ARCADE FIRE

La banda quebequesa Arcade Fire, formada a la ciutat de Mont-real, ha estat una de les grans aparicions del rock alternatiu durant l’actual segle XXI.

Fundada pel cantant, guitarrista i teclista nord-americà Win Butler i la també cantant i multi-instrumentista quebequesa Régine Chassagne, el grup va rebre la influència de la part més art rock i intel·lectual de l’era glam, com de David Bowie, un gran admirador de la banda canadenca, o de Roxy Music. Posteriorment es van unir a la formació Richard Reed Parry (guitarra), Tim Kingsbury (baix), Howard Billerman (bateria), substituït aviat per Jeremy Gara; Sarah Neufeld (violí)  i Wim Butler (diferents instruments), germà petit de Win.

El conjunt de Mont-real es va caracteritzar, per exemple, pel caràcter multi-instrumentista d’alguns dels seus components, per la utilització d’instruments molt poc habituals en la música rock, com el violí, la viola, el violoncel, l'acordió o el xilòfon, o pels seus vibrants concerts, que es van convertir aviat en un gran espectacle. Igualment, en aquest aspecte per part dels detractors, la formació ha estat acusada de cert caràcter pretensiós i de tics grandiloqüents semblants als de la formació irlandesa U 2.

El grup quebequès va debutar amb l’àlbum “Funeral”, treball molt aclamat per la crítica, però només un èxit comercial limitat, tant al seu país com a la Gran Bretanya, mentre als Estats Units el disc va passar gairebé desapercebut. El nom de l’obra, que compta amb peces com les quatre sèries de “Neighborhood”, la romàntica “Crown of love”, l’èpica “Wake up” i “Rebellion (lies)”, va sorgir perquè mentre es gravava el disc, van morir diferents familiars dels membres de la banda.

Seguidament, Arcade Fire, va editar “Neon bible”, un altre magnífic àlbum que va tornar a ser elogiat pels mitjans de comunicació i, en aquest cas si, va rebre també el favor del públic, doncs el disc es va enfilar al punt més alt tant al Canadà com al Regne Unit i va comptar amb força repercussió al rànquing de Billboard. En el treball hi destaquen cançons com “Keep the car running”, la barroca “Intervention”, “Ocean of noise”, “Windowsill” o la comercial “No cars go”.

“The suburbs” va ser igualment una fenomenal obra, encara que potser una mica extensa. Amb aquest disc, Arcade Fire va aconseguir el seu primer número u als Estats Units, va trencar totes les barreres que tradicionalment havien limitat una banda de caire alternatiu, es va erigir en stadium band i va assolir tant el Grammy com el Brit Award. En l’àlbum hi prenen part temes com “Ready to start”, la magnífica “Modern man”,  “Suburban war”, “We used to Wait” i la dinàmica “Sprawl II (mountains beyond mountains)”.

Posteriorment, el grup canadenc, ja assentat com una de les formacions independents més importants del planeta, va portar a terme un radical canvi de registre amb “Reflektor” i "Everything now". Els discs contenen característiques dance, que recorden una mica a la música que durant la dècada dels 80 del segle XX van realitzar conjunts com Dépéche Mode o New Order.