Ir al contenido principal

BRUCE SPRINGSTEEN












En el dia d’avui, el cantant, compositor i guitarrista nord-americà Bruce Springsteen està considerat una de les grans estrelles de la música rock, però els inicis no van ser precisament massa fàcils per al rocker de Nova Jersey.

Springsteen (veu i guitarra), en els seus començaments un home compromès amb les idees de caire progressista i el moviment obrer, es va fer acompanyar pel grup The E Street Band, que va tenir com a membres originals Gary Tallent (baix), Vini López (bateria), David Sancious (teclats), Danny Federici (òrgan i acordió) i Clarence Clemons (saxofon i percussió), entrant posteriorment Max Weinberg (bateria), Steven van Zandt (guitarra), Nils Lofgren (guitarra) i Patti Scialfa (veu i sintetitzadors), companya sentimental de Bruce.

Després de dos àlbums que van passar més aviat inadvertits, “Greeting from Asbury Park, NJ” i “The wild, the innocent and the E Street Band shuffle”, l’autor nord-americà va editar el seu primer gran èxit: “Born to run”. El disc va extreure les peces d’idèntic títol, tot un clàssic de la música popular de tots els temps, i l’extraordinària “Thunder road”. No obstant, quan Springsteen havia assolit l’anhelat triomf, va tenir greus problemes amb el seu productor, fet que li va provocar restar uns anys sense poder gravar.

Després de l’obligat parèntesi, el músic de Nova Jersey va tornar amb l’excel·lent “Darkness on the edge of town”, un àlbum melancòlic i, en ocasions depressiu, que molts experts consideren el millor de la seva extensa discografia. En l’edició, en què no va incloure “Because the night”, la cançó que va escriure durant les mateixes dates amb Patti Smith, i que aquesta va incorporar a “Easter”, conté magnífiques pistes com “Badlands”, “Racing in the street” o la del mateix títol.

Springsteen va fer la seva primera incursió en el rock comercial amb el doble àlbum “The river”, un enorme èxit popular que conté temes com el que li dóna nom, el hit “Hungry heart”, “Sherry lady” o “Independence day”. Tanmateix, seguidament Bruce va efectuar un canvi radical i va realitzar un dels seus treballs més alternatius, personals, folk i artesanals, “Nebraska”, el qual el va allunyar d’aquell públic que havia guanyat amb l’anterior disc.   

A continuació, el compositor nord-americà va gravar la seva obra més famosa i popular, el supervendes “Born in the USA”, el qual, però, considero un tribut massa clar d’Springsteen al sector més comercial, com ho demostren els set singles que va extreure el treball: el del mateix títol, “Dancing in the dark”, “I’m goin’ down”, “Cover me”, “I’m in fire”, “Glory days” i “My hometown”. En aquest punt, es podria dir que l’estrella de Nova Jersey es va convertir en un artista per a tota classe de públics.

Per portar a terme el següent àlbum, Bruce comptava amb una enorme pressió, però, malgrat no poder repetir els números de “Born in the USA”, el compositor nord-americà se’n va sortir bastant bé amb l’obra “Tunnel of love”, en la qual cal significar la cançó “Brilliant disguise”. La portada del disc mostrava un Springsteen molt mudat, amb vestit i corbata, molt allunyat d’aquell amb samarreta i texans del treball anterior, com si volgués una ruptura amb el passat.

Ja instal·lat com una autèntica llegenda de la música rock, Springsteen ha alternat discs de gran èxit comercial, com “The rising”, amb altres més arriscats i independents, com “The ghost of Tom Joad” o “We will overcome: the Seeger sessions”, un tribut al mític folk singer. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...