Durant el decenni dels anys 60 del segle
passat, el Regne Unit va viure una autèntica passió pel rythm & blues, que
va lluitar amb l’estil beat pel protagonisme de la música popular a la Gran
Bretanya i va contribuir en l’anomenada british invasion. Les principals
formacions van ser The Animals, els Bluesbreakers de John Mayall, Cream, The
Kinks, Manfred Mann, The Rolling Stones, Small Faces, The Who i The Yardbirds.
The Yardbirds va passat també a la història
de la música popular per comptar amb tres dels millors guitarristes de tots el
temps: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimi Page. El primer va fundar la banda juntament
amb el Keith Relf (veu, guitarra i harmònica), Chris Deja (guitarra), Paul
Samwell – Smith (baix) i Jim McCarty (bateria), l’únic dels membres originals
que continua al grup.
Molt influenciat per bluesmen nord-americans
com BB King, Muddy Waters, Howlin’ Wolf o Sony Boy Williamson, a qui per
exemple va dedicar un àlbum, el quintet es va convertir aviat en una de les
principals formacions de rythm & blues del Regne Unit, tot i que, en
qüestió de vendes i rànquings, estava molt lluny de ser un conjunt popular per
al gran públic.
A causa del fet esgrimit en l’anterior
paràgraf, The Yardbirds va portar a terme una important aproximació al gènere
pop i a l’estil de música dels principals grups de la british invasion, per la
qual cosa va editar la cançó “For no one”, circumstància que no va agradar a Clapton,
que va marxar als més puristes Bluesbreakers de John Mayall i va ser substituït
per Beck.
Posteriorment, Page va entrar a la banda com
a baixista, però l’abandonament de Beck - per seguir amb grups que portaven el
seu nom, destacant el que va tenir com a components la futura estrella Rod
Stewart i l’actual stone Ron Wood, que també van coincidir a The Faces -, va
propiciar que Jimi es convertís en el nou guitarrista solista.
Quan la formació va entrar en clara
decadència, Page va prosseguir amb els The New Yardbirds, que molt aviat es van
convertir en el llegendari conjunt Led Zeppelin, banda pionera del rock
dur.

Comentarios
Publicar un comentario