Ir al contenido principal

THE ALLMAN BROTHERS BAND











Entre finals del decenni dels 60 i començaments de la dècada dels 70 del segle XX, hi va tenir lloc el període àlgid del southern rock, una reivindicació del sud dels Estats Units i un orgull de pertinença a la part meridional del país. The Allman Brothers Band, sorgida a la localitat de Macon, a l’estat de Georgia, va ser una de les formacions més importants del moviment.

El grup el van formar el brillant guitarrista Duanne Allman, un dels millors de la història en l’instrument i que va col·laborar en el “Layla” d’Eric Clapton com a músic d’estudi; el seu germà Gregg Allman (veu i teclats), Dicky Betts (guitarra i veu), Berry Oackley (baix) i els bateries Butch Trucks i Jai Johanny Johanson. El sextet va debutar amb un treball de títol homònim que no va tenir massa repercussió.

Seguidament, la banda de Macon va assolir un important èxit amb el seu segon àlbum, “Idlewild south”, en què hi forma part el tema “In memory of Elizabeth Reed”. Llavors, el conjunt de Georgia era una formació de blues rock endurit i amb clares aportacions de jazz, fet que es va poder demostrar en les constants improvisacions del grup en els seus espectaculars concerts.

Va ser amb les característiques mencionades en l’anterior paràgraf en què The Allman Brothers Band va editar la seva obra estel·lar: l’àlbum en viu “At Fillmore East”, gravat en aquest emblemàtic estudi de Nova York. El disc, moltes dècades més tard, està encara considerat per la crítica un dels grans treballs en directe de la història de la música popular.

Tanmateix, i després de la sortida de la seva tercera obra d’estudi, “Eat a peach”, Duanne va trobar la mort en un accident de moto. El grup va poder salvar aquell immens cop sota el lideratge de Gregg i, molt especialment, de Betts, encara que, per influència del segon, la banda va realitzar un important gir, va deixar enrere els postulats blues i va abraçar la música country.

Amb un clar aroma country, el grup de Macon va editar el seu àlbum més popular comercialment parlant, “”Brothers and sisters”, número u a la llista de Billboard dels Estats Units. En el disc hi sobresurten les cançons “Ramblin’ man” i la instrumental “Jessica”, tot un clàssic del southern rock que Betts va composar per dedicar-li a la seva filla.  Va ser en aquell període de gran popularitat quan Oackley va trobar la mort, també en un sinistre de moto i molt a prop d’on havia caigut Duanne.

No obstant, després de la confecció de “Win, lose and draw”, The Allman Brothers Band va entrar en una llarga i profunda decadència, en una època en què van ser més noticiables els problemes judicials del recentment desaparegut Gregg i el seu matrimoni amb la cantant i actriu Cher. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...