Ir al contenido principal

T REX













De l’era marcada pel glam rock, que hi va tenir lloc durant el primer lustre de la dècada dels 70 del passat segle, hi van sorgir noms propis fonamentals de la música popular  com David Bowie, Peter Gabriel, Phil Collins, Bryan Ferry o Brian Eno, però sens dubte també s’hi hauria d’afegir el nom de Marc Bolan, icònic líder del grup T Rex.

En un principi, i juntament amb el percussionista Steve Peregrin Took, Bolan va formar el duo Tyrannosaurus Rex, amb aspecte hippy, quan la contracultura del flower power ja havia entrat en certa decadència, i mitjançant un estil folk rock psicodèlic. L’associació no va tenir massa èxit i Bolan va decidir portar a terme un radical canvi.

El cantant, compositor i guitarrista anglès es va separar de Peregrin, va canviar el nom del grup, i el va deixar simplement com a T Rex; va electrificar la seva música, es va ajuntar aleshores amb el baixista Steve Currie, el bateria Bill Legend i el percussionista Mickey Finn i el quartet es va afegir a la nova moda del glam rock, debutant amb un àlbum de títol homònim que va tenir ressenyes positives per part de la crítica.

L’obra “Electric warrior”, número u al rànquing britànic, va ser el primer gran triomf de la banda anglesa. El treball, sense cap mena de dubte un dels millors àlbums de l’era glam, i també de la totalitat de la dècada dels 70 del segle XX, conté pistes com les comercials “Mambo sun” i “Get it on” i les sensuals i més sofisticades “Cosmic dancer”, “Jeepster”, “Girl” i "Life’s gas”.

Seguidament, T Rex va editar un altre disc de gran format d'important repercussió, “The slider”, encara que en aquest cas es va haver de conformar amb el número quatre a les llistes del Regne Unit. El treball compta amb cançons caracteritzades per la seva accessibilitat i sentit comercial, com “Metal guru” o “Telegram Sam”, a més de “Buick Mackane”, “Rabbit fighter” i “Ballrooms of mars”, de la qual el grup aragonès Radio Futura en va fer una versió en plena movida madrilenya.

Durant el mateix període, Bolan havia compost en format de single hits com el molt radiat “Hot love”, “Children of the revolution” i “20th century boy”, que es van convertir en veritables clàssics del primer lustre dels anys 70. No obstant, i després de la gravació de “Tanx”, el seu quart àlbum d’estudi, la formació britànica va iniciar una lenta decadència, al mateix temps que el glam rock donava pas a altres tendències.

En un període en que T Rex, que va comptar amb escàs èxit a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, estava sumit en una profunda crisi, Bolan va trobar la mort en un accident de carretera en què conduïa el vehicle la seva companya Gloria Jones, qui havia format part del grup com a teclista i que només va resultar ferida. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

ROXY MUSIC

El moviment del glam rock va tenir dues versions ben diferents, tot i que hi tenien lloc elements comuns com l’estètica o els concerts teatralitzats: d’una banda hi havia representants d’una música molt comercial, com Slade o Sweet, i, d’altra banda, un corrent força arty i intel·lectualitzat, que va comptar amb David Bowie, Genesis i Roxy Music com a principals exemples, mentre Queen o T Rex es mantenien en un espai intermedi. El grup va ser integrat inicialment per Bryan Ferry (veu i piano), Brian Eno (teclats i sintetitzadors), Phil Manzanera (guitarra), Graham Simpson (baix), Phil Thompson (bateria) i Andy Mackay (saxofon i oboè), entrant posteriorment Edie Jobson (teclats i sintetitzadors), John Gustafson (baix), Paul Carrack (teclats), Alan Spenner (baix) i Gary Tibbs (baix). Després dels dos primers àlbums, l’inicial de títol homònim i “For your pleausure”, Eno, segurament el component de Roxy Music més genuïnament glam, va abandonar per les seves diferèn...

THE KILLERS

El quartet The Killers va sorgir a Las Vegas, a l’estat de Nevada, a principis de l’actual segle. El grup, caracteritzat pel seus canvis de registre, ha estat sempre integrat pel cantant i teclista Brandon Flowers, el guitarrista Dave Keuning, el baixista Mark Stoermer i el bateria Ronnie Vanucci. Malgrat els seus orígens, el quartet nord-americà mai ha pogut portar cap dels seus àlbums al número u de les llistes de Billboard, mentre, pel contrari, tots els seus treballs en gran format han assolit el lloc més alt del rànquing de la Gran Bretanya, on la banda s’ha convertit en un conjunt pràcticament de culte. The Killers va debutar amb l’obra “Hot fuss”, un disc molt influenciat per l’època de la new wave, i més concretament per l’estil del synth pop, en un període en què, per exemple, altres dos conjunts, els novaiorquesos Interpol i els escocesos Franz Ferdinand, es van veure molt atrets pel record del postpunk d’inicis del decenni dels 80. A “Hot fuss” des...

THE NATIONAL

El quintet nord-americà The National, fundat a la ciutat de Cincinnati, a l’estat d’Ohio, caracteritzat per una música calmada, elegant i sofisticada, ha estat una de les bandes alternatives més importants de l’actual segle XXI, encara que, a diferència d’altres conjunts independents, sempre s’ha mantingut relativament allunyat dels ambients mainstream. El grup ha tingut una composició inalterable, formada pel cantant Matt Berninger i una dupla de germans, els Dessner, Aaron (guitarra i teclats) i Bryce (guitarra), i els Devendorf, Scott (baix) i Bryan (bateria). Poc més tard de la fundació de la banda, aquesta es va traslladar a Nova York, seu d’una interessant escena alternativa, en què també hi eren presents conjunts com The Strokes o Interpol. Com Interpol, The National es va veure molt influenciat per la música postpunk, estil amb el qual va editar els seus dos primers àlbums, el primer de títol homònim i “Sad songs for dirty lovers”, obres que van tenir una...