Ir al contenido principal

KINGS OF LEON












El grup nord-americà, fundat a la localitat de Nashville, a l’estat de Tennessee, pels germans Followill, Caleb (veu i guitarra), Jared (baix) i Nathan (bateria), a més d’un cosí, Matthew Followill (guitarra), va ser durant els seus orígens una banda clàssica de southern rock, en una època en què es va veure influenciada per llegendàries formacions com The Allman Brothers Band o Lynyrd Skynyrd.

Durant aquell període inicial, el quartet va gravar dos àlbums, “Youth and young marhood” i “Aha shake heartbreak”, els quals, malgrat ser dues obres molt americanes, van tenir molt més d’èxit a la Gran Bretanya, estat on Kings of Leon sempre ha sigut una banda de culte, que no pas als Estats Units, on gairebé van passar desapercebudes.

A continuació, la formació de Tennessee va portar a terme un tomb important: va deixar enrere les arrels southern i, eliminant els cabells llargs i les frondoses barbes, amb l’excepció de Nathan, va crear un tipus de música més experimental, modern i alternatiu, fins el punt de ser anomenats, des d’algun sector, com els Strokes del sud. 

El magnífic treball “Because of the times” va suposar el començament de la nova era. El disc, el seu primer número u al Regne Unit (tots els àlbums que han arribat a continuació han assolit aquesta fita), va representar també el seu reconeixement als Estats Units, especialment gràcies a temes com “Knocked up”, l’excel·lent “On call” o “Ragoo”.

“Only by the night” va elevar encara més la fama i la popularitat del grup nord-americà, sobretot al seu país, on per fi un treball seu de llarga durada es va situar en el top 10 de les llistes de Billboard. En el disc hi destaquen cançons com “Use somebody”, “Nation” i el hit “Sex on fire”, una de les seves peces més comercials.

Seguidament, ja instal·lat com un grup de masses capaç d’omplir grans recintes, el quartet de Nashville ha gravat els àlbums “Come around sundown”, on es troba l’extraordinària “The face”, segons la meva opinió la seva millor cançó juntament amb “On call”; “Mechanical bull”, que conté pistes com “Temple” i “Wait for me”, i l’aclamat “Walls”, que ja ha extret quatre singles: “Waste a moment”, “Find me”, “Reverend” i “Around the world”.  Els dos últims treballs han arribat al lloc més alt del Rànquing de Billboard. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...