LED ZEPPELIN

Quan Jimmy Page va entrar a formar part del llegendari grup britànic de rythm & blues The Yardbirds, es va fer càrrec del baix, però una vegada va marxar Jeff Beck, que havia substituït al seu dia Eric Clapton, es va fer amb la guitarra, instrument del qual ha estat un autèntic mite.

Una vegada dissolt el conjunt londinenc, Page va liderar els New Yardbirds, que en poc temps es van convertir en Led Zeppelin, conjunt pioner del hard rock i que van completar el carismàtic cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones, un home format en els estudis de gravació, i el bateria John Bonham, associació que es va mantenir fins a la desaparició de la banda.

Led Zeppelin va realitzar una sèrie numerada de quatre aclamats àlbums, entre els quals van destacar el segon, amb una elogiada versió del tema de Wilie Dixon “Whole lotta love” i, de manera molt especial, el número quatre, en què hi sobresurten “Black dog”, “Rock’n roll”, “When the levee breaks” i fonamentalment “Stair way to heaven”, una brillant cançó que combina els gèneres del folk i el rock dur.

En aquell punt, el quartet britànic es va convertir en una de les formacions cabdals de la dècada dels 70, potser només superada pels mítics The Rolling Stones, i en una genuïna stadium band, mentre Page es consolidava com un dels grans guitarristes de la música popular, doncs la història l’ha deixat a l’altura de llegendes com Clapton i els ja desapareguts Jimi Hendrix i Duane Allmann; Plant en un dels grans vocalistes del hard rock, juntament amb el cantant de Deep Purple Ian Gillan, i Jones i Bonham en una de les principals seccions rítmiques del període.

El grup anglès va continuar en un primer pla amb els àlbums “Houses of the holy” i “Physical graffiti”, però va entrar ja en certa decadència amb l’obra “Presence”. Va ser llavors quan Bonham, arran de consumir una gran quantitat d’alcohol en una festa, va trobar la mort, moment en què la resta de components, en lloc de cercar un bateria substitut, van decidir posar punt i final a la seva trajectòria, tot i que posteriorment va editar-se el treball “Coda”.

Posteriorment a la dissolució, la carrera de Plant en solitari va tenir un important èxit, mentre el duo format per aquest i Page va editar els àlbums “No quarter” i Walking into clarksdale”.