Ir al contenido principal

ABBA











Moltes vegades s’ha indicat que guanyar el popular festival d’Eurovisió no és cap garantia de tenir una posterior carrera d’èxit a nivell internacional, tot i que han hagut algunes excepcions, la més cèlebre la del quartet suec Abba, quan va imposar-se l’any 1974 amb el tema “Waterloo”.

El grup el van formar els teclistes i compositors Benny Andersson, que es va fer càrrec de la música, i Björn Ulvaeus, que va confeccionar les lletres, i les vocalistes Anni – Frid Lyngstatd i Agnetha Föltskog. La unió no era només professional, sinó també sentimental, doncs Andersson era parella de Lyngstatd i Ulvaeus de Föltskog.

Abans de l’esclat de “Waterloo”, el quartet escandinau havia triomfat a nivell local amb el tema “Ring ring”, però la cançó guanyadora d’Eurovisió va suposar el seu primer triomf a nivell internacional, tant a l’Europa continental com al Regne Unit, on fins llavors molt poques formacions d’un estat de parla no anglesa s’hi havia fet un lloc important, o la llunyana Austràlia, on va acabar sent una banda de culte.

No obstant, a Abba li quedava una assignatura per aprovar: entrar en el mercat nord-americà. El conjunt suec, però, la va superar amb una excel·lent nota arrel de l’Àlbum “Arrival”, que conté les peces “Knowing me, knowing you” i “Dancing queen”, una de les millors caçons pop de la història.

Seguidament, el quartet escandinau va transcórrer per la seva època daurada, mitjançant les cançons “Mamma mia”, “Fernando” o “Chiquitita” i els treballs de llarga durada “The album”, “Voulez – vous” i “Super trouper”. Llavors, el grup suec va saber aprofitar perfectament el boom de la música disco, plenament de moda durant el segon lustre dels 70.

Tanmateix, amb l’arribada dels 80, les relacions personals de les dues parelles es van trencar i, tot i que van continuar uns anys en aquesta circumstància, el quartet es va acabar trencant. Malgrat tot, la seva influència ha continuat al llarg del temps, tal com ho demostra l’edició, tant en teatre com en cinema, de “Mamma mia”.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...