Ir al contenido principal

PRINCE












No he sigut mai un fan de Prince ni he comprat cap dels seus discs, però reconec que, en el seu estil, i malgrat algunes peculiaritats i excentricitats, va ser un brillant compositor, un excel·lent músic i una gran influència.

Prince va ser la gran estrella de la música popular durant el decenni dels 80 del segle XX, juntament amb Michael Jackson i Madonna, però a diferència d’aquests dos artistes, els quals mai han format part tampoc de les meves preferències, el compositor de Minneapolis va anar més enllà de l’escena comercial i compta amb treballs que avui podríem anomenar com a alternatius.

Tanmateix, els inicis de l’autor nord-americà no va ser gens fàcils, doncs va veure rebutjades vàries maquetes i els seus primers treballs de llarga durada, “For you”, “Prince”, “Dirty mind” i “Controversy”, no van constituir grans èxits comercials, cota que si va assolir l’històric i aclamat “1999”, número u als Estats Units.

El gran moment de fama i popularitat li va arribar amb la confecció de l’àlbum “Purple rain”, banda sonora del film d’idèntic títol. En aquell període, l’artista de Minnesota ja havia format el grup anomenat The Revolution (més tard en crearia un altre que va portar el nom de The New Power Generation) i va seguir una època esplendorosa amb les obres “Around the world in a day”, “Parade”, “Sign o’ the times”, “Lovesexy”, el soundtrack d’una de les pel·lícules de “Batman”, primer número u al Regne Unit, i “Graff bridges”.  

Prince va exercir de Cantant, compositor, productor i multi-instrumentista, sent un dels millors guitarristes de la seva època; va utilitzar diversos gèneres, com pop, rock, rythm & blues, soul, folk, psicodèlia o experimentació, i va gravar cançons que van portar a l’èxit altres artistes, com en són exemple el “Manic Monday”, de The Bangles, o el cèlebre “Nothing compares 2 u”, de Sinead O’Connor.

Amb l’arribada de la dècada dels 90, tal com va succeir amb altres grans estrelles dels anys 80, i amb l’esclat del grunge, Prince va entrar en decadència pel que fa als aspectes més comercials, tot i que els seus discs van continuar tenint una bona valoració per part de la crítica fins el dia de la seva mort, en un període en què els seus treballs van comptar amb característiques més experimentals.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...