PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle.

Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa.

Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa.

Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’estil lo fi, llavors de certa moda en els ambients indies, a més d’un cover del “Highway 51 revisited” de Bob Dylan, tot i que les meves cançons preferides del treball són les reposades “Missed” i “legs”.

Després de “Rid of me”, la compositora va posar punt i final a la seva relació amb Vaughan i Ellis, encara que amb aquest col·laboraria més tard, i va gravar l’elogiat i més calmat “To Bring you my love”, amb el qual va poder arribar al mercat nord-americà, va guanyar el premi Mercury i en què hi sobresurten temes com “C’mon Billy”, “Teclo”, “Long Snake moon” i “Down by the river”.

Ja instal·lada com una estella de l’escena independent, Harvey va donar un petit pas enrere amb la confecció de l’àlbum “Is this desire ?”, però va tornar a les aclamacions unànimes amb l’obra “Stories of the city, stories of the sea”, un treball més accessible, fonamentalment gràcies a peces relativament comercials com “Big exit” i “Good fortune”, les pistes més importants del disc juntament amb “This mess we’re in”, interpretada amb Thom Yorke, líder de Radiohead.

Seguidament, la cantant anglesa va editar els treballs “Ub huh her”, “White chalk” i “Let England shake”, que li va suposar el seu segon Mercury.