Ir al contenido principal

THE PRETENDERS













Chrissie Hynde, una nord-americana de l’estat de Cleveland, es va traslladar a Anglaterra, on va treballar de periodista musical, tot i que aleshores ja intentava triomfar com a intèrpret, mitjançant la formació d’alguns grups que no van tenir massa repercussió.

Finalment, Hynde (veu i guitarra) va trobar l’èxit mitjançant la formació The Pretenders, grup que va estar immers en el canvi de tendència del punk rock a la new wave i que van completar James Honeyman – Scott (guitarra), Pete Farndon (baix) i Martin Chambers (bateria). El quartet va debutar amb un fresc, brillant, senzill i aclamat àlbum de títol homònim, que conté cançons com “Precious”, la dolça “Kid”, “Private life”, “Brass in pocket”, “Mistery achievement” i “Stop your sobbing”, aquesta composta per Ray Davies, líder de The Kinks, que llavors mantenia un idil·li amb Chrissie.

La banda anglo-americana va continuar amb la mateixa pauta amb el seu segon treball de llarga durada, anomenat “Pretenders II”. El disc, l’últim gravat amb la formació inicial, compta amb peces com “Message of love”, “Talk of the town” i “I go to sleep”, una altra composició de Davies.

Tanmateix, quan el conjunt de Hereford es trobava en el seu punt àlgid, van arribar les morts de Honeyman – Scott i Farndon, tots dos per sobredosi. Malgrat la tragèdia, Hynde, que aleshores havia deixat la relació amb Davies i havia iniciat una altra amb Jim Kerr, líder del grup escocès Simple Minds, va reclutar el guitarrista Robbie McIntosh i  el baixista Malcom Foster.

The Pretenders, amb el nou quartet, va ser capaç d’editar un altre formidable àlbum, “Learning to crawl”, que té el reclam de dos magnífics temes: “Middle of the road” i “Back on the changing”. No obstant, el grup va entrar aviat en decadència, en un moment en què Chambers va abandonar, encara que el bateria tornaria anys més tard.

Ja convertit en una eina molt personal de Hynde, i amb les incorporacions del baixista T. M. Stevens i el bateria Blair Cunningham,  la formació va editar l’àlbum “Get close”, una obra força més comercial i orientada a un pop força accessible, tal com ho demostra el hit “Don’t get me wrong”. Seguidament, l’activitat de The Pretenders va minvar i van arribar la dissolució, l’experiència de Chrissie en solitari i la reunificació.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...