Ir al contenido principal

NEW ORDER














Arran del suïcidi de Ian Curtis, cantant i líder de Joy Division (JD), els altres tres components de la reivindicada banda postpunk, Bernard Sumner (guitarra), Peter Hook (baix) i Stephen Morris (bateria), van formar el grup New Order, al qual es va unir Gillian Gilbert (teclats), companya sentimental de Sumner, el qual també va exercir de vocalista.

En un principi, el quartet de Manchester va continuar amb un tipus d’estil semblant a aquell que havia utilitzat JD, en el marc del rock sinistre, però aviat el grup britànic va portar a terme un radical gir i, una vegada els seus membres es van instal·lar a la càlida illa mediterrània d’Eivissa, va apostar per una música de caire rítmic, ballable i molt tecnificat, amb un ús important de sintetitzadors.

New Order, sota la producció del segell discogràfic independent “The Factory”, el mateix que havia editat els treballs de JD, va elaborar els àlbums “Movement” i  “Power, corruption and lies”, encara dues obres de transició, i, ja com a clares mostres de dance, “Low life”, que compta amb les peces “The perfect kiss” o “Elegia”, aquesta encara amb signes de caràcter sinistre, i “Brotherhood”.

La millor època de New Order va tenir lloc entre finals del decenni dels 80 i començaments de la dècada dels 90, quan la banda anglesa va fer una versió més llarga del seu estel·lar single “Blue Monday” i va gravar els treballs “Technique” i “Republic”, tots dos número u al Regne Unit. En el primer disc, destaquen cançons com “Round and round” i la sensacional “Run”, mentre en el segon ho fan “Regret” i “World in motion”.

Aquell període triomfant de New Order va coincidir amb el corrent conegut com a Madchester, en una època en què The Factory ja s’havia convertit en The Haçienda i en la qual va irrompre el ritme discotequer de l’acid / house, en el conegut com a segon estiu de la pau i l’amor, en què també van brillar conjunts com The Happy Mondays, The Stone Roses o The Charlatans.

Tanmateix, després de “Republic, el grup de Manchester va obrir un parèntesi que va finalitzar amb l’edició de l’àlbum “Get Ready”, però els darrers anys de New Order s’han caracteritzat per certa inestabilitat, doncs Hook va abandonar la formació per realitzar una gira en la qual interpretava els principals temes de JD.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...