Ir al contenido principal

THE DOORS











Una trobada entre el cantant, compositor, poeta i estudiant de cinema Jim Morrison i el teclista Ray Manzarek va constituir l’inici del grup californià The Doors, al qual es van integrar el guitarrista Robbie Krueger i el bateria John Densmore.

El quartet de Los Angeles va debutar en gran format amb un sensacional àlbum de títol homònim, un treball força caracteritzat pel gènere del blues rock, que compta amb cançons com l’endurida “Break on through (on the Other side)”, el hit i número u a les llistes de Billboard “Light my fire”, “Blues kitchen”, “The Crystal ship”, la poètica “Alabama song (whisky bar)”, sobre la lítica de Bertold Brecht i Kurt Weill, i la psicodèlica, estranya, surrealista i inquietant “The end”.    

Posteriorment, la banda californiana va efectuar un canvi en la seva discografia, amb una aproximació a un estil més comercial i allunyat del blues, fet constatat en les obres “Strange days”, “Waiting for the sun”, en què es troba “Hello, i love you”, potser la seva cançó més accessible, i “The soft parade”. Durant aquella etapa, el conjunt de Los Angeles va seguir comptant amb el favor del públic, però el va perdre una mica pel que respecta a la crítica especialitzada.

Pel que fa a aquell període, Morrison es va convertir en un dels personatges més admirats i carismàtics de l’escena rock, però també en un dels homes més polèmics i controvertits. Tot i que era aclamat per les seves dots poètiques i compositives, també va tenir molts problemes pels seus escàndols a dalt dels escenaris, moltes vegades afectat per la seva addicció a l’alcohol. El súmmum d’aquestes accions va tenir lloc en un concert a Miami, quan va ser arrestat per la policia.

Amb “Morrison hotel”, la formació nord-americana va tornar a les seves arrels i va optar de nou per l’estil blues rock, en un àlbum on hi destaquen els temes “Roadhouse blues” i “Waiting for the sun”, tendència que va continuar amb l’aclamat treball “LA woman”, que conté la peça de títol homònim i l’aplaudida “Riders of the storm”, que suposava un retorn a la lírica inquietant de “The end”.

Tanmateix, la salut de Morrison, tant des del punt de vista físic com mental, s’anava deteriorant i va morir a París, on va anar a passar uns dies de descans amb la seva companya i ciutat en què es troba enterrat. Manzarek, Krueger i Densmore van continuar i van editar tres àlbums més, però res va ser ja el mateix.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...