Ir al contenido principal

SIMON & GARFUNKEL












Un estudiant de literatura, Paul Simon, i un altre de matemàtiques, Art Garfunkel, van formar el duo més cèlebre de la història de la música popular. En un principi, es van fer anomenar Tom & Jerry, per finalment ser coneguts pels seus respectius cognoms.

El duet es va donar a conèixer al Greenwich Village de Nova York en una època en què també ho feia Bob Dylan, del qual va fer una versió del “The times, they ara a – changin” en el seu primer àlbum, “Wednesday morning, 3 AM”, que també conté una primera edició del tema “The sound of silence”, que va passar pràcticament desapercebut.

Seguidament, hi ha tenir lloc una separació, moment en el qual, sense èxit, Simon va tenir una experiència en solitari. A continuació, es va realitzar una versió més pop i rítmica de “The sound of silence”, inclosa en l’àlbum d’idèntic títol i que va constituir un important triomf per al restaurat duo. En el seu segon treball de llarga durada, hi prenia part igualment la cançó “I am a rock”.

Posteriorment, Simon i Garfunkel van gravar l’obra “Parsley, sage, rosemary and thyme”, amb la peça “Scarborough fair / canticle”, i van participar en la banda sonora del film “The graduate”, dirigit per Mike Nichols i protagonitzat per un jove Dustin Hoffmann i Anne Bancroft. En el soundtrack hi formen part els temes “The sound of silence”, “Scarborough fair / canticle” i el cèlebre “Mrs. Robinson”. 

Ja plenament situats en el seu període àlgid, van editar l’àlbum “Bookends”, número u als Estats Units i a la Gran Bretanya. El disc compta amb l’esplèndida “America”, personalment penso que la millor cançó de la seva discografia, i la inclusió de “Mrs. Robinson”, la peça més popular de “The graduate”.

El cim creatiu del duo va arribar amb l’extraordinari “Bridge over troubled water”, un dels àlbums més populars de la història. L’obra, de nou número u a les dues bandes de l’Atlàntic, conté la cançó que li dóna títol, l’ètnica “El cóndor pasa (if i could)¨, “Cecilia”, “The boxer” i “By by love”, un tribut a un altre gran duet: The Everly Brothers.

Tanmateix, en el millor moment ho van deixar estar. Simon va iniciar una segona carrera en solitari, que va comptar amb l’aclamació de la crítica i va tenir el seu punt àlgid amb l’àlbum “Graceland”, i Garfunkel va tenir una trajectòria musical més modesta, tot i que va destacar amb el tema “Brylle eyes”, i va  triomfar en el món del cinema. Anys més tard, es van reunir per oferir un concert al Central Park de Nova York, editat en disc.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...