RAMONES

El punk que hi va tenir lloc a la Gran Bretanya, de característiques presidides per la protesta, la ràbia, la polèmica o el nihilisme, i aquell que es va realitzar als Estats Units, i més concretament a la gran urbs de Nova York, més intel·lectual i elaborat, van tenir enormes diferències, però el quartet Ramones, malgrat pertànyer al segon grup, va comptar amb unes peculiaritats molt més semblants al primer. 

El grup va estar format inicialment per Joey Ramone (veu), Johnny Ramone (guitarra), Dee Dee Ramone (baix) i Tommy Ramone (bateria). Cap dels components portava aquest cognom, però fins i tot va acabar donant nom al quartet, que amb un rock primitiu, de cançons molt curtes i un quants acords, va aconseguir una gran fama i popularitat al Regne Unit, on, mitjançant gires, va influenciar de forma decisiva bandes punk com The Sex Pistols, The Clash, The Damned o Buzzcoks.

Ramones, banda assídua al mític local CBGB, ubicat al Greenwich Village de Nova York, va debutar amb un àlbum de títol homònim, la portada del qual ha arribat a convertir-se en una de les grans icones de la música popular. En el treball, que el quartet del districte de Queens mai va poder superar, hi prenen part clàssics del punk rock com “Blietzkrieg bop”, “Judy is a punk” i les dues millors pistes del disc: “Beat on the brat” i la romàntica “I wanna be your man”.

Com ja he indicat, el quartet mai va poder superar la seva òpera prima, tot i que va poder aguantar el tipus de manera ferma amb “Leave home”, que conté “Sheena is a punk rocker”; “Rocket to Russia”, amb la pista “Do you wanna dance ?”, i “Road to ruin”, amb la inclusió d’”I wanna be sedated” i “Needles and pins”, un magnífic cover del grup beat de la dècada dels 60 The Searchers.

A “End of the Century”, el seu cinquè àlbum d’estudi, el grup novaiorquès va requerir els serveis del controvertit Phil Spector, un dels millors productors del decenni dels 60 i que, per exemple, havia treballat en l’últim disc beatle, “Let it be”, amb la seva tècnica del “mur del so”. Del treball en va sorgir un dels grans clàssics de la banda, “Do you remember rock’n roll radio ?”, però la formació va quedar esgotada amb les exigències d’Spector i va decidir iniciar una nova etapa.

Malgrat la sensacional peça “My brain is hanging upside down (Bonzo goes to Bitburg)”, Ramones va començar la seva definitiva decadència amb l’obra “Animal boy”, a la qual va seguir “Acid eaters”, un disc de clàssics de la música popular en què hi destaquen “Substitute” (The Who), “Out of time” (The Rolling Stones), “Somebody to love” (Jefferson Airplane), “When i was young” (The Animals) o “My back pages” (Bob Dylan).

El conjunt de Queens es va acomiadar, en una època d’escassa transcendència, amb l’àlbum “Adiós amigos”. Els quatre membres originals de la formació ja han trobat la mort.