Ir al contenido principal

T REX













De l’era marcada pel glam rock, que hi va tenir lloc durant el primer lustre de la dècada dels 70 del passat segle, hi van sorgir noms propis fonamentals de la música popular  com David Bowie, Peter Gabriel, Phil Collins, Bryan Ferry o Brian Eno, però sens dubte també s’hi hauria d’afegir el nom de Marc Bolan, icònic líder del grup T Rex.

En un principi, i juntament amb el percussionista Steve Peregrin Took, Bolan va formar el duo Tyrannosaurus Rex, amb aspecte hippy, quan la contracultura del flower power ja havia entrat en certa decadència, i mitjançant un estil folk rock psicodèlic. L’associació no va tenir massa èxit i Bolan va decidir portar a terme un radical canvi.

El cantant, compositor i guitarrista anglès es va separar de Peregrin, va canviar el nom del grup, i el va deixar simplement com a T Rex; va electrificar la seva música, es va ajuntar aleshores amb el baixista Steve Currie, el bateria Bill Legend i el percussionista Mickey Finn i el quartet es va afegir a la nova moda del glam rock, debutant amb un àlbum de títol homònim que va tenir ressenyes positives per part de la crítica.

L’obra “Electric warrior”, número u al rànquing britànic, va ser el primer gran triomf de la banda anglesa. El treball, sense cap mena de dubte un dels millors àlbums de l’era glam, i també de la totalitat de la dècada dels 70 del segle XX, conté pistes com les comercials “Mambo sun” i “Get it on” i les sensuals i més sofisticades “Cosmic dancer”, “Jeepster”, “Girl” i "Life’s gas”.

Seguidament, T Rex va editar un altre disc de gran format d'important repercussió, “The slider”, encara que en aquest cas es va haver de conformar amb el número quatre a les llistes del Regne Unit. El treball compta amb cançons caracteritzades per la seva accessibilitat i sentit comercial, com “Metal guru” o “Telegram Sam”, a més de “Buick Mackane”, “Rabbit fighter” i “Ballrooms of mars”, de la qual el grup aragonès Radio Futura en va fer una versió en plena movida madrilenya.

Durant el mateix període, Bolan havia compost en format de single hits com el molt radiat “Hot love”, “Children of the revolution” i “20th century boy”, que es van convertir en veritables clàssics del primer lustre dels anys 70. No obstant, i després de la gravació de “Tanx”, el seu quart àlbum d’estudi, la formació britànica va iniciar una lenta decadència, al mateix temps que el glam rock donava pas a altres tendències.

En un període en que T Rex, que va comptar amb escàs èxit a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, estava sumit en una profunda crisi, Bolan va trobar la mort en un accident de carretera en què conduïa el vehicle la seva companya Gloria Jones, qui havia format part del grup com a teclista i que només va resultar ferida. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...