Ir al contenido principal

TALKING HEADS













Durant la segona meitat de la dècada dels 70, en el marc del punk novaiorquès i de l’època àlgida del local CBGB, va aparèixer el quartet Talking Heads, més involucrat en la posterior new wave i d’unes característiques intel·lectuals i arty que els allunyava d’aquell punk més clàssic, l’interpretat per Ramones o les diverses bandes britàniques de l’estil. 

El quartet, inalterable durant tota la seva trajectòria, el van formar el carismàtic cantant, guitarrista i compositor David Byrne, el guitarrista Jerry Harrison, que havia format part de la banda The Modern Lovers, i la baixista Tina Weymouth i el bateria Chris Frantz, que eren també parella sentimental.

El grup novaiorquès, influït per un altre conjunt fundat a la Gran Poma, The Velvet Underground, va debutar amb el reivindicat àlbum “Talking Heads 77”, on es troba “Psycho killer”, una de les seves peces més populars i comercials i tema força adient al caràcter histriònic de Byrne.

A continuació, ja convertida en una de les bandes cabdals de l’escena del CBGB, Talking Heads va editar els àlbums “More songs of buildings and food”, que compta amb la pista “The big country”, i “Fear the music”, amb “Life during wartime”, “Air”, “I zimbra”, una de les primeres mostres de la seva aproximació a la world music, i la bella “Heaven”, potser la millor cançó de tota la trajectòria del grup.

En aquell període, el quartet havia portat a terme la seva transició cap al rock experimental i la música de caràcter ètnic, procedent de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica, fet que es va poder observar en el seu quart àlbum d’estudi i el més ben valorat per la crítica: “Remain in light”. Malgrat la dificultat general del disc, que compta amb la pista “Crosseyed and painless”, hi té lloc “Once of a lifetime”, un dels seus temes més famosos i accessibles.

Seguidament a la confecció d’un treball recopilatori, en el qual es trobaven algunes peces interpretades en directe i anomenat “The name of his group is Talking Heads”, la formació nord-americana va entrar en decadència, la qual va desembocar en la dissolució, moment en que Byrne va continuar en solitari, en una carrera marcada per la world music, i Weymouth i Frantz van fundar la banda Tom Tom Club.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...