ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi.

El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix).

Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferències amb Ferry i va iniciar una carrera en solitari caracteritzada pel risc, l’electrònica, les avantguardes i l’aclamació de la crítica, sense oblidar la seva tasca com a productor, per exemple, de la trilogia berlinesa de Bowie i l’”Achtung baby” del quartet irlandès U 2.

Seguidament, sota el lideratge inqüestionable de Ferry, la banda britànica va editar els treballs “Stranded”, “Country life” i “Siren”, després dels quals, hi va haver una primera separació, període en què Bryan va iniciar una trajectòria de solista caracteritzada per l’elegància, la sofisticació i l’aparença de crooner, la qual continuaria més tard de forma paral·lela a la del reunificat grup.

Ferry, Manzanera, Thompson i Mackay van protagonitzar la segona etapa de Roxy Music, que va gravar les sofisticades obres “Manifesto”, “Flesh and blood” i “Avalon”, després de les quals el conjunt anglès es va dissoldre de nou, aquest cop definitivament, i Ferry es va unir, en plena new wave, a la moda dels nous romàntics, que curiosament estava influïda, entre d’altres artistes, per Bowie i ell mateix.