THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream.

El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol.

Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una escassa repercussió. Seguidament, el quintet nord-americà va decidir realitzar un canvi de rumb i deixar enrere els postulats new wave.

“Alligator” va ser el primer treball gravat en les noves circumstàncies. Malgrat tractar-se d’un excel·lent àlbum, amb grans peces com “Secret Meeting”, “Baby, we’ll be fine” o “All the wine”, el disc també va passar bastant desapercebut, encara que va tenir cert ressò en els ambients independents.

“Boxer”, el seu quart àlbum d’estudi, va ser el primer treball del grup de Cincinnati en assolir el top 100, tant a les llistes nord-americanes com a les britàniques. El disc, elogiat per la crítica especialitzada, compta amb cançons com “Fake empire”, “Mistaken for strangers” i “Apartament story”. En aquest punt, The National s’havia fet ja amb un lloc important a l’escena indie, sobretot al Regne Unit.

La següent obra del quintet nord-americà, “High violet”, va ser també un important èxit comercial, aconseguint entrar en el top 10 a les dues bandes de l’Atlàntic. L’edició, que va portar The National més enllà dels límits lògics d’una banda alternativa, tot i que no fins el punt de convertir-la en una stadium band, conté temes com “Little faith”, “Bloodbuzz Ohio”, “England” o l’extraordinària “Conversation 16”.

Quant a la crítica, la formació d’Ohio va fer un pas enrere amb “Trouble will find me”, que, no obstant, va ser número dos al Regne Unit, però va recuperar plenament els elogis amb l’àlbum “Sleep well beast”, número u a la Gran Bretanya, considerat un dels millors treballs de l’any 2017 i Grammy a la millor obra alternativa.