Ir al contenido principal

FLEETWOOD MAC












Tres virtuosos músics que havien format part dels Bluesbreakers de John Mayall, el fantàstic guitarrista Peter Green, el baixista John McVie i el bateria Mick Fleetwood, van fundar, amb el guitarrista Jeremy Spencer, la banda Fleetwood Mac, una aleshores genuïna associació de blues rock.

Tanmateix, Green, que com el primer líder de Pink Floyd, Syd Barrett, va tenir molts problemes derivats de les substàncies al·lucinògenes, va deixar la banda després de tres àlbums, caracteritzats per un blues rock endurit, amb aportacions psicodèliques, semblant a aquell que al seu dia van portar a terme formacions com Jimi Hendrix Experience, The Doors o Derek & the Dominos, grup encapçalat per un altre brillant guitarrista que havia col·laborat amb Mayall: Eric Clapton.

Després de la marxa de Green, van entrar al grup britànic el baixista Bob Brunning, els cantants i guitarristes Danny Kirwan i Bob Welsh i la teclista Christine Perfect, que va adoptar el cognom del seu company sentimental McVie. La presència de Christine va constituir la primera aproximació de la formació anglesa a un estil més comercial i accessible.

L’arribada de la vocalista Stevie Nicks i del cantant i guitarrista Lidsay Buckingham, que també estaven relacionats sentimentalment, va suposar el definitiu canvi de rumb de Fleetwood Mac, que va apropar-se a un estil pop apte par a tota classe de públics i va aconseguir triomfar clarament als Estats Units, país on el conjunt anglès es va acabar establint.

Durant aquella època, a nivell popular i comercial la més brillant del grup, Fleetwood Mac va editar els cèlebres àlbums “Rumours”, amb la presència de dos hits molt accessibles, “Don’t stop” i “Go your own way”, i el doble “Tusk”, del qual hi forma part el clàssic “Sara”. Els dos treballs van assolir unes vendes espectaculars a les dues bandes de l’Atlàntic.

Posteriorment, varis components de la banda, com Stevie i Christine, van decidir emprendre carreres paral·leles en solitari, en un període en que la formació va gravar el molt exitós àlbum “Tango in the night”, el qual va assolir encara cotes més altes d’accessibilitat i es va dirigir cap a postulats AOR.

Pocs grups, molt pocs, han realitzat un canvi tan pronunciat com l’efectuat per Fleetwood Mac. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...