Ir al contenido principal

NICK CAVE & THE BAD SEEDS











L’australià Nick Cave, normalment acompanyat de la banda The Bad Seeds, va ser un dels pioners de l’anomenat rock independent i s’ha convertit, amb el pas dels anys, en una de les figures més admirades de la música popular de la últimes dècades, mitjançant una discografia caracteritzada per l’autenticitat i el sentit heterogeni.

Nascut a la localitat de Warracknabeal, a l’estat de Victoria, Cave, aleshores realitzant només les tasques de vocalista, va formar el grup The Boys next Door, aviat reconvertit en The Birthday Party, que van completar el multistrumentista Mick Harvey, el guitarrista i organista Rowland S. Howard, el baixista Tracy Pew i el bateria Phil Calvert.  

Seguidament, ja traslladat a la gran urbs de Melbourne, Nick, ara també guitarrista i pianista, va estar acompanyat dels Bad Seeds, amb el mateix Harvey, l’alemanya Blixa Bargeld (guitarra, piano i veu), excomponent d’Einsturzende Neubaten; Barry Adamson (baix), que havia tocat amb la banda britànica new wave Magazine, i Hugo Race (bateria), que ho va deixar estar molt aviat.

La nova associació va debutar, mitjan el decenni dels 80, amb l’escassament accessible i complicat  àlbum “From here to eternity”, amb característiques postpunk, sinistres, gòtiques i industrials, que, comercialment parlant, només va ser un èxit menor a la Gran Bretanya, passant el treball pràcticament desapercebut tant als Estats Units com en la natal Austràlia.

De fet, la trajectòria de Nick Cave & the Bad Seeds va romandre molt allunyada del gran públic fins a la dècada dels 90, quan el grup va editar les obres “The love in”, “Murder ballads” o la calmada, tranquil·la i assossegada “The boatman’s call”, tot i que no va assolir un número u fins a la confecció del disc “Push the sky away”, ja en l'actual segle, que es va alçar a dalt de tot de les llistes australianes.

Ja establert com una de les figures emblemàtiques i més admirades de l’indie rock, Cave va reclutar músics com el bateria Thomas Wydler, el baixista Martyn P. Casey, el pianista Conway Savage, el bateria i percussionista Jim Sclavunos i el violinista i acordionista Warren Ellis, formant més tard, amb Casey, Sclavunus i Ellis, el projecte experimental Grinderman. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...