia triomfat a nivell local amb el tema “Ring ring”, però la cançó guanyadora d’Eurovisió va suposar el seu primer triomf a nivell internacional, tant a l’Europa continental com al Regne Unit, on fins llavors molt poques formacions d’un estat de parla no anglesa s’hi havia fet un lloc important, o ...

Els inicis musicals del nord-irlandès Van Morrison es troben en la banda Them, de la qual en va ser cantant i principal compositor i que va fundar amb el guitarrista Billy Harrison, el baixista Alan Henderson, el bateria Patrick McAuley i el teclista Jackie McAuley. El grup, que va utilitzar el rythm & blues i el garage rock, va passar fonamentalment a la història pel clàssic “Gloria”, versionat anys més tard, a la seva manera, per Patti Smith en el seu àlbum de debut “Horses”. Amant de mítics i llegendaris bluesmen com John Lee Hooker, Sonny Boy Williamson o Howlin’ Wolf, la formació nord-irlandesa Them va ser una de les clàssiques bandes de rythm & blues que van inundar el Regne Unit durant la dècada dels 60 del segle XX, entre les quals també cal significar-ne The Rolling Stones, The Who, The Kinks, The Animals, The Yardbirds, Cream, Manfred Mann, Small Faces o John Mayall & the Bluesbreakers. Una vegada va deixar enrere Them, que va continuar la se...

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...

L’australià Nick Cave, normalment acompanyat de la banda The Bad Seeds, va ser un dels pioners de l’anomenat rock independent i s’ha convertit, amb el pas dels anys, en una de les figures més admirades de la música popular de la últimes dècades, mitjançant una discografia caracteritzada per l’autenticitat i el sentit heterogeni. Nascut a la localitat de Warracknabeal, a l’estat de Victoria, Cave, aleshores realitzant només les tasques de vocalista, va formar el grup The Boys next Door, aviat reconvertit en The Birthday Party, que van completar el multistrumentista Mick Harvey, el guitarrista i organista Rowland S. Howard, el baixista Tracy Pew i el bateria Phil Calvert.   Seguidament, ja traslladat a la gran urbs de Melbourne, Nick, ara també guitarrista i pianista, va estar acompanyat dels Bad Seeds, amb el mateix Harvey, l’alemanya Blixa Bargeld (guitarra, piano i veu), excomponent d’Einsturzende Neubaten; Barry Adamson (baix), que havia tocat amb la ba...

El quintet de Birmingham Duran Duran va ser, juntament amb Spandau Ballet, la banda capdavantera de la moda dels nous romàntics, sorgida, en plena etapa de la new wave, a principis dels anys 80 del segle XX i molt influenciada pel glam rock que va tenir lloc a començaments del decenni anterior. El baixista John Taylor i el teclista Nick Rhodes van fundar el grup, al qual seguidament es van integrar el cantant Simon le Bon, el guitarrista Andy Taylor i el bateria Roger Taylor. El quintet, una vegada traslladat a Londres, va freqüentar el local Blitz, seu del corrent dels nous romàntics, i es va convertir en una de les bandes cabdals del moviment. Després de debutar amb un treball de títol homònim, amb la presència del tema “Girls on films”, el grup va transcórrer per la seva època estel·lar mitjançant els àlbums “Rio”, segurament la seva obra més reconeguda i de la qual formen part les peces del mateix títol, “Hungry like a Wolf” o “Save a prayer”, i “Seven and t...