DAVID BOWIE

El ja desaparegut David Bowie ha estat una de les grans llegendes de la música rock, però els començaments del compositor britànic no van ser precisament senzills, amb un àlbum de títol homònim  que va passar pràcticament desapercebut.

El seu segon treball d’estudi de gran format, “Space Oddity”, sobretot en allò que és refereix al senzill del mateix títol, va ser el primer èxit important per a Bowie, que aviat es va convertir en el gran protagonista de l’era del glam rock, quan va editar els àlbums “The man who sold the world”,  “Hunky Dory”, amb “Changes” i “Life on mars ?”; l’excel·lent “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars” i “Aladdin sane”, que conté “Drive on saturday” o “Time”.

Un apartat especial mereix el disc “The rise and fall of Ziggy Stardust and the spiders from mars”, una de les obres cabdals de la història de la música popular. El treball, de caràcter conceptual i imprescindible per entendre l’època marcada pel glam rock, compta amb magnífiques pistes com “Five years”, “Moonage daydream”, la famosa “Starman”, “Lady Stardust”, “Star” o “Ziggy Stardust”.

Després d’edicions podríem considerar de transició, com “Pin ups” i “Diamond dogs”, David va fer la primera de les mutacions, del munt que va efectuar al llarg de la seva extensa trajectòria, que va ser un acostament a la música nord-americana, i més concretament al gènere soul, segurament per trobar l’èxit als Estats Units, que fins llavors se li havia resistit. D’aquella experiència en va sorgir “Young americans”, amb el reclam de la pista “Fame”, que va aconseguir complir l’objectiu de l’artista londinenc. 

Durant aquella època, a més de gravar un altre disc de transició, “Station to station”, l’intèrpret anglès també va treballar decisivament per altres artistes, doncs va produir el “Transformer” de Lou Reed, potser el millor àlbum de l’exlíder de The Velvet Underground, i varis discs del seu amic Iggy Pop, tant en solitari com de la seva banda The Stooges, mentre va atorgar al grup Mott the Hoople l’himne glam “All the young dudes”.  

Seguidament, Bowie va portar a terme un altre canvi radical, quan va marxar a la llavors dividida ciutat de Berlín, a la qual per aquella època Reed havia dedicat un dramàtic disc conceptual. Sota la producció de l’exintegrant de Roxy Music Brian Eno, va gravar una trilogia d’elogiades obres caracteritzades per l’avantguarda i l’experimentació: “Low”, “Heroes”, amb l’extraordinària cançó d’idèntic títol, coescrita amb Eno, i “Lodger”.

Per acabar una meravellosa dècada dels 70, el músic britànic va editar el també aclamat “Scary monsters (and super creeps)”, per prendre’s més tard un petit parèntesi, el qual va tancar per protagonitzar el seu període més comercial i un dels més mal rebuts per la premsa especialitzada. David va involucrar-se, en plena new wave, en la moda dels nous romàntics, que curiosament estava molt influenciada per la seva etapa glam. Aleshores, Bowie va gravar els populars discs de gran format “Let’s dance” i “Tonight”, que paradoxalment van representar la seva època més venedora.

Posteriorment, el cantant londinenc va seguir amb la seva sèrie de constants canvis, formant el grup Tin Machine, que no va acabar de funcionar, i entrant en un dels grans corrents del decenni dels 90, el de la música techno. Poc abans de la seva mort, a causa d’un càncer, Bowie, a més de reivindicar noves bandes com Arcade Fire, va editar “The next day” i “*”, dos treballs que van comptar amb el beneplàcit de la crítica.