Ir al contenido principal

PATTI SMITH













Cantant, compositora, guitarrista i poeta, Patti Smith, nascuda a Chicago, però establerta a Nova York, va ser clau per a l’aparició del punk rock al districte de Manhattan, que va tenir com a marc el local CBGB, on també van triomfar bandes com The Ramones, Television, Blondie o Talking Heads.

Smith va debutar amb el treball “Horses”, produït per l’exVelvet Underground John Cale, un àlbum aclamat per la crítica i molt reivindicat al llarg del temps per diferents generacions. En el disc hi prenen part cançons com un peculiar cover del “Gloria” que Van Morrison va composar per al seu grup Them, “Redondo beach”, la poètica “Birdland”, la vibrant “Free money”, “Break it up”, “Land” o un altra versió, en aquest cas el “My generation” de The Who.

En aquella època, Patti va incorporar els músics Ivan Kral (guitarra), Lenny Kaye (baix), Jay Dee Daugherty (bateria) i Richard Sohl (teclats), dels quals es va fer acompanyar en la seva època clàssica, en el marc de l’era punk i mitjançant els àlbums, a part de “Horses”, “Radio Ethiopia”, “Easter” i “Wave”, encara que en aquest últim Bruce Brody va substituir Sohl.

Amb “Radio Ethiopia”, la cantautora nord-americana va intentar apropar-se a un sector més ampli de públic, aquell que no havia sintonitzat amb “Horses”, a través d’una obra més comercial que no va rebre els elogis unànimes de la crítica, però amb la confecció d’”Easter”, els diferents mitjans de comunicació van tornar a aclamar Smith, fonamentalment gràcies a pistes com “Till victory”, la reivindicativa “Rock’n roll nigger”, l’espiritual “Privilege (set me free)”, la balada “We three” o la famosa “Because the night”, la seva peça més coneguda i popular i coescrita amb Bruce Springsteen, que es trobava en els mateixos estudis gravant “Darkness on the edge of town”.

Després de “Wave”, treball on es troba el tema “Frederick”, dedicat al seu desaparegut company sentimental Fred Sonic Smith, exguitarrista de MC5, la compositora de Chicago va entrar en clara decadència, en un període en què va obrir un llarg parèntesi sense la realització de discs d’estudi. Patti va intentar salvar el tancament de la mítica sala CBGB amb un concert, els guanys del qual servirien per evitar la seva desaparició, tot i que no ho va poder evitar.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...