ROCK 100

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

Juntament amb The Allman Brothers Band, Lynyrd Skynyrd va ser el principal grup de l’època daurada del Southern rock, que va tenir lloc durant el primer lustre de la dècada dels 70 del segle XX i que va suposar una reivindicació i un orgull de pertinença als estats del sud dels Estats Units. La banda de Jacksonville, localitat de l’estat de Florida, va estar integrada durant els seus començaments per Ronnie van Zant (veu), Gary Rossington (guitarra), Allen Collins (guitarra), Ed King (guitarra), Leon Wilkeson (baix), Bob Burns (bateria) i Billy Powell (teclats). Posteriorment, van formar també part del grup Steve Gaines (guitarra), Artymus Pile (bateria) i les coristes Jo Jo Billingsley, Cassie Gaines, germana d’Steve, i Leslie Hawkins,   Lynyrd Skynyrd va ser la formació del moviment del Southern rock que millor va representar l’orgull de pertinença al sud dels Estats Units i, des d’alguns sectors, els seus components van tenir la consideració de racistes, per...

Una trobada entre el cantant, compositor, poeta i estudiant de cinema Jim Morrison i el teclista Ray Manzarek va constituir l’inici del grup californià The Doors, al qual es van integrar el guitarrista Robbie Krueger i el bateria John Densmore. El quartet de Los Angeles va debutar en gran format amb un sensacional àlbum de títol homònim, un treball força caracteritzat pel gènere del blues rock, que compta amb cançons com l’endurida “Break on through (on the Other side)”, el hit i número u a les llistes de Billboard “Light my fire”, “Blues kitchen”, “The Crystal ship”, la poètica “Alabama song (whisky bar)”, sobre la lítica de Bertold Brecht i Kurt Weill, i la psicodèlica, estranya, surrealista i inquietant “The end”.     Posteriorment, la banda californiana va efectuar un canvi en la seva discografia, amb una aproximació a un estil més comercial i allunyat del blues, fet constatat en les obres “Strange days”, “Waiting for the sun”, en què es tro...

Nascut a Seattle, a l’estat occidental de Washington, Jimi Hendrix va marxar a l’altra banda dels Estats Units per instal·lar-se a la gran urbs de Nova York. En els locals del bohemi barri del Greenwich Village, les seves dots de guitarrista no van passar desapercebudes per a ningú, i entre ells per a Chas Chandler, exbaixista de la banda britànica The Animals. Un entusiasmat Chandler va decidir convertir-se en mànager del genial guitarrista, a qui es va endur a Anglaterra, on va formar el trio Experience amb els músics locals Noel Redding (baix) i Mitch Mitchel (bateria). Aleshores, el trio es va erigir en una de les principals bandes britàniques de blues rock i de l’anomenat Swinging London . Experience, que també va utilitzar abastament la psicodèlia, en una època àlgida d’aquest gènere, que igualment van usar altres dos grups llavors incipients, Pink Floyd i Soft Machine, va editar una aclamada i reivindicada trilogia d’àlbums composta per “Are you experienced...

Durant el decenni dels anys 60 del segle passat, el Regne Unit va viure una autèntica passió pel rythm & blues, que va lluitar amb l’estil beat pel protagonisme de la música popular a la Gran Bretanya i va contribuir en l’anomenada british invasion. Les principals formacions van ser The Animals, els Bluesbreakers de John Mayall, Cream, The Kinks, Manfred Mann, The Rolling Stones, Small Faces, The Who i The Yardbirds. The Yardbirds va passat també a la història de la música popular per comptar amb tres dels millors guitarristes de tots el temps: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimi Page. El primer va fundar la banda juntament amb el Keith Relf (veu, guitarra i harmònica), Chris Deja (guitarra), Paul Samwell – Smith (baix) i Jim McCarty (bateria), l’únic dels membres originals que continua al grup. Molt influenciat per bluesmen nord-americans com BB King, Muddy Waters, Howlin’ Wolf o Sony Boy Williamson, a qui per exemple va dedicar un àlbum, el quintet es va conver...

Quan Jimmy Page va entrar a formar part del llegendari grup britànic de rythm & blues The Yardbirds, es va fer càrrec del baix, però una vegada va marxar Jeff Beck, que havia substituït al seu dia Eric Clapton, es va fer amb la guitarra, instrument del qual ha estat un autèntic mite. Una vegada dissolt el conjunt londinenc, Page va liderar els New Yardbirds, que en poc temps es van convertir en Led Zeppelin, conjunt pioner del hard rock i que van completar el carismàtic cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones, un home format en els estudis de gravació, i el bateria John Bonham, associació que es va mantenir fins a la desaparició de la banda. Led Zeppelin va realitzar una sèrie numerada de quatre aclamats àlbums, entre els quals van destacar el segon, amb una elogiada versió del tema de Wilie Dixon “Whole lotta love” i, de manera molt especial, el número quatre, en què hi sobresurten “Black dog”, “Rock’n roll”, “When the levee breaks” i fonamentalment...

Nascut a la localitat de Duluth, a l’estat de Minnesota, Bob Dylan es va traslladar molt jove a la més oberta i plural Nova York, on es va instal·lar en alguns dels locals del bohemi i intel·lectual barri de Greenwich Village, al districte de Manhattan. Durant els seus inicis artístics, Dylan va ser un cantautor eminentment folk, molt influït per mites com Woody Guthrie i Pete Seeger, que va exercir l’anomenada protest song, criticant aspectes com la guerra, la manca de drets socials o les desigualtats econòmiques. En aquell període, el trobador, que es va convertir en assidu del festival folk de Newport, juntament amb altres artistes com Joan Báez,  Judy Collins, Phil Ochs o el trio Peter, Paul & Mary, va editar els àlbums de títol homònim, “The freewheelin’ Bob Dylan”, amb el clàssic “Blowin’ in the wind”, i “The times, they are a - changin’”, amb la peça que li dóna títol. Seguidament, el compositor nord-americà va gravar dos discs de transició, “Anoth...