Ir al contenido principal

PIXIES












El cantant i guitarrista Michael Thompson, més conegut com a Black Francis i posteriorment com a Frank Black, i el guitarrista d’origen filipí Joey Santiago van fundar a Boston el grup Pixies, al qual es van unir la baixista Kim Deal i el seu amic David Lovering (bateria).

Durant la trajectòria del quartet nord-americà, cal significar el seu gran èxit a la Gran Bretanya, on es va convertir en un grup de veritable culte; l’escassa repercussió dels seus àlbums al rànquing de Billboard, les lletres estranyes, surrealistes i críptiques de les seves cançons, l’enorme influència que va exercir en bandes indies com Pavement, Nirvana o Pearl Jam o els crits bastant histriònics de Francis, de vegades en llengua castellana, fruit d’una estada a Puerto Rico. 

Després de debutar amb l’elogiat EP “Come on pilgrim”, el conjunt de Boston va gravar el seu primer àlbum, el magnífic “Surfer Rosa”, un dels millors treballs de la dècada dels 80. L’obra, que va comptar amb molt de ressò al Regne Unit, pel que fa al seu país només va tenir certa transcendència a les emissores universitàries i als ambients alternatius. En el disc hi destaquen pistes com “Bone Machine”, l’esplèndida “Gigantic”, composta i interpretada per Deal, i l’extraordinària “Where is my mind ?”, que va aparèixer en l’escena final del film “El club de la lucha”, dirigit per David Fincher i protagonitzat per Brat Pitt, Edward Norton i Helena Bonham Carter. 

Seguidament, Pixies va editar la que segons la premsa especialitzada és la seva obra mestra, “Doolittle”, un magnífic àlbum, encara que segons la meva apreciació, es tracta d’un treball més irregular que el seu antecessor. En el disc, més pulcre i menys abrupte que “Surfer Rosa”, hi destaquen temes com el frenètic “Debaser”, “Gouge away” o els pop “Here comes your man” i “Monkey gone to heaven”, aquest de caràcter ecologista. Les dues últimes cançons, com a senzills, si que van ser un important èxit quant al mercat dels Estats Units.

Amb “Doolittle” es van iniciar les preocupants diferències entre Francis i Deal, que en aquest segon àlbum va perdre força protagonisme. Sense abandonar el grup, la baixista va fundar, juntament amb la seva germana bessona Kelley Deal, una banda paral·lela anomenada The Breeders, abans que Pixies gravés les obres “Bossanova”, en què hi pren part “Velouria”, i “Trompe le monde”.

Després del treball “Trompe le monde”, la formació nord-americana es va dissoldre, moment en què Francis va iniciar una aclamada trajectòria en solitari i Santiago i Lovering van formar el grup The Martinis. Pixies ha tingut vàries reunificacions, ha seguit actuant en diferents festivals indies i, després d’un munt d’anys sense entrar als estudis de gravació, va editar, sense Deal, “Indie City”, el seu major èxit als Estats Units, i “Head carrier”.

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...