THE BEACH BOYS

Mentre a la costa est dels Estats Units hi tenia lloc l’auge de la música folk, compromesa i caracteritzada per l’anomenada cançó protesta, amb autors com Bob Dylan, Joan Báez o Phil Ochs, a la riba del Pacífic triomfava l’estil surf, desenfadat, festiu i comercial. El conjunt més popular en va ser The Beach Boys.

De no haver existit The Beatles, i la british invasion que van encapçalar els Fab Four, molt probablement la banda californiana seria avui considerada la millor del món durant la dècada dels 60 del passat segle. El grup el van fundar els tres germans Wilson, Brian (veu i baix), Carl (veu i guitarra) i Dennis (veu i bateria), amb el seu cosí Mike Love (veu) i un veí: Al Jardine (veu i guitarra).

Durant la seva primera etapa, caracteritzada per la música surf, el quintet va facturar un hit rere l’altre, amb títols com “Surfin’”, “Surfin’ safari”, “Surfin’ USA”, “Surfin’ girl”, “California girls”, “Help me Rhonda” o “I get around”. En aquella època van començar també continuades i esgotadores gires que van afectar espacialment Brian.

Va ser per aquest motiu que va decidir deixar els concerts i concentrar-se en els estudis de gravació. Així doncs, mentre els seus companys es trobaven a l’estranger, Brian es va quedar a Califòrnia per composar un nou treball. Era llavors quan al nord de l’estat banyat per l’oceà Pacífic, concretament a la ciutat de San Francisco, va aparèixer la contracultura hippy.

Brian no va ser impermeable a les noves tendències i, en un període en què va ser assidu al consum d’LSD, el va atraure la música psicodèlica i va escriure l’àlbum “Pet sounds”. L’obra, que va influir de manera important al “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band” de The Beatles, gravat un any més tard, va desconcertar els altres components de The Beach Boys i, particularment, va disgustar Jardine.

Tanmateix, “Pet sounds” va sortir endavant i va deixar enrere les temàtiques de surf, platges, sol, diversió i noies, que ja es trobaven força esgotades i, d’alguna forma, passades de moda. L’aclamada obra, que no va comptar al seu temps amb l’èxit comercial dels treballs anteriors, conté peces com “God only knows”, “There are an answer” o “Caroline, no”.

En aquella mateixa època, Brian, que també es va veure influït per la cultura de l’Índia, país on va viatjar amb la resta dels seus companys, va composar amb Jardine la peça psicodèlica “Good vibrations”, inclosa en l’àlbum “Smiley Smile” i, aquest cop si, un important èxit popular i comercial.

No obstant, amb el canvi de decenni, i coincidint amb els problemes de Brian a causa de les substàncies al·lucinògenes, The Beach Boys va entrar en una clara decadència creativa, encara que, durant molts anys, el grup va seguir gravant discs, celebrant concerts i efectuant gires. Dennis, l’únic que practicava realment el surf, va morir ofegat i, posteriorment, Carl va traspassar a causa d’un càncer.