THE DOORS

Una trobada entre el cantant, compositor, poeta i estudiant de cinema Jim Morrison i el teclista Ray Manzarek va constituir l’inici del grup californià The Doors, al qual es van integrar el guitarrista Robbie Krueger i el bateria John Densmore.

El quartet de Los Angeles va debutar en gran format amb un sensacional àlbum de títol homònim, un treball força caracteritzat pel gènere del blues rock, que compta amb cançons com l’endurida “Break on through (on the Other side)”, el hit i número u a les llistes de Billboard “Light my fire”, “Blues kitchen”, “The Crystal ship”, la poètica “Alabama song (whisky bar)”, sobre la lítica de Bertold Brecht i Kurt Weill, i la psicodèlica, estranya, surrealista i inquietant “The end”.    

Posteriorment, la banda californiana va efectuar un canvi en la seva discografia, amb una aproximació a un estil més comercial i allunyat del blues, fet constatat en les obres “Strange days”, “Waiting for the sun”, en què es troba “Hello, i love you”, potser la seva cançó més accessible, i “The soft parade”. Durant aquella etapa, el conjunt de Los Angeles va seguir comptant amb el favor del públic, però el va perdre una mica pel que respecta a la crítica especialitzada.

Pel que fa a aquell període, Morrison es va convertir en un dels personatges més admirats i carismàtics de l’escena rock, però també en un dels homes més polèmics i controvertits. Tot i que era aclamat per les seves dots poètiques i compositives, també va tenir molts problemes pels seus escàndols a dalt dels escenaris, moltes vegades afectat per la seva addicció a l’alcohol. El súmmum d’aquestes accions va tenir lloc en un concert a Miami, quan va ser arrestat per la policia.

Amb “Morrison hotel”, la formació nord-americana va tornar a les seves arrels i va optar de nou per l’estil blues rock, en un àlbum on hi destaquen els temes “Roadhouse blues” i “Waiting for the sun”, tendència que va continuar amb l’aclamat treball “LA woman”, que conté la peça de títol homònim i l’aplaudida “Riders of the storm”, que suposava un retorn a la lírica inquietant de “The end”.

Tanmateix, la salut de Morrison, tant des del punt de vista físic com mental, s’anava deteriorant i va morir a París, on va anar a passar uns dies de descans amb la seva companya i ciutat en què es troba enterrat. Manzarek, Krueger i Densmore van continuar i van editar tres àlbums més, però res va ser ja el mateix.