Ir al contenido principal

RED HOT CHILI PEPPERS












El grup californià Red Hot Chili Peppers, una de les bandes més populars del rock alternatiu de tots els temps, va realitzar una llavors original barreja entre els gèneres funk i punk, amb aportacions de hard rock, que ha comptat amb una important influència.

El conjunt va ser fundat per Anthony Kiedis (veu) i Flea (baix), també ocasionals actors cinematogràfics en films independents i únics membres estables de la formació de Los Angeles, a més de Jack Sherman (guitarra) i Cliff Martínez (bateria), que aviat serien substituïts per Hillell Slovak i Jack Irons, respectivament.

Després dels treballs “The Red Hot Chili Peppers”, “Freaky styley” i “The upfit mofo party plan”, tres discs que van passar gairebé desapercebuts, el grup californià va aconseguir cert èxit amb “Mother’s milk”, en la gravació del qual Chad Smith va entrar per Irons, que va passar a formar part de Pearl Jam, i en què Slovak va morir per sobredosi i va ser substituït per John Frusciante. En l’obra hi destaquen temes com “Higher ground”, un cover d’Stevie Wonder, i “Knock me down”, dedicat al malaguanyat Hillell.

El primer gran triomf de Red Hot Chili Peppers va ser el treball “Blood sugar sex magik”, un important èxit als Estats Units i la Gran Bretanya i número u al Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. L’àlbum, una de les obres que va aconseguir situar el rock de caire alternatiu com un fenomen gairebé de masses, conté cèlebres pistes com “Breaking the girl”, “Suck my kiss”, “Give it away” i la clàssica i radiada “Under the bridge”.

Després de l’èxit de “Blood sugar sex magik”, Frusciante, un dels millors guitarristes dels últims temps, va tenir certa incomoditat per la fama sobtada, fet que també va succeir per aquella època amb el líder de Nirvana Kurt Cobain. John va entrar en depressió i va tenir seriosos problemes amb les drogues, fet que va comportar la seva temporal substitució per Dave Navarro, exintegrant dels també angelins Jane’s Addiction. Amb el nou guitarrista, el quartet va gravar el fallit “One hot minute”.

Seguidament, i de nou amb Frusciante, que va estar intern en una clínica de rehabilitació, Red Hot Chili Peppers va editar l’extraordinari “Californication”, tot i que el disc és potser una mica llarg i irregular. En l’obra, número u a les dues bandes de l’oceà Atlàntic, hi prenen part peces com la de títol homònim,  “Around the world” o les magnífiques “Scar tissue” i “Otherside”. En aquest punt, el conjunt de Los Angeles s’havia convertit definitivament en stadium band.

Ja instal·lada com a dinosaure del rock, la banda californiana ha gravat els àlbums “By the way”, el doble “Stadium arcadium” i “I’m with you”, tots ells grans èxits a nivell planetari.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...