Ir al contenido principal

NEW ORDER














Arran del suïcidi de Ian Curtis, cantant i líder de Joy Division (JD), els altres tres components de la reivindicada banda postpunk, Bernard Sumner (guitarra), Peter Hook (baix) i Stephen Morris (bateria), van formar el grup New Order, al qual es va unir Gillian Gilbert (teclats), companya sentimental de Sumner, el qual també va exercir de vocalista.

En un principi, el quartet de Manchester va continuar amb un tipus d’estil semblant a aquell que havia utilitzat JD, en el marc del rock sinistre, però aviat el grup britànic va portar a terme un radical gir i, una vegada els seus membres es van instal·lar a la càlida illa mediterrània d’Eivissa, va apostar per una música de caire rítmic, ballable i molt tecnificat, amb un ús important de sintetitzadors.

New Order, sota la producció del segell discogràfic independent “The Factory”, el mateix que havia editat els treballs de JD, va elaborar els àlbums “Movement” i  “Power, corruption and lies”, encara dues obres de transició, i, ja com a clares mostres de dance, “Low life”, que compta amb les peces “The perfect kiss” o “Elegia”, aquesta encara amb signes de caràcter sinistre, i “Brotherhood”.

La millor època de New Order va tenir lloc entre finals del decenni dels 80 i començaments de la dècada dels 90, quan la banda anglesa va fer una versió més llarga del seu estel·lar single “Blue Monday” i va gravar els treballs “Technique” i “Republic”, tots dos número u al Regne Unit. En el primer disc, destaquen cançons com “Round and round” i la sensacional “Run”, mentre en el segon ho fan “Regret” i “World in motion”.

Aquell període triomfant de New Order va coincidir amb el corrent conegut com a Madchester, en una època en què The Factory ja s’havia convertit en The Haçienda i en la qual va irrompre el ritme discotequer de l’acid / house, en el conegut com a segon estiu de la pau i l’amor, en què també van brillar conjunts com The Happy Mondays, The Stone Roses o The Charlatans.

Tanmateix, després de “Republic, el grup de Manchester va obrir un parèntesi que va finalitzar amb l’edició de l’àlbum “Get Ready”, però els darrers anys de New Order s’han caracteritzat per certa inestabilitat, doncs Hook va abandonar la formació per realitzar una gira en la qual interpretava els principals temes de JD.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...