FOO FIGHTERS

Quan Kurt Cobain va decidir posar fi a la seva vida, el trio Nirvana es va desfer, moment en el qual el baixista Krist Novoselic va formar Sweet 75 i el bateria Dave Grohl va fundar Foo Fighters, una de les formacions de més èxit durant les últimes dècades.

En un principi, Grohl, reconvertit en cantant i guitarrista i únic membre estable del grup, es va ajuntar amb el baixista Nate Mendel, el bateria William Goldsmith, que havien ja coincidit en el conjunt Sunny Day Real Estate, i el també guitarrista Pat Smear, que havia exercit com a músic de gira de Nirvana. El quartet va debutar amb un treball de títol homònim amb moltes similituds amb l’estil del trio encapçalat per Cobain.

Més tard, la banda de Seattle va editar l’excel·lent àlbum “The Colour and the shape”, en què hi pren part la magnífica peça “Everlong”, un dels clàssics de la formació de l’estat de Washington. En aquest punt, el grup liderat per Grohl, malgrat no fer-se encara amb un lloc important al mercat dels Estats Units, havia aconseguit triomfar a la veïna Canadà, el Regne Unit i les llunyanes Austràlia i Nova Zelanda.

A continuació, va començar la inestabilitat del conjunt nord-americà, que a poc a poc es va convertir definitivament en una eina molt personal del seu líder. Smear, que més tard es reintegraria a la banda, i Goldsmith van abandonar (posteriorment ho faria també Mendel) i serien substituïts respectivament per Franz Stahl i Taylor Hawkins, en un període en què Foo Fighters va gravar “There is nothing left to lose”.

La formació de Seattle, en un moment en què havien desaparegut algunes bandes que havien format part de la irrupció del rock alternatiu en esferes comercials, es va convertir en un dels conjunts més populars del planeta i en genuïna stadium band, en una etapa en què va entrar el guitarrista Chris Shifflet i va extreure les obres “One by one”, el primer número u a la Gran Bretanya; “In your honor” i “Echoes, silence and Grace”.  

Ja considerada la banda un dinosaure del moviment rock, el grup de Grohl ha editat els discs “Wasting light”, el primer número u al rànquing nord-americà de Billboard; “Sonic highways” i “Concrete and gold”.