THE SMASHING PUMPKINS

El grup de Chicago The Smashing Pumpkins va ser una de les bandes estel·lars, durant la dècada dels 90 del segle XX, del boom del rock alternatiu, quan aquest va aconseguir sortir de les escenes més independents i obrir-se la porta a un públic més ampli. La formació nord-americana va fusionar diferents gèneres, com el pop, el rock, la música psicodèlica, el rock dur o l’estil progressiu i simfònic.

La banda va ser fundada pel cantant, compositor i guitarrista Billy Corgan, únic membre permanent del grup, al qual es van unir el guitarrista James Iha, la baixista D’arcy Wretzky i el bateria Jimmy Chamberlain. El quartet va debutar amb l’àlbum “Gish”, que va passar bastant desapercebut al marge de l’escena alternativa.

Posteriorment, la formació nord-americana va gravar l’històric treball “Siamese dream”, una de les grans obres de l’últim decenni del passat segle i un dels discs estel·lars del rock independent de tots els temps. L’edició, que compta amb excel·lents temes com “Cherub rock”, “Today” o “Disarm”, aquest amb clars sons simfònics, va ser un dels àlbums que va permetre a la música alternativa aconseguir una demanda més àmplia, com també, per exemple, l’”Out of time” de Rem o el “Nevermind” de Nirvana.

A continuació, The Smashing Pumpkins va editar el doble “Mellon Collie and the infinite sadness”, número u als Estats Units i una obra molt exigent que va etiquetar el conjunt de Chicago com a banda intel·lectual. Personalment, considero el treball com un magnífic disc, com ho proven algunes de les seves cançons, de caire molt heterogeni, com “Tonight, Tonight”, “Zero”, “Bullet with butterfly wings”, “Muzzle”, “Porcellina of the vast oceans”, “Thirty-three” o “1979”.

Després del seu doble àlbum, es va iniciar la crisi del grup, doncs van abandonar Iha, Wretzky i, de forma transitòria, Chamberlain, entrant a formar part de la formació nord-americana el teclista Mike Garson, el guitarrista Jeff Schroeder, el bateria Mike Byrne i les baixistes Melissa Auf de Maur i Nicole Florentino, seguint la tradició que totes les encarregades de tocar aquest instrument a The Smashing Pumpkins han estat dones.

Ja convertit en una eina molt personal de Corgan, el conjunt d’Yllinois va gravar els àlbums “Adore”, “Machina / the Machines of God”, “Machina II / the friends and enemies of modern music”, “Zeitgeist”, “Oceania” i “Moments of the elogy”, tots ells amb unes vendes importants, però unes crítiques molt irregulars.