Ir al contenido principal

THE KILLERS












El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci.

Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte.

The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” destaquen peces com “Mr. Brightside”, “Smile like you mean it” o “Somebody told me”.

Seguidament, el quartet de Las Vegas va editar el seu millor àlbum: “Sam’s town”. El disc, un dels millors treballs de la música rock de l’actual segle, va canviar substancialment l’estil mostrat en l’obra de debut i es va apropar a un gènere més pròpiament rocker, segons algunes fonts amb certa influència de l’estrella de Nova Jersey Bruce Springsteen. A “Sam’s town” es troben cançons com “When you were young”, “For reasons unknown” i “Read my mind”.

A continuació, la formació de Nevada va extreure dos àlbums seguits: “Day and age” i “Sawdust”. El primer d’ells, és un disc d’estudi en què hi destaca l’estil dance, tal com  ho demostra el súper hit “Human”, potser el seu tema més comercial i la pista més important amb “Losing touch”. El segon treball és una composició de rareses, en què hi tenen lloc “Tranquilize”, on hi pren part el cantautor novaiorquès Lou Reed, i un fenomenal cover de “Shadowplay”, del grup anglès postpunk Joy Division.

Posteriorment, després d’una experiència en solitari de Flowers, va arribar el quart àlbum d’estudi, “Battle born”, en què cal significar “Runaways", i es va obrir un important parèntesi, el qual ha finalitzat amb la gravació de “Wonderful, wonderful”. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...