Ir al contenido principal

ELTON JOHN













Reginald Kenneth Dwight, conegut amb el sobrenom d’Elton John, ha estat un dels cantants, pianistes i compositors més cèlebres de la història de la música popular, amb una excel·lent i prolífica trajectòria durant la dècada dels 70 del passat segle.

John, que es va formar el l’àmbit de la música clàssica, es va unir amb el poeta i lletrista Bernie Taupin, amb qui va formar un dels duos musicals més triomfants i brillants de la història de la música pop. Tots dos van debutar amb l’àlbum “Empty sky”, durant el període dominat per l’escena del glam rock, en què Elton s’hi va sentir molt còmode a causa dels seus vestits llampants, cert histrionisme i la col·lecció de barrets i ulleres que l’acompanyaven arreu.

A continuació, John i Taupin van gravar els treballs “Elton John”, on hi té lloc la magnífica “Your song”; “Tunbleweed Connection”, “Madman across the water”, amb el bell tema “Tiny dancer”, que compta amb una tornada extraordinària; “Honky chateau”, amb el clàssic “Rocket man”, i “Don’t shoot me, i’m only the piano man”, que conté “Daniel” i la festiva i molt comercial “Cocodrile rock”. En aquest punt, Elton era ja considerada una gran estrella arreu del món.

Per acabar una dècada dels 70 espectacular, l’artista va editar les obres “Goodbye yellow brick road”, amb el reclam de la dolça pista “Candle in the wind”, dedicada a la mítica i desapareguda actriu nord-americana Marilyn Monroe; “Caribou” i “Captain Fantastic and the Brown dirty cowboy”. No obstant, en el moment en què es trobaven al cim de la seva trajectòria, les rutes de John i Taupin es van separar.

Allò cert és que, després de la separació de Bernie, Elton mai va tornar a igualar, ni tan sols aproximar-s’hi, la qualitat dels seus treballs conjunts, encara que sempre va comptar amb el beneplàcit del públic, que ha seguit comprant els seus discs i omplint els concerts fins als nostres dies, quan el cantant britànic acaba d’anunciar la seva retirada. Des de llavors cal destacar cançons com la bubblegum “I’m still Standing”, les ensucrades “Blue eyes” i “I guess that’s why they call it the blues” o una nova versió de “Candle in the wind”, aquest cop dedicada a la princesa Diana de Gal·les arran de la seva mort. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...