Ir al contenido principal

PATTI SMITH













Cantant, compositora, guitarrista i poeta, Patti Smith, nascuda a Chicago, però establerta a Nova York, va ser clau per a l’aparició del punk rock al districte de Manhattan, que va tenir com a marc el local CBGB, on també van triomfar bandes com The Ramones, Television, Blondie o Talking Heads.

Smith va debutar amb el treball “Horses”, produït per l’exVelvet Underground John Cale, un àlbum aclamat per la crítica i molt reivindicat al llarg del temps per diferents generacions. En el disc hi prenen part cançons com un peculiar cover del “Gloria” que Van Morrison va composar per al seu grup Them, “Redondo beach”, la poètica “Birdland”, la vibrant “Free money”, “Break it up”, “Land” o un altra versió, en aquest cas el “My generation” de The Who.

En aquella època, Patti va incorporar els músics Ivan Kral (guitarra), Lenny Kaye (baix), Jay Dee Daugherty (bateria) i Richard Sohl (teclats), dels quals es va fer acompanyar en la seva època clàssica, en el marc de l’era punk i mitjançant els àlbums, a part de “Horses”, “Radio Ethiopia”, “Easter” i “Wave”, encara que en aquest últim Bruce Brody va substituir Sohl.

Amb “Radio Ethiopia”, la cantautora nord-americana va intentar apropar-se a un sector més ampli de públic, aquell que no havia sintonitzat amb “Horses”, a través d’una obra més comercial que no va rebre els elogis unànimes de la crítica, però amb la confecció d’”Easter”, els diferents mitjans de comunicació van tornar a aclamar Smith, fonamentalment gràcies a pistes com “Till victory”, la reivindicativa “Rock’n roll nigger”, l’espiritual “Privilege (set me free)”, la balada “We three” o la famosa “Because the night”, la seva peça més coneguda i popular i coescrita amb Bruce Springsteen, que es trobava en els mateixos estudis gravant “Darkness on the edge of town”.

Després de “Wave”, treball on es troba el tema “Frederick”, dedicat al seu desaparegut company sentimental Fred Sonic Smith, exguitarrista de MC5, la compositora de Chicago va entrar en clara decadència, en un període en què va obrir un llarg parèntesi sense la realització de discs d’estudi. Patti va intentar salvar el tancament de la mítica sala CBGB amb un concert, els guanys del qual servirien per evitar la seva desaparició, tot i que no ho va poder evitar.

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...