Ir al contenido principal

CREEDENCE CLEARWATER REVIVAL












Curiós va ser el cas del grup californià Creedence Clearwater Revival (CCR): va aparèixer pràcticament del no res per aconseguir un número u darrere l’altre, mitjançant clàssics de l’època, concretament la segona meitat de la dècada dels 60 i els inicis del decenni dels 70 del segle XX, però, posteriorment, la banda va entrar, també de forma fulminant, en una profunda decadència.

Una altra peculiaritat del quartet fundat a la localitat californiana d’El Cerrito va ser que, mentre a l’estat nord-americà banyat per l’oceà Pacífic triomfava plenament la contracultura hippy i el complicat, complex i surrealista estil psicodèlic, el grup va assolir l’èxit amb un tipus de rock tradicional, senzill, popular i directe, amb importants punts de swamp rock, fet que li va aportar també l’etiqueta de banda de southern rock.

El conjunt nord-americà va estar format per John Fogerty (veu i guitarra), líder i compositor de tots els hits del grup; el seu germà gran Tom Fogerty (guitarra), Stu Cook (baix) i Doug Clifford (bateria). El quartet va debutar amb un àlbum de títol homònim que va passar bastant desapercebut, on hi destaca el clàssic del rock’n roll “Suzy Q”, i va aconseguir el seu primer èxit amb l’obra “Bayou country”, que conté “Proud Mary”.

La banda californiana va seguir transitant per un període extraordinari mitjançant els treballs “Green river”, amb “Bad moon rising”; “Willy & the poor boys”, que compta amb “Down on the corner”, “The midnight special" i la pacifista “Fortunate son”, un al·legat contra el conflicte de Vietnam, fet que si els va unir amb el moviment del flower power, i “Cosmos factory”, en què hi sobresurt el magnífic tema “Who’ll stop the rain”, potser la millor composició de John.

Amb “Pendulum”, el seu sisè àlbum d’estudi, s’entreveia ja certa decadència amb la CCR, malgrat la presència en el disc de l’extraordinària “Have you ever seen the rain ?”, sent ja evident amb el seu últim treball de gran format “Mardy grass”. Tom va decidir abandonar i posteriorment ho va fer igualment John, cosa que va suposar la inevitable dissolució de la formació, encara que, molts anys més tard, Cook i Clifford van crear la Creedence Clearwater Revisited. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...