Ir al contenido principal

ABBA











Moltes vegades s’ha indicat que guanyar el popular festival d’Eurovisió no és cap garantia de tenir una posterior carrera d’èxit a nivell internacional, tot i que han hagut algunes excepcions, la més cèlebre la del quartet suec Abba, quan va imposar-se l’any 1974 amb el tema “Waterloo”.

El grup el van formar els teclistes i compositors Benny Andersson, que es va fer càrrec de la música, i Björn Ulvaeus, que va confeccionar les lletres, i les vocalistes Anni – Frid Lyngstatd i Agnetha Föltskog. La unió no era només professional, sinó també sentimental, doncs Andersson era parella de Lyngstatd i Ulvaeus de Föltskog.

Abans de l’esclat de “Waterloo”, el quartet escandinau havia triomfat a nivell local amb el tema “Ring ring”, però la cançó guanyadora d’Eurovisió va suposar el seu primer triomf a nivell internacional, tant a l’Europa continental com al Regne Unit, on fins llavors molt poques formacions d’un estat de parla no anglesa s’hi havia fet un lloc important, o la llunyana Austràlia, on va acabar sent una banda de culte.

No obstant, a Abba li quedava una assignatura per aprovar: entrar en el mercat nord-americà. El conjunt suec, però, la va superar amb una excel·lent nota arrel de l’Àlbum “Arrival”, que conté les peces “Knowing me, knowing you” i “Dancing queen”, una de les millors caçons pop de la història.

Seguidament, el quartet escandinau va transcórrer per la seva època daurada, mitjançant les cançons “Mamma mia”, “Fernando” o “Chiquitita” i els treballs de llarga durada “The album”, “Voulez – vous” i “Super trouper”. Llavors, el grup suec va saber aprofitar perfectament el boom de la música disco, plenament de moda durant el segon lustre dels 70.

Tanmateix, amb l’arribada dels 80, les relacions personals de les dues parelles es van trencar i, tot i que van continuar uns anys en aquesta circumstància, el quartet es va acabar trencant. Malgrat tot, la seva influència ha continuat al llarg del temps, tal com ho demostra l’edició, tant en teatre com en cinema, de “Mamma mia”.

Comentarios