Ir al contenido principal

THE YARDBIRDS













Durant el decenni dels anys 60 del segle passat, el Regne Unit va viure una autèntica passió pel rythm & blues, que va lluitar amb l’estil beat pel protagonisme de la música popular a la Gran Bretanya i va contribuir en l’anomenada british invasion. Les principals formacions van ser The Animals, els Bluesbreakers de John Mayall, Cream, The Kinks, Manfred Mann, The Rolling Stones, Small Faces, The Who i The Yardbirds.

The Yardbirds va passat també a la història de la música popular per comptar amb tres dels millors guitarristes de tots el temps: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimi Page. El primer va fundar la banda juntament amb el Keith Relf (veu, guitarra i harmònica), Chris Deja (guitarra), Paul Samwell – Smith (baix) i Jim McCarty (bateria), l’únic dels membres originals que continua al grup.

Molt influenciat per bluesmen nord-americans com BB King, Muddy Waters, Howlin’ Wolf o Sony Boy Williamson, a qui per exemple va dedicar un àlbum, el quintet es va convertir aviat en una de les principals formacions de rythm & blues del Regne Unit, tot i que, en qüestió de vendes i rànquings, estava molt lluny de ser un conjunt popular per al gran públic.

A causa del fet esgrimit en l’anterior paràgraf, The Yardbirds va portar a terme una important aproximació al gènere pop i a l’estil de música dels principals grups de la british invasion, per la qual cosa va editar la cançó “For no one”, circumstància que no va agradar a Clapton, que va marxar als més puristes Bluesbreakers de John Mayall i va ser substituït per Beck.

Posteriorment, Page va entrar a la banda com a baixista, però l’abandonament de Beck - per seguir amb grups que portaven el seu nom, destacant el que va tenir com a components la futura estrella Rod Stewart i l’actual stone Ron Wood, que també van coincidir a The Faces -, va propiciar que Jimi es convertís en el nou guitarrista solista.

Quan la formació va entrar en clara decadència, Page va prosseguir amb els The New Yardbirds, que molt aviat es van convertir en el llegendari conjunt Led Zeppelin, banda pionera del rock dur.   

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...