Ir al contenido principal

THE YARDBIRDS













Durant el decenni dels anys 60 del segle passat, el Regne Unit va viure una autèntica passió pel rythm & blues, que va lluitar amb l’estil beat pel protagonisme de la música popular a la Gran Bretanya i va contribuir en l’anomenada british invasion. Les principals formacions van ser The Animals, els Bluesbreakers de John Mayall, Cream, The Kinks, Manfred Mann, The Rolling Stones, Small Faces, The Who i The Yardbirds.

The Yardbirds va passat també a la història de la música popular per comptar amb tres dels millors guitarristes de tots el temps: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimi Page. El primer va fundar la banda juntament amb el Keith Relf (veu, guitarra i harmònica), Chris Deja (guitarra), Paul Samwell – Smith (baix) i Jim McCarty (bateria), l’únic dels membres originals que continua al grup.

Molt influenciat per bluesmen nord-americans com BB King, Muddy Waters, Howlin’ Wolf o Sony Boy Williamson, a qui per exemple va dedicar un àlbum, el quintet es va convertir aviat en una de les principals formacions de rythm & blues del Regne Unit, tot i que, en qüestió de vendes i rànquings, estava molt lluny de ser un conjunt popular per al gran públic.

A causa del fet esgrimit en l’anterior paràgraf, The Yardbirds va portar a terme una important aproximació al gènere pop i a l’estil de música dels principals grups de la british invasion, per la qual cosa va editar la cançó “For no one”, circumstància que no va agradar a Clapton, que va marxar als més puristes Bluesbreakers de John Mayall i va ser substituït per Beck.

Posteriorment, Page va entrar a la banda com a baixista, però l’abandonament de Beck - per seguir amb grups que portaven el seu nom, destacant el que va tenir com a components la futura estrella Rod Stewart i l’actual stone Ron Wood, que també van coincidir a The Faces -, va propiciar que Jimi es convertís en el nou guitarrista solista.

Quan la formació va entrar en clara decadència, Page va prosseguir amb els The New Yardbirds, que molt aviat es van convertir en el llegendari conjunt Led Zeppelin, banda pionera del rock dur.   

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...