Ir al contenido principal

PULP














El grup fundat a Sheffield pel cantant i compositor Jarvis Cocker va triomfar plenament, en el marc del brit pop, durant bona part de la dècada dels 90 del passat segle, però la banda va transcórrer abans per una llarga travessia pel desert.

Pulp va ser fundat l’any 1979 en una època en què Cocker era l´únic membre de l’etapa estel·lar del grup, la qual no arribaria fins l’any 1994, quan la banda va editar l’àlbum “His’n her’s”, que compta amb les peces “Lipgloss”, “Do you remember the first time ?” o “Babies”. Aleshores, la formació anglesa estava composta per Cocker (veu), Russell Senior (guitarra i violí), Steve Mackey (baix), Nick Banks (bateria) i Candida Doyle (teclats).

“Different class”, una de les obres cabdals de la dècada dels 90 del segle XX, va consolidar en l’èxit Pulp, que es va convertir llavors en un dels conjunts clau de l’era del brit pop. El disc, el seu primer número u al Regne Unit, compta amb temes com “Miss – shapes”, el popular “Common people”, un dels inqüestionables clàssics del decenni; el comercial “Disco 2000”, “Something changed”, “Feelingcalledlove” o el bell “Underwear”.

En aquell període, juntament amb els germans Noel i Liam Gallagher, d’Oasis, i Damon Albarn i Brett Anderson, vocalistes i líders respectivament de Blur i Suede, Cocker es va convertir en un dels personatges més populars i carismàtics del moment, amb un estil que recordava al de dues llegendes del pop britànic de l’era del glam rock: David Bowie i Marc Bolan, frontman de T Rex.

Per tancar una trilogia de treballs espectacular, Pulp va gravar “This is hardcore”, un altre excel·lent àlbum en el qual Mark Webber va substituir Senior i que conté “The fear”, “Dishes”, la pista de títol homònim o la dolça “Sylvia”. No obstant, després d’aquesta obra, de nou número u en el rànquing britànic, el grup de Sheffield, que no va tenir massa èxit als Estats Units, va entrar en certa decadència.

Des de llavors, la banda britànica només ha editat un altre treball en gran format “We love life”, si bé el grup ha continuat vigent mitjançant gires i actuacions en diferents festivals, com per exemple el Primavera Sound de Barcelona.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...