Ir al contenido principal

LYNYRD SKYNYRD










Juntament amb The Allman Brothers Band, Lynyrd Skynyrd va ser el principal grup de l’època daurada del Southern rock, que va tenir lloc durant el primer lustre de la dècada dels 70 del segle XX i que va suposar una reivindicació i un orgull de pertinença als estats del sud dels Estats Units.

La banda de Jacksonville, localitat de l’estat de Florida, va estar integrada durant els seus començaments per Ronnie van Zant (veu), Gary Rossington (guitarra), Allen Collins (guitarra), Ed King (guitarra), Leon Wilkeson (baix), Bob Burns (bateria) i Billy Powell (teclats). Posteriorment, van formar també part del grup Steve Gaines (guitarra), Artymus Pile (bateria) i les coristes Jo Jo Billingsley, Cassie Gaines, germana d’Steve, i Leslie Hawkins,  

Lynyrd Skynyrd va ser la formació del moviment del Southern rock que millor va representar l’orgull de pertinença al sud dels Estats Units i, des d’alguns sectors, els seus components van tenir la consideració de racistes, però, personalment, no crec que un conjunt, que per cert va tenir col·laboracions d’artistes negres, capaç de composar una bellesa com “Free bird” pogués comptar amb aquesta trista tendència.

El llavors septet, caracteritzat per un so potent i endurit que li proporcionaven els seus tres guitarristes, va debutar en gran format amb el treball “Pronunced Leh – nerd skin –nerd”, àlbum de curiós nom que té en el seu repertori les magnífiques cançons “Simple man” i la ja citada “Free bird”, dedicada al genial guitarrista Duane Allman, del grup Allman Brothers Band, desaparegut poc abans a causa d’un accident de moto.

Seguidament, la banda de Florida va editar l’obra “Second helping”, que va rebre bones crítiques, tot i que els mitjans de comunicació el van considerar inferior al seu antecessor. L’àlbum compta amb els temes “The ballad of Curtis Loew” i el popular “Sweet home Alabama”, un autèntic himne del southern rock i que va servir per replicar les peces “Southern man” i “Alabama”, totes dues compostes i interpretades per Neil Young.

A continuació, Lynyrd Skynyrd va entrar en certa crisi, involució i decadència amb els discs “Nathin’ fancy”, que conté “Saturday night special”; “Gimme back my bullets”, que compta amb la bella “All i can do is write about it”, i finalment “Street survivors”, amb la pista “What’s your name”.

Mentre estaven realitzant una gira, un avió que portava els membres del grup de Jacksonville va patir un accident, en el qual van morir Van Zant i els germans Gaines. Després d’un parèntesi, Lynyrd Skynyrd va tornar a l’activitat amb Johnny van Zant, germà menor de Ronnie, com a nou vocalista.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...