FLEETWOOD MAC

Tres virtuosos músics que havien format part dels Bluesbreakers de John Mayall, el fantàstic guitarrista Peter Green, el baixista John McVie i el bateria Mick Fleetwood, van fundar, amb el guitarrista Jeremy Spencer, la banda Fleetwood Mac, una aleshores genuïna associació de blues rock.

Tanmateix, Green, que com el primer líder de Pink Floyd, Syd Barrett, va tenir molts problemes derivats de les substàncies al·lucinògenes, va deixar la banda després de tres àlbums, caracteritzats per un blues rock endurit, amb aportacions psicodèliques, semblant a aquell que al seu dia van portar a terme formacions com Jimi Hendrix Experience, The Doors o Derek & the Dominos, grup encapçalat per un altre brillant guitarrista que havia col·laborat amb Mayall: Eric Clapton.

Després de la marxa de Green, van entrar al grup britànic el baixista Bob Brunning, els cantants i guitarristes Danny Kirwan i Bob Welsh i la teclista Christine Perfect, que va adoptar el cognom del seu company sentimental McVie. La presència de Christine va constituir la primera aproximació de la formació anglesa a un estil més comercial i accessible.

L’arribada de la vocalista Stevie Nicks i del cantant i guitarrista Lidsay Buckingham, que també estaven relacionats sentimentalment, va suposar el definitiu canvi de rumb de Fleetwood Mac, que va apropar-se a un estil pop apte par a tota classe de públics i va aconseguir triomfar clarament als Estats Units, país on el conjunt anglès es va acabar establint.

Durant aquella època, a nivell popular i comercial la més brillant del grup, Fleetwood Mac va editar els cèlebres àlbums “Rumours”, amb la presència de dos hits molt accessibles, “Don’t stop” i “Go your own way”, i el doble “Tusk”, del qual hi forma part el clàssic “Sara”. Els dos treballs van assolir unes vendes espectaculars a les dues bandes de l’Atlàntic.

Posteriorment, varis components de la banda, com Stevie i Christine, van decidir emprendre carreres paral·leles en solitari, en un període en que la formació va gravar el molt exitós àlbum “Tango in the night”, el qual va assolir encara cotes més altes d’accessibilitat i es va dirigir cap a postulats AOR.

Pocs grups, molt pocs, han realitzat un canvi tan pronunciat com l’efectuat per Fleetwood Mac.