ELTON JOHN

Reginald Kenneth Dwight, conegut amb el sobrenom d’Elton John, ha estat un dels cantants, pianistes i compositors més cèlebres de la història de la música popular, amb una excel·lent i prolífica trajectòria durant la dècada dels 70 del passat segle.

John, que es va formar el l’àmbit de la música clàssica, es va unir amb el poeta i lletrista Bernie Taupin, amb qui va formar un dels duos musicals més triomfants i brillants de la història de la música pop. Tots dos van debutar amb l’àlbum “Empty sky”, durant el període dominat per l’escena del glam rock, en què Elton s’hi va sentir molt còmode a causa dels seus vestits llampants, cert histrionisme i la col·lecció de barrets i ulleres que l’acompanyaven arreu.

A continuació, John i Taupin van gravar els treballs “Elton John”, on hi té lloc la magnífica “Your song”; “Tunbleweed Connection”, “Madman across the water”, amb el bell tema “Tiny dancer”, que compta amb una tornada extraordinària; “Honky chateau”, amb el clàssic “Rocket man”, i “Don’t shoot me, i’m only the piano man”, que conté “Daniel” i la festiva i molt comercial “Cocodrile rock”. En aquest punt, Elton era ja considerada una gran estrella arreu del món.

Per acabar una dècada dels 70 espectacular, l’artista va editar les obres “Goodbye yellow brick road”, amb el reclam de la dolça pista “Candle in the wind”, dedicada a la mítica i desapareguda actriu nord-americana Marilyn Monroe; “Caribou” i “Captain Fantastic and the Brown dirty cowboy”. No obstant, en el moment en què es trobaven al cim de la seva trajectòria, les rutes de John i Taupin es van separar.

Allò cert és que, després de la separació de Bernie, Elton mai va tornar a igualar, ni tan sols aproximar-s’hi, la qualitat dels seus treballs conjunts, encara que sempre va comptar amb el beneplàcit del públic, que ha seguit comprant els seus discs i omplint els concerts fins als nostres dies, quan el cantant britànic acaba d’anunciar la seva retirada. Des de llavors cal destacar cançons com la bubblegum “I’m still Standing”, les ensucrades “Blue eyes” i “I guess that’s why they call it the blues” o una nova versió de “Candle in the wind”, aquest cop dedicada a la princesa Diana de Gal·les arran de la seva mort.