TALKING HEADS

Durant la segona meitat de la dècada dels 70, en el marc del punk novaiorquès i de l’època àlgida del local CBGB, va aparèixer el quartet Talking Heads, més involucrat en la posterior new wave i d’unes característiques intel·lectuals i arty que els allunyava d’aquell punk més clàssic, l’interpretat per Ramones o les diverses bandes britàniques de l’estil. 

El quartet, inalterable durant tota la seva trajectòria, el van formar el carismàtic cantant, guitarrista i compositor David Byrne, el guitarrista Jerry Harrison, que havia format part de la banda The Modern Lovers, i la baixista Tina Weymouth i el bateria Chris Frantz, que eren també parella sentimental.

El grup novaiorquès, influït per un altre conjunt fundat a la Gran Poma, The Velvet Underground, va debutar amb el reivindicat àlbum “Talking Heads 77”, on es troba “Psycho killer”, una de les seves peces més populars i comercials i tema força adient al caràcter histriònic de Byrne.

A continuació, ja convertida en una de les bandes cabdals de l’escena del CBGB, Talking Heads va editar els àlbums “More songs of buildings and food”, que compta amb la pista “The big country”, i “Fear the music”, amb “Life during wartime”, “Air”, “I zimbra”, una de les primeres mostres de la seva aproximació a la world music, i la bella “Heaven”, potser la millor cançó de tota la trajectòria del grup.

En aquell període, el quartet havia portat a terme la seva transició cap al rock experimental i la música de caràcter ètnic, procedent de l’Amèrica Llatina i l’Àfrica, fet que es va poder observar en el seu quart àlbum d’estudi i el més ben valorat per la crítica: “Remain in light”. Malgrat la dificultat general del disc, que compta amb la pista “Crosseyed and painless”, hi té lloc “Once of a lifetime”, un dels seus temes més famosos i accessibles.

Seguidament a la confecció d’un treball recopilatori, en el qual es trobaven algunes peces interpretades en directe i anomenat “The name of his group is Talking Heads”, la formació nord-americana va entrar en decadència, la qual va desembocar en la dissolució, moment en que Byrne va continuar en solitari, en una carrera marcada per la world music, i Weymouth i Frantz van fundar la banda Tom Tom Club.