Ir al contenido principal

QUEEN










El quartet Queen va estar sempre format, durant la seva època clàssica, pel carismàtic i histriònic cantant Freddy Mercury, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i el bateria Roger Taylor. El grup, durant els seus inicis, es va veure clarament involucrat en el corrent del glam rock.

Va ser en aquell marc que el quartet va editar els seus primers quatre treballs de gran format: “Queen”, “Queen II”, “Sheer heart Attack” i “A night at the opera”, que va suposar un enorme èxit, sobretot per la presència del hit “Bohemian rapsody”, número u al Regne Unit i penso que la millor cançó en tota  la trajectòria del grup anglès, tot i que la peça va clarament de més a menys.

Després d’”A night at the opera”, Queen es va convertir en una clàssica stadium band, en un període en que la formació britànica va gravar els àlbums “A day at the races”, amb la presència de “Somebody to love”; “News of the world”, que conté dos hits molt usats en espectacles esportius, “We will rock you” i “We are the Champions”; “Jazz”, que compta amb “Bicycle race”, i “The game”, amb els grans èxits “Another on bites the dust” i “Crazy Little thing called love”, moment en què el grup va conquistar clarament el mercat dels Estats Units.

Més tard de col·laborar en la pel·lícula “Flash Gordon”, Queen va entrar en una etapa encara més comercial, la qual va durar la totalitat del decenni dels 80, quan la banda britànica va editar les obres “Hot space”, amb el tema “Under pressure”, interpretat amb l’estrella David Bowie; “The works”, que compta amb la pràcticament bubblegum “Radio ga – ga” i “I want to break free”; “A kind of magic”, amb el reclam de les molt comercials peces “One vision”, “One year of love” i “Friends will be friends”, a més de “Who wants to live forever”, cançó que forma part del film “Els immortals”, i “The miracle”.

Després d’interpretar amb la soprano catalana Montserrat Caballé el tema “Barcelona”, dintre dels actes previs als Jocs Olímpics de 1992, Mercury va trobar la mort víctima de la Sida, convertint-se en una de les llegendes de la música rock. Malgrat aquesta enorme pèrdua, i la posterior marxa de Deacon, el conjunt anglès, que va extreure “Innuendo”, encara amb la presència de la veu de Freddy, va seguir endavant amb els cantants Paul Rodgers, exlíder de Free i Bad Company, i Adam Lambert.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...