Ir al contenido principal

LED ZEPPELIN











Quan Jimmy Page va entrar a formar part del llegendari grup britànic de rythm & blues The Yardbirds, es va fer càrrec del baix, però una vegada va marxar Jeff Beck, que havia substituït al seu dia Eric Clapton, es va fer amb la guitarra, instrument del qual ha estat un autèntic mite.

Una vegada dissolt el conjunt londinenc, Page va liderar els New Yardbirds, que en poc temps es van convertir en Led Zeppelin, conjunt pioner del hard rock i que van completar el carismàtic cantant Robert Plant, el baixista John Paul Jones, un home format en els estudis de gravació, i el bateria John Bonham, associació que es va mantenir fins a la desaparició de la banda.

Led Zeppelin va realitzar una sèrie numerada de quatre aclamats àlbums, entre els quals van destacar el segon, amb una elogiada versió del tema de Wilie Dixon “Whole lotta love” i, de manera molt especial, el número quatre, en què hi sobresurten “Black dog”, “Rock’n roll”, “When the levee breaks” i fonamentalment “Stair way to heaven”, una brillant cançó que combina els gèneres del folk i el rock dur.

En aquell punt, el quartet britànic es va convertir en una de les formacions cabdals de la dècada dels 70, potser només superada pels mítics The Rolling Stones, i en una genuïna stadium band, mentre Page es consolidava com un dels grans guitarristes de la música popular, doncs la història l’ha deixat a l’altura de llegendes com Clapton i els ja desapareguts Jimi Hendrix i Duane Allmann; Plant en un dels grans vocalistes del hard rock, juntament amb el cantant de Deep Purple Ian Gillan, i Jones i Bonham en una de les principals seccions rítmiques del període.

El grup anglès va continuar en un primer pla amb els àlbums “Houses of the holy” i “Physical graffiti”, però va entrar ja en certa decadència amb l’obra “Presence”. Va ser llavors quan Bonham, arran de consumir una gran quantitat d’alcohol en una festa, va trobar la mort, moment en què la resta de components, en lloc de cercar un bateria substitut, van decidir posar punt i final a la seva trajectòria, tot i que posteriorment va editar-se el treball “Coda”.

Posteriorment a la dissolució, la carrera de Plant en solitari va tenir un important èxit, mentre el duo format per aquest i Page va editar els àlbums “No quarter” i Walking into clarksdale”.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...