ROCK 100

Mentre a la costa est dels Estats Units hi tenia lloc l’auge de la música folk, compromesa i caracteritzada per l’anomenada cançó protesta, amb autors com Bob Dylan, Joan Báez o Phil Ochs, a la riba del Pacífic triomfava l’estil surf, desenfadat, festiu i comercial. El conjunt més popular en va ser The Beach Boys. De no haver existit The Beatles, i la british invasion que van encapçalar els Fab Four, molt probablement la banda californiana seria avui considerada la millor del món durant la dècada dels 60 del passat segle. El grup el van fundar els tres germans Wilson, Brian (veu i baix), Carl (veu i guitarra) i Dennis (veu i bateria), amb el seu cosí Mike Love (veu) i un veí: Al Jardine (veu i guitarra). Durant la seva primera etapa, caracteritzada per la música surf, el quintet va facturar un hit rere l’altre, amb títols com “Surfin’”, “Surfin’ safari”, “Surfin’ USA”, “Surfin’ girl”, “California girls”, “Help me Rhonda” o “I get around”. En aquella època van come...

Reginald Kenneth Dwight, conegut amb el sobrenom d’Elton John, ha estat un dels cantants, pianistes i compositors més cèlebres de la història de la música popular, amb una excel·lent i prolífica trajectòria durant la dècada dels 70 del passat segle. John, que es va formar el l’àmbit de la música clàssica, es va unir amb el poeta i lletrista Bernie Taupin, amb qui va formar un dels duos musicals més triomfants i brillants de la història de la música pop. Tots dos van debutar amb l’àlbum “Empty sky”, durant el període dominat per l’escena del glam rock, en què Elton s’hi va sentir molt còmode a causa dels seus vestits llampants, cert histrionisme i la col·lecció de barrets i ulleres que l’acompanyaven arreu. A continuació, John i Taupin van gravar els treballs “Elton John”, on hi té lloc la magnífica “Your song”; “Tunbleweed Connection”, “Madman across the water”, amb el bell tema “Tiny dancer”, que compta amb una tornada extraordinària; “Honky chateau”, amb el cl...

Chrissie Hynde, una nord-americana de l’estat de Cleveland, es va traslladar a Anglaterra, on va treballar de periodista musical, tot i que aleshores ja intentava triomfar com a intèrpret, mitjançant la formació d’alguns grups que no van tenir massa repercussió. Finalment, Hynde (veu i guitarra) va trobar l’èxit mitjançant la formació The Pretenders, grup que va estar immers en el canvi de tendència del punk rock a la new wave i que van completar James Honeyman – Scott (guitarra), Pete Farndon (baix) i Martin Chambers (bateria). El quartet va debutar amb un fresc, brillant, senzill i aclamat àlbum de títol homònim, que conté cançons com “Precious”, la dolça “Kid”, “Private life”, “Brass in pocket”, “Mistery achievement” i “Stop your sobbing”, aquesta composta per Ray Davies, líder de The Kinks, que llavors mantenia un idil·li amb Chrissie. La banda anglo-americana va continuar amb la mateixa pauta amb el seu segon treball de llarga durada, anomenat “Pretenders I...

Tres virtuosos músics que havien format part dels Bluesbreakers de John Mayall, el fantàstic guitarrista Peter Green, el baixista John McVie i el bateria Mick Fleetwood, van fundar, amb el guitarrista Jeremy Spencer, la banda Fleetwood Mac, una aleshores genuïna associació de blues rock. Tanmateix, Green, que com el primer líder de Pink Floyd, Syd Barrett, va tenir molts problemes derivats de les substàncies al·lucinògenes, va deixar la banda després de tres àlbums, caracteritzats per un blues rock endurit, amb aportacions psicodèliques, semblant a aquell que al seu dia van portar a terme formacions com Jimi Hendrix Experience, The Doors o Derek & the Dominos, grup encapçalat per un altre brillant guitarrista que havia col·laborat amb Mayall: Eric Clapton. Després de la marxa de Green, van entrar al grup britànic el baixista Bob Brunning, els cantants i guitarristes Danny Kirwan i Bob Welsh i la teclista Christine Perfect, que va adoptar el cognom del seu com...

Durant les èpoques estel·lars del punk rock i la new wave nord-americanes, així com la d’auge del mític local novaiorquès CBGB, va destacar amb força el conjunt Blondie, que va tenir l’icònic reclam de la seva cantant Deborah Harry, que, no obstant, en algun moment va poder deixar en un segon pla la música de la formació. Harry va formar el grup amb el guitarrista i compositor Chris Stein, completant el combo original el baixista Gary Valentine, el bateria Clement Burke i el pianista i organista James Destri, que va realitzar també tasques de composició. El quintet va debutar amb un àlbum de títol homònim. El segon treball de la banda novaiorquesa, “Plastic letters”, en el qual el guitarrista i baixista Frank Infante va substituir Valentine, va suposar el primer èxit important del conjunt nord-americà, sobretot per la presència en el disc del tema “Denis”, que es va convertir en el seu primer hit. A continuació, Blondie va editar l’àlbum “Parallel lines”,...

Entre finals del decenni dels 60 i començaments de la dècada dels 70 del segle XX, hi va tenir lloc el període àlgid del southern rock, una reivindicació del sud dels Estats Units i un orgull de pertinença a la part meridional del país. The Allman Brothers Band, sorgida a la localitat de Macon, a l’estat de Georgia, va ser una de les formacions més importants del moviment. El grup el van formar el brillant guitarrista Duanne Allman, un dels millors de la història en l’instrument i que va col·laborar en el “Layla” d’Eric Clapton com a músic d’estudi; el seu germà Gregg Allman (veu i teclats), Dicky Betts (guitarra i veu), Berry Oackley (baix) i els bateries Butch Trucks i Jai Johanny Johanson. El sextet va debutar amb un treball de títol homònim que no va tenir massa repercussió. Seguidament, la banda de Macon va assolir un important èxit amb el seu segon àlbum, “Idlewild south”, en què hi forma part el tema “In memory of Elizabeth Reed”. Llavors, el conjunt de Geo...