Ir al contenido principal

DURAN DURAN













El quintet de Birmingham Duran Duran va ser, juntament amb Spandau Ballet, la banda capdavantera de la moda dels nous romàntics, sorgida, en plena etapa de la new wave, a principis dels anys 80 del segle XX i molt influenciada pel glam rock que va tenir lloc a començaments del decenni anterior.

El baixista John Taylor i el teclista Nick Rhodes van fundar el grup, al qual seguidament es van integrar el cantant Simon le Bon, el guitarrista Andy Taylor i el bateria Roger Taylor. El quintet, una vegada traslladat a Londres, va freqüentar el local Blitz, seu del corrent dels nous romàntics, i es va convertir en una de les bandes cabdals del moviment.

Després de debutar amb un treball de títol homònim, amb la presència del tema “Girls on films”, el grup va transcórrer per la seva època estel·lar mitjançant els àlbums “Rio”, segurament la seva obra més reconeguda i de la qual formen part les peces del mateix títol, “Hungry like a Wolf” o “Save a prayer”, i “Seven and the Ragged tiger”, número u al Regne Unit i amb el reclam de les cançons “The reflex” i “Union to the sun”. 

Igualment, Duran Duran, durant aquell període triomfant, havia gravat els singles “Is there Something i should know”, “The wild boys” i “A view to kill”, que va formar part de la banda sonora d’una de les pel·lícules de “James Bond”. No obstant, amb l’edició del també exitós treball “Notorious”, que compta amb la pista que li dóna títol, es podia ja entreveure certa crisi, doncs només restaven a la formació Simon, John i Nick.

A continuació, es va produir la separació, moment en què Simon, Roger i Nick van formar la banda Arcadia i Andy i John van fundar, amb el popular vocalista Robert Palmer, el grup Power Station. Alguns anys més tard, Duran Duran es va reunir de nou, però en format de quartet per l’absència d’Andy.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...