Ir al contenido principal

FOO FIGHTERS












Quan Kurt Cobain va decidir posar fi a la seva vida, el trio Nirvana es va desfer, moment en el qual el baixista Krist Novoselic va formar Sweet 75 i el bateria Dave Grohl va fundar Foo Fighters, una de les formacions de més èxit durant les últimes dècades.

En un principi, Grohl, reconvertit en cantant i guitarrista i únic membre estable del grup, es va ajuntar amb el baixista Nate Mendel, el bateria William Goldsmith, que havien ja coincidit en el conjunt Sunny Day Real Estate, i el també guitarrista Pat Smear, que havia exercit com a músic de gira de Nirvana. El quartet va debutar amb un treball de títol homònim amb moltes similituds amb l’estil del trio encapçalat per Cobain.

Més tard, la banda de Seattle va editar l’excel·lent àlbum “The Colour and the shape”, en què hi pren part la magnífica peça “Everlong”, un dels clàssics de la formació de l’estat de Washington. En aquest punt, el grup liderat per Grohl, malgrat no fer-se encara amb un lloc important al mercat dels Estats Units, havia aconseguit triomfar a la veïna Canadà, el Regne Unit i les llunyanes Austràlia i Nova Zelanda.

A continuació, va començar la inestabilitat del conjunt nord-americà, que a poc a poc es va convertir definitivament en una eina molt personal del seu líder. Smear, que més tard es reintegraria a la banda, i Goldsmith van abandonar (posteriorment ho faria també Mendel) i serien substituïts respectivament per Franz Stahl i Taylor Hawkins, en un període en què Foo Fighters va gravar “There is nothing left to lose”.

La formació de Seattle, en un moment en què havien desaparegut algunes bandes que havien format part de la irrupció del rock alternatiu en esferes comercials, es va convertir en un dels conjunts més populars del planeta i en genuïna stadium band, en una etapa en què va entrar el guitarrista Chris Shifflet i va extreure les obres “One by one”, el primer número u a la Gran Bretanya; “In your honor” i “Echoes, silence and Grace”.  

Ja considerada la banda un dinosaure del moviment rock, el grup de Grohl ha editat els discs “Wasting light”, el primer número u al rànquing nord-americà de Billboard; “Sonic highways” i “Concrete and gold”. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...