MADNESS

Entre finals de la dècada dels 70 i començaments del decenni dels 80 del passat segle, tal com abans havia fet el gènere del reggae, el també ritme jamaicà de l’ska va tenir un enorme èxit a la Gran Bretanya, on va sorgir el segell discogràfic 2 Tone, que va produir els primers discs de bandes com The Specials, Bad Manners o Madness, la formació que assoliria una major popularitat.

El grup, fundat a la zona londinenca de Camden Town, va estar integrat pel cantant Graham Suggs McPherson, el guitarrista Chris Foreman, el baixista Mark Bedford, el bateria Daniel Woodgate, el teclista i pianista Mike Barson i el saxofonista i percussionista Lee Thompson. El sextet va debutar amb el treball “One step beyond”, que conté la pista del mateix títol i la magnífica “My girl”, composta per Barson i potser la millor cançó de la seva trajectòria.

Seguidament, Madness, que es va unir igualment al moviment de la new wave, va editar els àlbums “Absolutely”, “7” i “The rise and fall”, que van completar la seva etapa de més èxit i popularitat. En l’últim dels discs descrits de la banda britànica hi formen part peces tan emblemàtiques com “Tomorrow (it’s another day)” i “Our house”, possiblement el seu tema més recordat. Durant aquell període, el conjunt londinenc també va gravar els singles “House of fun” i “It must be love”.

Amb el seu cinquè àlbum d’estudi, “I Keep moving”, es podia entreveure ja certa decadència en Madness, la qual va ser molt evident amb les obres “Mad to mad” i “The Madness”. A continuació, la formació anglesa, que va tenir una enorme popularitat a la Gran Bretanya, però va passar desapercebuda als Estats Units, va posar punt i final a la seva època clàssica, caracteritzada també per la contrarietat amb les polítiques liberals i conservadores de la primera ministra Margaret Thatcher i per unes lletres, al mateix temps divertides, però amb rerefons agredolç.

Anys més tard, Madness va tornar amb l’aclamat treball “The Liberty of Norton Folgate”  i va portar a terme gires arreu d’Europa, actuant per exemple en el festival Sònar de Barcelona o en l’Internacional de Benicàssim.