Ir al contenido principal

SIMON & GARFUNKEL












Un estudiant de literatura, Paul Simon, i un altre de matemàtiques, Art Garfunkel, van formar el duo més cèlebre de la història de la música popular. En un principi, es van fer anomenar Tom & Jerry, per finalment ser coneguts pels seus respectius cognoms.

El duet es va donar a conèixer al Greenwich Village de Nova York en una època en què també ho feia Bob Dylan, del qual va fer una versió del “The times, they ara a – changin” en el seu primer àlbum, “Wednesday morning, 3 AM”, que també conté una primera edició del tema “The sound of silence”, que va passar pràcticament desapercebut.

Seguidament, hi ha tenir lloc una separació, moment en el qual, sense èxit, Simon va tenir una experiència en solitari. A continuació, es va realitzar una versió més pop i rítmica de “The sound of silence”, inclosa en l’àlbum d’idèntic títol i que va constituir un important triomf per al restaurat duo. En el seu segon treball de llarga durada, hi prenia part igualment la cançó “I am a rock”.

Posteriorment, Simon i Garfunkel van gravar l’obra “Parsley, sage, rosemary and thyme”, amb la peça “Scarborough fair / canticle”, i van participar en la banda sonora del film “The graduate”, dirigit per Mike Nichols i protagonitzat per un jove Dustin Hoffmann i Anne Bancroft. En el soundtrack hi formen part els temes “The sound of silence”, “Scarborough fair / canticle” i el cèlebre “Mrs. Robinson”. 

Ja plenament situats en el seu període àlgid, van editar l’àlbum “Bookends”, número u als Estats Units i a la Gran Bretanya. El disc compta amb l’esplèndida “America”, personalment penso que la millor cançó de la seva discografia, i la inclusió de “Mrs. Robinson”, la peça més popular de “The graduate”.

El cim creatiu del duo va arribar amb l’extraordinari “Bridge over troubled water”, un dels àlbums més populars de la història. L’obra, de nou número u a les dues bandes de l’Atlàntic, conté la cançó que li dóna títol, l’ètnica “El cóndor pasa (if i could)¨, “Cecilia”, “The boxer” i “By by love”, un tribut a un altre gran duet: The Everly Brothers.

Tanmateix, en el millor moment ho van deixar estar. Simon va iniciar una segona carrera en solitari, que va comptar amb l’aclamació de la crítica i va tenir el seu punt àlgid amb l’àlbum “Graceland”, i Garfunkel va tenir una trajectòria musical més modesta, tot i que va destacar amb el tema “Brylle eyes”, i va  triomfar en el món del cinema. Anys més tard, es van reunir per oferir un concert al Central Park de Nova York, editat en disc.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...