QUEEN

El quartet Queen va estar sempre format, durant la seva època clàssica, pel carismàtic i histriònic cantant Freddy Mercury, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i el bateria Roger Taylor. El grup, durant els seus inicis, es va veure clarament involucrat en el corrent del glam rock.

Va ser en aquell marc que el quartet va editar els seus primers quatre treballs de gran format: “Queen”, “Queen II”, “Sheer heart Attack” i “A night at the opera”, que va suposar un enorme èxit, sobretot per la presència del hit “Bohemian rapsody”, número u al Regne Unit i penso que la millor cançó en tota  la trajectòria del grup anglès, tot i que la peça va clarament de més a menys.

Després d’”A night at the opera”, Queen es va convertir en una clàssica stadium band, en un període en que la formació britànica va gravar els àlbums “A day at the races”, amb la presència de “Somebody to love”; “News of the world”, que conté dos hits molt usats en espectacles esportius, “We will rock you” i “We are the Champions”; “Jazz”, que compta amb “Bicycle race”, i “The game”, amb els grans èxits “Another on bites the dust” i “Crazy Little thing called love”, moment en què el grup va conquistar clarament el mercat dels Estats Units.

Més tard de col·laborar en la pel·lícula “Flash Gordon”, Queen va entrar en una etapa encara més comercial, la qual va durar la totalitat del decenni dels 80, quan la banda britànica va editar les obres “Hot space”, amb el tema “Under pressure”, interpretat amb l’estrella David Bowie; “The works”, que compta amb la pràcticament bubblegum “Radio ga – ga” i “I want to break free”; “A kind of magic”, amb el reclam de les molt comercials peces “One vision”, “One year of love” i “Friends will be friends”, a més de “Who wants to live forever”, cançó que forma part del film “Els immortals”, i “The miracle”.

Després d’interpretar amb la soprano catalana Montserrat Caballé el tema “Barcelona”, dintre dels actes previs als Jocs Olímpics de 1992, Mercury va trobar la mort víctima de la Sida, convertint-se en una de les llegendes de la música rock. Malgrat aquesta enorme pèrdua, i la posterior marxa de Deacon, el conjunt anglès, que va extreure “Innuendo”, encara amb la presència de la veu de Freddy, va seguir endavant amb els cantants Paul Rodgers, exlíder de Free i Bad Company, i Adam Lambert.