En el dia d’avui, el cantant, compositor i
guitarrista nord-americà Bruce Springsteen està considerat una de les grans
estrelles de la música rock, però els inicis no van ser precisament massa
fàcils per al rocker de Nova Jersey.
Springsteen (veu i guitarra), en els seus
començaments un home compromès amb les idees de caire progressista i el
moviment obrer, es va fer acompanyar pel grup The E Street Band, que va tenir
com a membres originals Gary Tallent (baix), Vini López (bateria), David
Sancious (teclats), Danny Federici (òrgan i acordió) i Clarence Clemons
(saxofon i percussió), entrant posteriorment Max Weinberg (bateria), Steven van
Zandt (guitarra), Nils Lofgren (guitarra) i Patti Scialfa (veu i
sintetitzadors), companya sentimental de Bruce.
Després de dos àlbums que van passar més
aviat inadvertits, “Greeting from Asbury Park, NJ” i “The wild, the innocent
and the E Street Band shuffle”, l’autor nord-americà va editar el seu primer
gran èxit: “Born to run”. El disc va extreure les peces d’idèntic títol, tot un
clàssic de la música popular de tots els temps, i l’extraordinària “Thunder
road”. No obstant, quan Springsteen havia assolit l’anhelat triomf, va tenir
greus problemes amb el seu productor, fet que li va provocar restar uns anys
sense poder gravar.
Després de l’obligat parèntesi, el músic de
Nova Jersey va tornar amb l’excel·lent “Darkness on the edge of town”, un àlbum
melancòlic i, en ocasions depressiu, que molts experts consideren el millor de
la seva extensa discografia. En l’edició, en què no va incloure “Because the
night”, la cançó que va escriure durant les mateixes dates amb Patti Smith, i
que aquesta va incorporar a “Easter”, conté magnífiques pistes com “Badlands”,
“Racing in the street” o la del mateix títol.
Springsteen va fer la seva primera incursió
en el rock comercial amb el doble àlbum “The river”, un enorme èxit popular que
conté temes com el que li dóna nom, el hit “Hungry heart”, “Sherry lady” o
“Independence day”. Tanmateix, seguidament Bruce va efectuar un canvi radical i
va realitzar un dels seus treballs més alternatius, personals, folk i
artesanals, “Nebraska”, el qual el va allunyar d’aquell públic que havia
guanyat amb l’anterior disc.
A continuació, el compositor nord-americà va
gravar la seva obra més famosa i popular, el supervendes “Born in the USA”, el
qual, però, considero un tribut massa clar d’Springsteen al sector més comercial,
com ho demostren els set singles que va extreure el treball: el del mateix
títol, “Dancing in the dark”, “I’m goin’ down”, “Cover me”, “I’m in fire”,
“Glory days” i “My hometown”. En aquest punt, es podria dir que l’estrella de
Nova Jersey es va convertir en un artista per a tota classe de públics.
Per portar a terme el següent àlbum, Bruce
comptava amb una enorme pressió, però, malgrat no poder repetir els números de
“Born in the USA”, el compositor nord-americà se’n va sortir bastant bé amb
l’obra “Tunnel of love”, en la qual cal significar la cançó “Brilliant
disguise”. La portada del disc mostrava un Springsteen molt mudat, amb vestit i
corbata, molt allunyat d’aquell amb samarreta i texans del treball anterior,
com si volgués una ruptura amb el passat.
Ja instal·lat com una autèntica llegenda de
la música rock, Springsteen ha alternat discs de gran èxit comercial, com “The
rising”, amb altres més arriscats i independents, com “The ghost of Tom Joad” o
“We will overcome: the Seeger sessions”, un tribut al mític folk singer.

Comentarios
Publicar un comentario