BLONDIE

Durant les èpoques estel·lars del punk rock i la new wave nord-americanes, així com la d’auge del mític local novaiorquès CBGB, va destacar amb força el conjunt Blondie, que va tenir l’icònic reclam de la seva cantant Deborah Harry, que, no obstant, en algun moment va poder deixar en un segon pla la música de la formació.

Harry va formar el grup amb el guitarrista i compositor Chris Stein, completant el combo original el baixista Gary Valentine, el bateria Clement Burke i el pianista i organista James Destri, que va realitzar també tasques de composició. El quintet va debutar amb un àlbum de títol homònim.

El segon treball de la banda novaiorquesa, “Plastic letters”, en el qual el guitarrista i baixista Frank Infante va substituir Valentine, va suposar el primer èxit important del conjunt nord-americà, sobretot per la presència en el disc del tema “Denis”, que es va convertir en el seu primer hit.

A continuació, Blondie va editar l’àlbum “Parallel lines”, considerada l’obra mestra del grup. En el disc, en què va entrar el baixista Nigel Harrison, és un dels grans treballs de la new wave nord-americana i va situar la formació a l’elit mundial, encara què el conjunt de Nova York va aconseguir triomfar més a la Gran Bretanya i a la llunyana Austràlia que no pas al seu país. A “Parallel lines” hi destaquen cançons com la magnífica i trepidant “Hanging on the telephone”, “One way or another”, “Picture this”, “Fade away and radiate”, “Sunday girl” o el hit disco “Heart of glass”.

Seguidament, la banda nord-americana va gravar el seu quart àlbum d’estudi, “Eat to beat”, que conté “Atomic”; el cèlebre single “Call me”, la seva cançó més popular juntament amb “Heart of glass”, i el treball de llarga durada “Autoamerican”, amb la pista reggae “The tide is High”, un altre dels seus clàssics.

Tanmateix, amb la confecció d’elapé “The Hunter”, Blondie va entrar en crisi, fins que hi va tenir lloc la dissolució del grup, moment en què Harry, que també ha exercit d’actriu cinematogràfica, va iniciar una irregular i inconstant carrera en solitari. Al cap d’un anys, Debby, Stein, Burke i Destri van refundar la banda, que va editar l’àlbum “No exit”, amb la presència del hit “Maria”.