Ir al contenido principal

NEIL YOUNG











El cantant, guitarrista i compositor canadenc Neil Young va formar part de dues bandes essencials en la història de la música popular, Buffalo Springfield i el supergrup Crosby, Stills, Nash & Young (CSNY); ha protagonitzat una brillant carrera en solitari, moltes vegades acompanyat del conjunt Crazy Horse, caracteritzada per l’autenticitat; ha utilitzat diferents gèneres, com folk rock, country rock, rock, punk rock o grunge, i ha estat una icona per a aquest últim estil.

Després d’abandonar el seu país, Young (veu i guitarra) es va traslladar a California i va fundar a Los Angeles el quintet Buffalo Springfield, amb Stephen Stills (veu i guitarra), Richie Furay (veu i guitarra), Bruce Palmer (baix) i Dewey Martin (bateria). La vigència del grup va ser molt curta, però la formació va passar a la història per la seva importància en gèneres com el folk rock i el country rock i cançons que han perdurat en el temps, com el clàssic d’Stills “For what it’s worth”.

Arran de la dissolució del grup, Young va tenir la seva primera experiència en solitari, en què, després d’un àlbum inicial de títol homònim, l’intèrpret d’Ontario va editar dos esplèndids treballs: “Everybody knows this is Nowhere” i “After the goldrush”. En la primera obra hi destaquen la pista d’idèntic títol i “Down by the river”, mentre en la segona, per a alguns experts el millor disc en l’extensa trajectòria de l’autor de Toronto, hi prenen part la cançó que li dóna títol, “Only love can break your heart”, “When you dance i can really love” i “Southern man”, una de les peces que va originar el “Sweet home Alabama” de Lynyrd Skynyrd.  

Seguidament, Young es va ajuntar amb David Crosby, Stephen Stills, amb qui ja va coincidir a Buffalo Springfield, i Graham Nash, en una etapa en què hi va tenir lloc l’excel·lent àlbum “Déja vu”. Tanmateix, la relació de Neil amb el supergrup va ser irregular i inconstant, doncs el músic canadenc va preferir la presència d’un altre conjunt, el qual realitzava bàsicament tasques d’acompanyament, com va ser el cas de Crazy Horse, que també va tenir una trajectòria autònoma.

Més tard de la seva primera experiència amb CSNY, l’autor d’Ontario va editar el seu treball més popular, cèlebre i comercialment parlant més productiu: “Harvest”. El disc, el seu únic número u a les llistes de Billboard pel que fa als àlbums, el va gravar sense Crazy Horse, substituït per l’associació The Stray Gators, i hi van col·laborar músics com Linda Ronstadt o James Taylor. De l'obra cal significar “Words (Between the lines of age)”, “Alabama”, l’altre tema que va motivar les protestes de Lynyrd Skynyrd, i l’emblemàtica “Heart of gold”, que igualment es va enfilar fins el lloc més alt del rànquing nord-americà.

Les morts de Danny Whitten, guitarrista de Crazy Horse, i d’un col·laborador tècnic, tots dos per sobredosi, van motivar una profunda depressió en Neil, fet que no va ser cap impediment, potser tot el contrari, perquè confeccionés dos dels seus millors àlbums: “On the Beach” i “Tonight’s the night”. En la primera obra hi pren part la llarga i dolorosa “Ambulance blues” i en la segona, la que li dóna títol, “World on a string”, “Roll another number”, “Tired eyes”  i “Come on baby ! Let’s go downtown !”, coescrita amb el desaparegut Whitten.

Per acabar un decenni dels anys 70 extraordinari, l’intèrpret de Toronto va realitzar “Zuma”, amb els temes “Danger bird” i “Cortez the killer”, una protesta davant la invasió espanyola al Mèxic asteca; “Long may you run”, amb la col·laboració d’Stills;  “American stars’n bars”, “Comes a time” i el disc en directe “Rust never sleeps”, amb dues versions d’un mateix tema, “My my, hey hey (out of the blue) ”, de caràcter acústic, i “Hey hey, my my (into the black) ”, més rítmica i rockera, mentre va veure’s influït pel moviment del punk rock, que havia sorgit l’any 1976 tant als Estats Units com a la Gran Bretanya.

Si la dècada dels 70 va ser fantàstica i estel·lar per a Young, durant el decenni dels 80 la seva figura va decaure, potser, encara que només és una hipòtesi, perquè amb l’Amèrica conservadora i ultraliberal del república Ronald Reagan no es va sentir gens còmode, com tampoc amb la profunda comercialització que aleshores va viure el món de la música popular. No obstant, el cantautor va editar els ben valorats treballs “Freedom”, amb la rockera “Rockin’ in the free world”, i “Ragged glory”.

Durant els inicis de la dècada dels 90, Neil va ser tota una icona i un autèntic ídol per a la Generació X i el corrent grunge, doncs va col·laborar amb els directors cinematogràfics Jonathan Demme i Jim Jarmusch, va gravar un disc amb la banda Pearl Jam, es comenta que Kurt Cobain, líder del trio Nirvana, es va suïcidar deixant un escrit amb la lletra de “My my, hey hey” i va dedicar el tema “Sleep with angels”, de l’àlbum grunge d’idèntic títol, al mateix Cobain.

La trajectòria del compositor canadenc, encara que més allunyat de la fama i la popularitat, ha arribat fins els nostres dies, amb gires mundials, més col·laboracions cinematogràfiques i continuats àlbums. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

RADIOHEAD

Al llarg de la seva trajectòria, aproximadament amb una vigència de tres dècades, Radiohead ha mantingut sempre el mateix quintet: el carismàtic Thom Yorke (veu, guitarra i piano), Jonny Greenwood (guitarra), Ed O’Brien (guitarra), Colin Greenwood (baix), germà gran de Jonny, i Phil Selway (bateria). Fundat a la localitat d’Albington, en les immediacions de la ciutat universitària d’Oxford, Radiohead està considerat des d’alguns sectors com el millor grup de la història del rock alternatiu i independent, tot i que des d’altres esferes es parla de la banda britànica com un conjunt bastant irregular i inconstant. El quintet anglès va debutar, quant a àlbums, amb “Pablo honey”, el seu treball menys valorat i reconegut per la crítica especialitzada, tot i què va editar l’exitós single “Creep”. Seguidament, Radiohead va gravar l’aclamat “The bends”, una obra excel·lent, encara que no hi tenien lloc el risc i les experimentacions que posteriorment caracteritzarien el g...

BLUR

El quartet anglès ha estat sempre integrat pel carismàtic cantant Damon Albarn, el guitarrista Graham Coxon, el baixista Alex James i el bateria Dave Rowntree. Mentre sis dels seus vuit àlbums, els darrers gravats, han estat número u al Regne Unit, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic els seus treballs de gran format han passat bastant desapercebuts. En un principi, el conjunt britànic es va veure involucrat per la influència de la moda del Madchester, que al seu dia van protagonitzar bandes com Happy Mondays, New Order, The Charlatans o The Stone Roses, i sota aquest marc es va gravar “Leisure”, el seu primer àlbum. El segon treball de la formació anglesa, “Modern life is rubbish”, va suposar un disc de transició cap al brit pop, corrent del qual acabaria sent la banda més popular, juntament amb el quintet de Manchester Oasis, amb qui va rivalitzar. En l’obra, una mica irregular, hi destaquen cançons com “For Tomorrow” i “Chemical world”. El cim creatiu del qua...

PJ HARVEY

La cantant, guitarrista i compositora britànica Polly Jean Harvey ha estat una de les principals estrelles del rock independent de les últimes dècades, tot i que la seva època estel·lar va tenir lloc durant l’últim decenni del passat segle. Harvey ha tingut una carrera artística força polifacètica, doncs ha exercit, quant al pla musical, de cantant, guitarrista, saxofonista i compositora, i, pel que fa a la faceta literària, ha empleat tant la poesia com la narrativa. Després de realitzar tasques de cantant, guitarrista i saxofonista al grup Autonome Diamini, encapçalat per John Parish, amb qui tornaria a col·laborar, va fundar el seu propi conjunt amb el baixista Steve Vaughan i el bateria Rob Ellis, amb els quals va debutar amb el treball “Dry”, una obra de culte en l’escena alternativa. Posteriorment, el trio va editar el magnífic àlbum “Rid of me”, probablement el millor de la carrera de Harvey. El disc compta amb la pista d’idèntic nom, una mostra d’esti...