Ir al contenido principal

DAVID BOWIE












El ja desaparegut David Bowie ha estat una de les grans llegendes de la música rock, però els començaments del compositor britànic no van ser precisament senzills, amb un àlbum de títol homònim  que va passar pràcticament desapercebut.

El seu segon treball d’estudi de gran format, “Space Oddity”, sobretot en allò que és refereix al senzill del mateix títol, va ser el primer èxit important per a Bowie, que aviat es va convertir en el gran protagonista de l’era del glam rock, quan va editar els àlbums “The man who sold the world”,  “Hunky Dory”, amb “Changes” i “Life on mars ?”; l’excel·lent “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars” i “Aladdin sane”, que conté “Drive on saturday” o “Time”.

Un apartat especial mereix el disc “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars”, una de les obres cabdals de la història de la música popular. El treball, de caràcter conceptual i imprescindible per entendre l’època marcada pel glam rock, compta amb magnífiques pistes com “Five years”, “Moonage daydream”, la famosa “Starman”, “Lady Stardust”, “Star” o “Ziggy Stardust”.

Després d’edicions podríem considerar de transició, com “Pin ups” i “Diamond dogs”, David va fer la primera de les mutacions, del munt que va efectuar al llarg de la seva extensa trajectòria, que va ser un acostament a la música nord-americana, i més concretament al gènere soul, segurament per trobar l’èxit als Estats Units, que fins llavors se li havia resistit. D’aquella experiència en va sorgir “Young americans”, amb el reclam de la pista “Fame”, que va aconseguir complir l’objectiu de l’artista londinenc. 

Durant aquella època, a més de gravar un altre disc de transició, “Station to station”, l’intèrpret anglès també va treballar decisivament per altres artistes, doncs va produir el “Transformer” de Lou Reed, potser el millor àlbum de l’exlíder de The Velvet Underground, i varis discs del seu amic Iggy Pop, tant en solitari com de la seva banda The Stooges, mentre va atorgar al grup Mott the Hoople l’himne glam “All the young dudes”.  

Seguidament, Bowie va portar a terme un altre canvi radical, quan va marxar a la llavors dividida ciutat de Berlín, a la qual per aquella època Reed havia dedicat un dramàtic disc conceptual. Sota la producció de l’exintegrant de Roxy Music Brian Eno, va gravar una trilogia d’elogiades obres caracteritzades per l’avantguarda i l’experimentació: “Low”, “Heroes”, amb l’extraordinària cançó d’idèntic títol, coescrita amb Eno, i “Lodger”.

Per acabar una meravellosa dècada dels 70, el músic britànic va editar el també aclamat “Scary monsters (and super creeps)”, per prendre’s més tard un petit parèntesi, el qual va tancar per protagonitzar el seu període més comercial i un dels més mal rebuts per la premsa especialitzada. David va involucrar-se, en plena new wave, en la moda dels nous romàntics, que curiosament estava molt influenciada per la seva etapa glam. Aleshores, Bowie va gravar els populars discs de gran format “Let’s dance” i “Tonight”, que paradoxalment van representar la seva època més venedora.

Posteriorment, el cantant londinenc va seguir amb la seva sèrie de constants canvis, formant el grup Tin Machine, que no va acabar de funcionar, i entrant en un dels grans corrents del decenni dels 90, el de la música techno. Poc abans de la seva mort, a causa d’un càncer, Bowie, a més de reivindicar noves bandes com Arcade Fire, va editar “The next day” i “*”, dos treballs que van comptar amb el beneplàcit de la crítica.  

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...