DIRE STRAITS

A finals de la dècada dels 70 del segle XX hi va tenir lloc un enfrontament entre el rock progressiu, que havia passat per la seva època daurada durant bona part d’aquell decenni, i l’emergent i radical punk rock. No obstant, el grup The Dire Straits, liderat pel genial guitarrista Mark Knopfler, va obviar els dos corrents i va optar per un rock tradicional, fresc, accessible i senzill.

La banda encapçalada per Mark, que també va portar a terme les tasques de cantant, compositor i productor, la van completar el seu germà menor David Knopfler (guitarra), John Illsey (baix) i Pick Withers (bateria). El quartet va debutar amb un àlbum de títol homònim en què hi pren part el súper hit “Sultans of swing”, un dels grans clàssics de l’època i que, més tard, va tenir una versió allargada i més instrumental, la qual va ser incorporada en el treball “Alchemy”.

Seguidament, després de les bones crítiques de l’obra de debut, la premsa especialitzada no va ser tant benèvola amb el segon àlbum d’estudi del grup britànic, “Communiqué”, encara que amb el treball “Making movies” les aclamacions van tornar per a un conjunt que ja es va convertir en una eina molt personal de Mark, al qual ja només va seguir Illsey, abandonant fins i tot el seu germà David.

A “Making movies” hi destaquen peces clàssiques de Dire Straits com “Romeo and Juliet” i “Tunnel of love”, personalment penso que la millor cançó de tota la trajectòria de la formació. Tots dos títols, així, com ja he indicat, una nova presa de “Sultans of swing”, a més d’altres temes com “Going home”, van ser inclosos al popular disc en viu “Alchemy”.

Seguidament, Dire Straits va editar l’àlbum de transició “Love over gold” i el treball estel·lar de la seva discografia, pel que fa a fama, popularitat i vendes, però crec que una obra en què el grup va perdre la seva essència: “Brothers in arms”. Es tracta d’un disc molt sofisticat, elegant i pulcre que va extreure un munt d’èxits, com el tema que li dóna títol, “So far away”, “The lastest trick”,  “Walk of life”, una cançó que personalment no m’agrada gens i que ha estat radiada durant un munt d’anys, i “Money for nothing”, la pista que obre la gravació, en què intervé Sting, antic líder de The Police, i que critica el canal MTV, que, paradoxalment, va emetre-la a totes hores.

Després del gran triomf comercial que va suposar “Brothers in arms”, com tantes vegades ha succeït amb diferents bandes, va arribar la decadència en el punt àlgid. Dire Straits va gravar al cap de bastants anys “On every street”, un àlbum amb escassa repercussió, en una època en què Mark, que va composar el treball “Local hero”, banda sonora de la pel·lícula de mateix títol, on s’hi troba el ja citat clàssic “Going home”, va continuar en solitari, en un període en què va escriure “Private dancer” per a l’estrella Tina Turner.