Ir al contenido principal

ABBA











Moltes vegades s’ha indicat que guanyar el popular festival d’Eurovisió no és cap garantia de tenir una posterior carrera d’èxit a nivell internacional, tot i que han hagut algunes excepcions, la més cèlebre la del quartet suec Abba, quan va imposar-se l’any 1974 amb el tema “Waterloo”.

El grup el van formar els teclistes i compositors Benny Andersson, que es va fer càrrec de la música, i Björn Ulvaeus, que va confeccionar les lletres, i les vocalistes Anni – Frid Lyngstatd i Agnetha Föltskog. La unió no era només professional, sinó també sentimental, doncs Andersson era parella de Lyngstatd i Ulvaeus de Föltskog.

Abans de l’esclat de “Waterloo”, el quartet escandinau havia triomfat a nivell local amb el tema “Ring ring”, però la cançó guanyadora d’Eurovisió va suposar el seu primer triomf a nivell internacional, tant a l’Europa continental com al Regne Unit, on fins llavors molt poques formacions d’un estat de parla no anglesa s’hi havia fet un lloc important, o la llunyana Austràlia, on va acabar sent una banda de culte.

No obstant, a Abba li quedava una assignatura per aprovar: entrar en el mercat nord-americà. El conjunt suec, però, la va superar amb una excel·lent nota arrel de l’Àlbum “Arrival”, que conté les peces “Knowing me, knowing you” i “Dancing queen”, una de les millors caçons pop de la història.

Seguidament, el quartet escandinau va transcórrer per la seva època daurada, mitjançant les cançons “Mamma mia”, “Fernando” o “Chiquitita” i els treballs de llarga durada “The album”, “Voulez – vous” i “Super trouper”. Llavors, el grup suec va saber aprofitar perfectament el boom de la música disco, plenament de moda durant el segon lustre dels 70.

Tanmateix, amb l’arribada dels 80, les relacions personals de les dues parelles es van trencar i, tot i que van continuar uns anys en aquesta circumstància, el quartet es va acabar trencant. Malgrat tot, la seva influència ha continuat al llarg del temps, tal com ho demostra l’edició, tant en teatre com en cinema, de “Mamma mia”.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...