Ir al contenido principal

PEARL JAM













1991 va ser l’any àlgid del corrent grunge, sorgit a la ciutat de Seattle, a l’estat occidental nord-americà de Washington, a finals de la dècada dels 80. Va ser llavors quan Pearl Jam va editar el seu primer àlbum, “Ten”, que va suposar un important èxit i el qual la història ha deixat com una de les obres claus d’aquell període de la cultura rock, però l’aparició del disc va coincidir amb “Nevermind”, el segon treball d’estudi del trio Nirvana, la repercussió del qual va deixar en un segon pla el debut de Pearl Jam.

Pearl Jam va ser fundat a la ciutat de Seattle pels exmembres de Green River,  el guitarrista Stone Gossard i el baixista Jeff Ament, als qual es van unir més tard el guitarrista Mike McCready, el bateria Dave Krusen i el carismàtic vocalista Eddy Vedder, un surfista californià de San Diego. Al llarg dels anys, l’única plaça que ha variat ha estat la de bateria, per on han passat, arran de la ràpida marxa de Krusen, Matt Chamberlain, Dave Abbruzzese, Jack Irons, que també ha tocat amb Red Hot Chili Peppers, i el vigent Matt Cameron.

Com ja s’ha indicat en el primer paràgraf, Pearl Jam va debutar amb l’àlbum “Ten”, una obra que va rebre el beneplàcit de la crítica especialitzada i el favor del públic, doncs el disc es va enfilar fins el número dos de la llista nord-americana de Billboard. Tot i que, com també s’ha comentat, el treball va quedar una mica a l'ombra per l’explosió que va protagonitzar “Nevermind”, “Ten” ha acabat sent una autèntic clàssic de la història del rock, fonamentalment gràcies a peces com l’excel·lent “Black” o “Jeremy”.

Seguidament, el quintet nord-americà va editar “Vs.”, el seu primer número u als Estats Units i número dos a la Gran Bretanya, estat on mai ha pogut arribar al lloc més alt de les llistes. Durant aquell període, arran del suïcidi de Kurt Cobain, líder de Nirvana, que va motivar la dissolució del trio, i a causa de certa irregularitat o inestabilitat de formacions com Soundgarden, Mudhoney o Alice in Chains, Pearl Jam es va reafirmar com la gran banda del moviment grunge.  

Tanmateix, en cap moment l’èxit se’ls hi va pujar al cap als membres del grup, que van mostrar en tot moment una actitud rebel i alternativa, mitjançant iniciatives com la de no promocionar els seus temes en vídeos televisius, no concedir entrevistes promocionals o enfrontar-se a la poderosa empresa de venda d’entrades Ticketmaster per no abaixar els preus dels seus concerts. No és estrany que Pearl Jam gravés un disc amb Neil Young, un dels personatges més autèntics, nobles i independents de la història del rock i icona del corrent grunge.

La banda de Seattle va completar una extraordinària dècada dels 90 amb els àlbums “Vitalogy”, “No code”, i “Yield”, els dos primers número u al rànquing dels Estats Units, arribant al segle XXI, malgrat què els seus treballs no han tingut tanta transcendència, com un dels conjunts més admirats del planeta, en veritable stadium band i en autèntics dinosaures de la música rock. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...