Ir al contenido principal

BLONDIE
















Durant les èpoques estel·lars del punk rock i la new wave nord-americanes, així com la d’auge del mític local novaiorquès CBGB, va destacar amb força el conjunt Blondie, que va tenir l’icònic reclam de la seva cantant Deborah Harry, que, no obstant, en algun moment va poder deixar en un segon pla la música de la formació.

Harry va formar el grup amb el guitarrista i compositor Chris Stein, completant el combo original el baixista Gary Valentine, el bateria Clement Burke i el pianista i organista James Destri, que va realitzar també tasques de composició. El quintet va debutar amb un àlbum de títol homònim.

El segon treball de la banda novaiorquesa, “Plastic letters”, en el qual el guitarrista i baixista Frank Infante va substituir Valentine, va suposar el primer èxit important del conjunt nord-americà, sobretot per la presència en el disc del tema “Denis”, que es va convertir en el seu primer hit.

A continuació, Blondie va editar l’àlbum “Parallel lines”, considerada l’obra mestra del grup. En el disc, en què va entrar el baixista Nigel Harrison, és un dels grans treballs de la new wave nord-americana i va situar la formació a l’elit mundial, encara què el conjunt de Nova York va aconseguir triomfar més a la Gran Bretanya i a la llunyana Austràlia que no pas al seu país. A “Parallel lines” hi destaquen cançons com la magnífica i trepidant “Hanging on the telephone”, “One way or another”, “Picture this”, “Fade away and radiate”, “Sunday girl” o el hit disco “Heart of glass”.

Seguidament, la banda nord-americana va gravar el seu quart àlbum d’estudi, “Eat to beat”, que conté “Atomic”; el cèlebre single “Call me”, la seva cançó més popular juntament amb “Heart of glass”, i el treball de llarga durada “Autoamerican”, amb la pista reggae “The tide is High”, un altre dels seus clàssics.

Tanmateix, amb la confecció d’elapé “The Hunter”, Blondie va entrar en crisi, fins que hi va tenir lloc la dissolució del grup, moment en què Harry, que també ha exercit d’actriu cinematogràfica, va iniciar una irregular i inconstant carrera en solitari. Al cap d’un anys, Debby, Stein, Burke i Destri van refundar la banda, que va editar l’àlbum “No exit”, amb la presència del hit “Maria”.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...