THE SEX PISTOLS

Diu la llegenda que, mentre Malcom McClaren regentava amb la seva esposa una botiga de roba i música a Londres, va entrar a l’establiment un jove amb una samarreta on deia “I hate Pink Floyd” (“Odio Pink Floyd”). Aquell noi era John Lydon, conegut més tard com a Johnny Rotten, i McClaren el va contractar per organitzar un grup: d’aquesta forma tan peculiar, naixia The Sex Pistols. 

El grup, format per Rotten (veu), Steve Jones (guitarra), Paul Cook (bateria) i Glen Matlock (baix), que va ser substituït pel controvertit i inestable Sid Vicious arran de declarar que li agradava The Beatles, va tenir una vigència, durant la seva etapa clàssica, d’uns nou mesos, però va tractar-se d’un període tan convuls, polèmic i influent, que el quartet es va guanyar un important capítol en la història de la música rock.

La banda britànica, que va portar fins a l’extrem el lema “Do it yourself” (“Fes-ho tu mateix”), va veure com dues discogràfiques se’ls treien de sobre, com algunes botigues es negaven a vendre els seus discs, com diferents emissores de ràdio no emetien les seves cançons, com les autoritats prohibien els seus concerts o com aquests es convertien en ocasions en veritables baralles campals. Tanmateix, això no va ser cap impediment perquè els seus principals senzills, “Anarchy in the UK” i “God save the Queen”, arribessin al número u del rànquing del Regne Unit.

La formació, que va muntar una nova polèmica en una entrevista a la BBC, la televisió pública britànica, i que va interpretar perfectament les principals característiques del punk rock, com la protesta, la ràbia, el nihilisme o el rebuig a tot allò que tingués a veure amb avantguardes com el rock progressiu i simfònic, a penes va tenir repercussió als Estats Units, on, malgrat tot, el grup hi va efectuar una gira, la qual va suposar el seu final.

A més de tots els escàndols motivats per l’actitud mostrada en diferents àmbits, The Sex Pistols es va veure també involucrat en la mort a Nova York de Vicious, poc després de què també desaparegués la seva nòvia Nancy Spungen, com ell addicta a l’heroïna. El baixista, que va tenir una curta i singular carrera en solitari, en què va realitzar una extravagant versió del clàssic “My way”, va estar acusat de la mort de la seva companya i, fins i tot, va passar un dies en presidi, abans de morir per sobredosi.

Com un dels grans missatges del punk assegurava, al no observar cap futur, el quartet va decidir deixar-ho estar, encara que posteriorment, la banda ha comptat amb diversos revivals, de nou amb Matlock. Després de la dissolució, Rotten, novament conegut com a Lydon, va fundar la formació postpunk Public Image Limited.