PIXIES

El cantant i guitarrista Michael Thompson, més conegut com a Black Francis i posteriorment com a Frank Black, i el guitarrista d’origen filipí Joey Santiago van fundar a Boston el grup Pixies, al qual es van unir la baixista Kim Deal i el seu amic David Lovering (bateria).

Durant la trajectòria del quartet nord-americà, cal significar el seu gran èxit a la Gran Bretanya, on es va convertir en un grup de veritable culte; l’escassa repercussió dels seus àlbums al rànquing de Billboard, les lletres estranyes, surrealistes i críptiques de les seves cançons, l’enorme influència que va exercir en bandes indies com Pavement, Nirvana o Pearl Jam o els crits bastant histriònics de Francis, de vegades en llengua castellana, fruit d’una estada a Puerto Rico. 

Després de debutar amb l’elogiat EP “Come on pilgrim”, el conjunt de Boston va gravar el seu primer àlbum, el magnífic “Surfer Rosa”, un dels millors treballs de la dècada dels 80. L’obra, que va comptar amb molt de ressò al Regne Unit, pel que fa al seu país només va tenir certa transcendència a les emissores universitàries i als ambients alternatius. En el disc hi destaquen pistes com “Bone Machine”, l’esplèndida “Gigantic”, composta i interpretada per Deal, i l’extraordinària “Where is my mind ?”, que va aparèixer en l’escena final del film “El club de la lucha”, dirigit per David Fincher i protagonitzat per Brat Pitt, Edward Norton i Helena Bonham Carter. 

Seguidament, Pixies va editar la que segons la premsa especialitzada és la seva obra mestra, “Doolittle”, un magnífic àlbum, encara que segons la meva apreciació, es tracta d’un treball més irregular que el seu antecessor. En el disc, més pulcre i menys abrupte que “Surfer Rosa”, hi destaquen temes com el frenètic “Debaser”, “Gouge away” o els pop “Here comes your man” i “Monkey gone to heaven”, aquest de caràcter ecologista. Les dues últimes cançons, com a senzills, si que van ser un important èxit quant al mercat dels Estats Units.

Amb “Doolittle” es van iniciar les preocupants diferències entre Francis i Deal, que en aquest segon àlbum va perdre força protagonisme. Sense abandonar el grup, la baixista va fundar, juntament amb la seva germana bessona Kelley Deal, una banda paral·lela anomenada The Breeders, abans que Pixies gravés les obres “Bossanova”, en què hi pren part “Velouria”, i “Trompe le monde”.

Després del treball “Trompe le monde”, la formació nord-americana es va dissoldre, moment en què Francis va iniciar una aclamada trajectòria en solitari i Santiago i Lovering van formar el grup The Martinis. Pixies ha tingut vàries reunificacions, ha seguit actuant en diferents festivals indies i, després d’un munt d’anys sense entrar als estudis de gravació, va editar, sense Deal, “Indie City”, el seu major èxit als Estats Units, i “Head carrier”.