Ir al contenido principal

BRUCE SPRINGSTEEN












En el dia d’avui, el cantant, compositor i guitarrista nord-americà Bruce Springsteen està considerat una de les grans estrelles de la música rock, però els inicis no van ser precisament massa fàcils per al rocker de Nova Jersey.

Springsteen (veu i guitarra), en els seus començaments un home compromès amb les idees de caire progressista i el moviment obrer, es va fer acompanyar pel grup The E Street Band, que va tenir com a membres originals Gary Tallent (baix), Vini López (bateria), David Sancious (teclats), Danny Federici (òrgan i acordió) i Clarence Clemons (saxofon i percussió), entrant posteriorment Max Weinberg (bateria), Steven van Zandt (guitarra), Nils Lofgren (guitarra) i Patti Scialfa (veu i sintetitzadors), companya sentimental de Bruce.

Després de dos àlbums que van passar més aviat inadvertits, “Greeting from Asbury Park, NJ” i “The wild, the innocent and the E Street Band shuffle”, l’autor nord-americà va editar el seu primer gran èxit: “Born to run”. El disc va extreure les peces d’idèntic títol, tot un clàssic de la música popular de tots els temps, i l’extraordinària “Thunder road”. No obstant, quan Springsteen havia assolit l’anhelat triomf, va tenir greus problemes amb el seu productor, fet que li va provocar restar uns anys sense poder gravar.

Després de l’obligat parèntesi, el músic de Nova Jersey va tornar amb l’excel·lent “Darkness on the edge of town”, un àlbum melancòlic i, en ocasions depressiu, que molts experts consideren el millor de la seva extensa discografia. En l’edició, en què no va incloure “Because the night”, la cançó que va escriure durant les mateixes dates amb Patti Smith, i que aquesta va incorporar a “Easter”, conté magnífiques pistes com “Badlands”, “Racing in the street” o la del mateix títol.

Springsteen va fer la seva primera incursió en el rock comercial amb el doble àlbum “The river”, un enorme èxit popular que conté temes com el que li dóna nom, el hit “Hungry heart”, “Sherry lady” o “Independence day”. Tanmateix, seguidament Bruce va efectuar un canvi radical i va realitzar un dels seus treballs més alternatius, personals, folk i artesanals, “Nebraska”, el qual el va allunyar d’aquell públic que havia guanyat amb l’anterior disc.   

A continuació, el compositor nord-americà va gravar la seva obra més famosa i popular, el supervendes “Born in the USA”, el qual, però, considero un tribut massa clar d’Springsteen al sector més comercial, com ho demostren els set singles que va extreure el treball: el del mateix títol, “Dancing in the dark”, “I’m goin’ down”, “Cover me”, “I’m in fire”, “Glory days” i “My hometown”. En aquest punt, es podria dir que l’estrella de Nova Jersey es va convertir en un artista per a tota classe de públics.

Per portar a terme el següent àlbum, Bruce comptava amb una enorme pressió, però, malgrat no poder repetir els números de “Born in the USA”, el compositor nord-americà se’n va sortir bastant bé amb l’obra “Tunnel of love”, en la qual cal significar la cançó “Brilliant disguise”. La portada del disc mostrava un Springsteen molt mudat, amb vestit i corbata, molt allunyat d’aquell amb samarreta i texans del treball anterior, com si volgués una ruptura amb el passat.

Ja instal·lat com una autèntica llegenda de la música rock, Springsteen ha alternat discs de gran èxit comercial, com “The rising”, amb altres més arriscats i independents, com “The ghost of Tom Joad” o “We will overcome: the Seeger sessions”, un tribut al mític folk singer. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...