Ir al contenido principal

RED HOT CHILI PEPPERS












El grup californià Red Hot Chili Peppers, una de les bandes més populars del rock alternatiu de tots els temps, va realitzar una llavors original barreja entre els gèneres funk i punk, amb aportacions de hard rock, que ha comptat amb una important influència.

El conjunt va ser fundat per Anthony Kiedis (veu) i Flea (baix), també ocasionals actors cinematogràfics en films independents i únics membres estables de la formació de Los Angeles, a més de Jack Sherman (guitarra) i Cliff Martínez (bateria), que aviat serien substituïts per Hillell Slovak i Jack Irons, respectivament.

Després dels treballs “The Red Hot Chili Peppers”, “Freaky styley” i “The upfit mofo party plan”, tres discs que van passar gairebé desapercebuts, el grup californià va aconseguir cert èxit amb “Mother’s milk”, en la gravació del qual Chad Smith va entrar per Irons, que va passar a formar part de Pearl Jam, i en què Slovak va morir per sobredosi i va ser substituït per John Frusciante. En l’obra hi destaquen temes com “Higher ground”, un cover d’Stevie Wonder, i “Knock me down”, dedicat al malaguanyat Hillell.

El primer gran triomf de Red Hot Chili Peppers va ser el treball “Blood sugar sex magik”, un important èxit als Estats Units i la Gran Bretanya i número u al Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. L’àlbum, una de les obres que va aconseguir situar el rock de caire alternatiu com un fenomen gairebé de masses, conté cèlebres pistes com “Breaking the girl”, “Suck my kiss”, “Give it away” i la clàssica i radiada “Under the bridge”.

Després de l’èxit de “Blood sugar sex magik”, Frusciante, un dels millors guitarristes dels últims temps, va tenir certa incomoditat per la fama sobtada, fet que també va succeir per aquella època amb el líder de Nirvana Kurt Cobain. John va entrar en depressió i va tenir seriosos problemes amb les drogues, fet que va comportar la seva temporal substitució per Dave Navarro, exintegrant dels també angelins Jane’s Addiction. Amb el nou guitarrista, el quartet va gravar el fallit “One hot minute”.

Seguidament, i de nou amb Frusciante, que va estar intern en una clínica de rehabilitació, Red Hot Chili Peppers va editar l’extraordinari “Californication”, tot i que el disc és potser una mica llarg i irregular. En l’obra, número u a les dues bandes de l’oceà Atlàntic, hi prenen part peces com la de títol homònim,  “Around the world” o les magnífiques “Scar tissue” i “Otherside”. En aquest punt, el conjunt de Los Angeles s’havia convertit definitivament en stadium band.

Ja instal·lada com a dinosaure del rock, la banda californiana ha gravat els àlbums “By the way”, el doble “Stadium arcadium” i “I’m with you”, tots ells grans èxits a nivell planetari.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...