NEIL YOUNG

El cantant, guitarrista i compositor canadenc Neil Young va formar part de dues bandes essencials en la història de la música popular, Buffalo Springfield i el supergrup Crosby, Stills, Nash & Young (CSNY); ha protagonitzat una brillant carrera en solitari, moltes vegades acompanyat del conjunt Crazy Horse, caracteritzada per l’autenticitat; ha utilitzat diferents gèneres, com folk rock, country rock, rock, punk rock o grunge, i ha estat una icona per a aquest últim estil.

Després d’abandonar el seu país, Young (veu i guitarra) es va traslladar a California i va fundar a Los Angeles el quintet Buffalo Springfield, amb Stephen Stills (veu i guitarra), Richie Furay (veu i guitarra), Bruce Palmer (baix) i Dewey Martin (bateria). La vigència del grup va ser molt curta, però la formació va passar a la història per la seva importància en gèneres com el folk rock i el country rock i cançons que han perdurat en el temps, com el clàssic d’Stills “For what it’s worth”.

Arran de la dissolució del grup, Young va tenir la seva primera experiència en solitari, en què, després d’un àlbum inicial de títol homònim, l’intèrpret d’Ontario va editar dos esplèndids treballs: “Everybody knows this is Nowhere” i “After the goldrush”. En la primera obra hi destaquen la pista d’idèntic títol i “Down by the river”, mentre en la segona, per a alguns experts el millor disc en l’extensa trajectòria de l’autor de Toronto, hi prenen part la cançó que li dóna títol, “Only love can break your heart”, “When you dance i can really love” i “Southern man”, una de les peces que va originar el “Sweet home Alabama” de Lynyrd Skynyrd.  

Seguidament, Young es va ajuntar amb David Crosby, Stephen Stills, amb qui ja va coincidir a Buffalo Springfield, i Graham Nash, en una etapa en què hi va tenir lloc l’excel·lent àlbum “Déja vu”. Tanmateix, la relació de Neil amb el supergrup va ser irregular i inconstant, doncs el músic canadenc va preferir la presència d’un altre conjunt, el qual realitzava bàsicament tasques d’acompanyament, com va ser el cas de Crazy Horse, que també va tenir una trajectòria autònoma.

Més tard de la seva primera experiència amb CSNY, l’autor d’Ontario va editar el seu treball més popular, cèlebre i comercialment parlant més productiu: “Harvest”. El disc, el seu únic número u a les llistes de Billboard pel que fa als àlbums, el va gravar sense Crazy Horse, substituït per l’associació The Stray Gators, i hi van col·laborar músics com Linda Ronstadt o James Taylor. De l'obra cal significar “Words (Between the lines of age)”, “Alabama”, l’altre tema que va motivar les protestes de Lynyrd Skynyrd, i l’emblemàtica “Heart of gold”, que igualment es va enfilar fins el lloc més alt del rànquing nord-americà.

Les morts de Danny Whitten, guitarrista de Crazy Horse, i d’un col·laborador tècnic, tots dos per sobredosi, van motivar una profunda depressió en Neil, fet que no va ser cap impediment, potser tot el contrari, perquè confeccionés dos dels seus millors àlbums: “On the Beach” i “Tonight’s the night”. En la primera obra hi pren part la llarga i dolorosa “Ambulance blues” i en la segona, la que li dóna títol, “World on a string”, “Roll another number”, “Tired eyes”  i “Come on baby ! Let’s go downtown !”, coescrita amb el desaparegut Whitten.

Per acabar un decenni dels anys 70 extraordinari, l’intèrpret de Toronto va realitzar “Zuma”, amb els temes “Danger bird” i “Cortez the killer”, una protesta davant la invasió espanyola al Mèxic asteca; “Long may you run”, amb la col·laboració d’Stills;  “American stars’n bars”, “Comes a time” i el disc en directe “Rust never sleeps”, amb dues versions d’un mateix tema, “My my, hey hey (out of the blue) ”, de caràcter acústic, i “Hey hey, my my (into the black) ”, més rítmica i rockera, mentre va veure’s influït pel moviment del punk rock, que havia sorgit l’any 1976 tant als Estats Units com a la Gran Bretanya.

Si la dècada dels 70 va ser fantàstica i estel·lar per a Young, durant el decenni dels 80 la seva figura va decaure, potser, encara que només és una hipòtesi, perquè amb l’Amèrica conservadora i ultraliberal del república Ronald Reagan no es va sentir gens còmode, com tampoc amb la profunda comercialització que aleshores va viure el món de la música popular. No obstant, el cantautor va editar els ben valorats treballs “Freedom”, amb la rockera “Rockin’ in the free world”, i “Ragged glory”.

Durant els inicis de la dècada dels 90, Neil va ser tota una icona i un autèntic ídol per a la Generació X i el corrent grunge, doncs va col·laborar amb els directors cinematogràfics Jonathan Demme i Jim Jarmusch, va gravar un disc amb la banda Pearl Jam, es comenta que Kurt Cobain, líder del trio Nirvana, es va suïcidar deixant un escrit amb la lletra de “My my, hey hey” i va dedicar el tema “Sleep with angels”, de l’àlbum grunge d’idèntic títol, al mateix Cobain.

La trajectòria del compositor canadenc, encara que més allunyat de la fama i la popularitat, ha arribat fins els nostres dies, amb gires mundials, més col·laboracions cinematogràfiques i continuats àlbums.