Ir al contenido principal

THE SMASHING PUMPKINS











El grup de Chicago The Smashing Pumpkins va ser una de les bandes estel·lars, durant la dècada dels 90 del segle XX, del boom del rock alternatiu, quan aquest va aconseguir sortir de les escenes més independents i obrir-se la porta a un públic més ampli. La formació nord-americana va fusionar diferents gèneres, com el pop, el rock, la música psicodèlica, el rock dur o l’estil progressiu i simfònic.

La banda va ser fundada pel cantant, compositor i guitarrista Billy Corgan, únic membre permanent del grup, al qual es van unir el guitarrista James Iha, la baixista D’arcy Wretzky i el bateria Jimmy Chamberlain. El quartet va debutar amb l’àlbum “Gish”, que va passar bastant desapercebut al marge de l’escena alternativa.

Posteriorment, la formació nord-americana va gravar l’històric treball “Siamese dream”, una de les grans obres de l’últim decenni del passat segle i un dels discs estel·lars del rock independent de tots els temps. L’edició, que compta amb excel·lents temes com “Cherub rock”, “Today” o “Disarm”, aquest amb clars sons simfònics, va ser un dels àlbums que va permetre a la música alternativa aconseguir una demanda més àmplia, com també, per exemple, l’”Out of time” de Rem o el “Nevermind” de Nirvana.

A continuació, The Smashing Pumpkins va editar el doble “Mellon Collie and the infinite sadness”, número u als Estats Units i una obra molt exigent que va etiquetar el conjunt de Chicago com a banda intel·lectual. Personalment, considero el treball com un magnífic disc, com ho proven algunes de les seves cançons, de caire molt heterogeni, com “Tonight, Tonight”, “Zero”, “Bullet with butterfly wings”, “Muzzle”, “Porcellina of the vast oceans”, “Thirty-three” o “1979”.

Després del seu doble àlbum, es va iniciar la crisi del grup, doncs van abandonar Iha, Wretzky i, de forma transitòria, Chamberlain, entrant a formar part de la formació nord-americana el teclista Mike Garson, el guitarrista Jeff Schroeder, el bateria Mike Byrne i les baixistes Melissa Auf de Maur i Nicole Florentino, seguint la tradició que totes les encarregades de tocar aquest instrument a The Smashing Pumpkins han estat dones.

Ja convertit en una eina molt personal de Corgan, el conjunt d’Yllinois va gravar els àlbums “Adore”, “Machina / the Machines of God”, “Machina II / the friends and enemies of modern music”, “Zeitgeist”, “Oceania” i “Moments of the elogy”, tots ells amb unes vendes importants, però unes crítiques molt irregulars.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...