ROCK 100

Elvis Presley, la primera gran estrella mediàtica de la música rock, va acabar convertint-se en un autèntic símbol de la cultura nord-americana, quan una vegada, fins i tot, va ser acceptat per la societat conservadora dels Estats Units, que en principi es va escandalitzar arran d’observar les seves primeres actuacions televisades. Nascut a la localitat de Tupelo, a l’estat de Mississipí, Presley es va traslladar amb la seva família a la ciutat de Memphis, a l’estat de Tennessee, bressol del rock’n roll i seu dels mítics estudis de gravació Sun Records, on va editar els seus primers discs i en què també hi va assistir el mític intèrpret de country Johnny Cash. Com ja he indicat, Elvis va ser el focus de la polèmica quan va sortir per primer cop per televisió: les famílies més tradicionals nord-americanes no podien acceptar de cap manera que els seus fills, sobretot si es tractava de noies, poguessin ser seguidors d’aquell cantant que ballava i es movia, segons le...

John Phillips havia compost l’himne hippy “San Francisco”, que va interpretar Scott Mckenzie, amb qui havia col·laborat anteriorment, abans de fundar el quartet The Mamas & the Papas, que va suposar la versió feliç, festiva, agradable, amable, senzilla i bonrotllista del flower power. El grup el van completar Michelle Philips, companya sentimental de John; Cass Elliot, una de les millors veus de la música popular de tots els temps, i Denny Doherty. La formació nord-americana es va caracteritzar des d’un primer moment per la sincronització i l’harmonia de les veus dels seus quatre components i el seu allunyament de la moda psicodèlica, una de les grans constants del moviment de les flors. The Mamas & the Papas van ser uns dels participants de l’històric festival hippy de Monterey, realitzat l’any 1967, el qual precisament va organitzar John i que va obrir simbòlicament l’estiu per excel·lència del flower power, l’anomenat de la pau i l’amor. En l’esdeven...

Hi va haver una època que pertànyer al món del rock alternatiu era molt complicat, quasi una heroïcitat, doncs era extremadament difícil col·locar un tema en una emissora d’FM o en un canal de vídeos de televisió. El trio nord-americà Dinosaur Jr. va ser una d’aquelles bandes que va obrir un camí que acabaria convertint la música indie en una referència per a públics força més amplis. L’associació, que un principi es va anomenar simplement Dinosaur, va estar formada per J Mascis, cantant, excel·lent guitarrista i principal compositor; Lou Barlow (baix i veu) i Murph (bateria). El grup, fundat a la localitat d’Armhest, a l’estat de Massachussets, a l’est dels Estats Units, va utilitzar diversos gèneres com rock, punk, noise o hardcore. Després d’un àlbum inicial de títol homònim, que gairebé va passat desapercebut, tant per a la crítica com pel que fa al públic, la banda nord-americana va editar les obres “You’re living all over me”, amb la presència de la pista ...

Aretha Franklin està considerada una de les grans veus de la música popular de tots els temps i, durant la seva etapa estel·lar, la de la segona meitat dels anys 60 del segle XX, va guanyar-se la distinció de reina del gènere soul. Es pot parlar de les capacitats d’interpretació d’altres artistes negres, com Diana Rouss, líder del trio Supremes; Tina Turner o Dionne Warwick, musa dels compositors Burt Bacharach i Hal David, com també de les cantants blanques Janis Joplin o Cass Elliot, component del quartet The Mamas & the Papas, però segurament Franklin va ser les més espectacular de totes elles. Els seus inicis, com la de tants vocalistes negres, van estar arrelats en la música gospel, quan acompanyava el seu pare, que exercia de reverend. El seu primer èxit va arribar quan va ser contractada pel segell discogràfic Atlantic, al qual va arribar procedent de Columbia, i va editar l’àlbum “I never loved a man (the way i love you)”. Seguidament, ja converti...

L’efectista i espectacular teclista Keith Emerson, fundador de Nice; el cantant i baixista Greg Lake, membre del primer combo de King Crimson, i el bateria Carl Palmer, integrant d’Atomic Rooster, van formar el supergrup que portava els seus respectius cognoms, una de les formacions estel·lars de l’època daurada del rock progressiu i simfònic. El trio va comptar sempre amb un munt de fans i seguidors, doncs els seus discs, malgrat tractar-se de treballs en absolut accessibles per al gran públic, es van vendre força bé, però també importants detractors, que acusaven l’associació britànica d’exageradament efectista, grandiloqüent, excessivament intel·lectualitzada, artificiosa i pretensiosa. Amb les obres   de títol homònim, “Tarkus”, el directe “Pictures and exhibition”, “Trilogy” i “Brain salad surgery”, Emerson, Lake & Palmer (ELP) es va situar com una de les principals bandes de prog rock, juntament amb King Crimson, Genesis, Jethro Tull o Yes, formació...

Després de presenciar una actuació del grup punk The Sex Pistols a Manchester, Bernard Sumner (guitarra) i Peter Hook (baix) van formar el conjunt Warsaw, al qual es van unir el cantant Ian Curtis i el bateria Stephen Morris. Posteriorment, el quartet va adoptar el nom de Joy Division, que, com a tal, va cridar l’atenció de Tony Wilson, fundador del segell discogràfic independent The Factory.   La banda anglesa, que prèviament havia gravat l’esplèndid single “Transmission”, va editar un dels millors àlbums de la història de la música rock: l’aclamat i reivindicat “Unknown pleasures”. L’obra conté brillants temes com “Disorder”, “Insight”, l’excel·lent “New dawn fades”, “She’s lost control” i “Shadowplay”, que més de dues dècades més tard versionaria la formació nord-americana The Killers. Aleshores, Joy Division era ja considerada una de les associacions primordials de l’escena postpunk, sobretot per les lletres de Curtis, de caire torturat, dramàtic, angoi...

La banda sueca The Hives va ser una de les moltes formacions que, a principis de l’actual segle, van reivindicar tant el garage rock com el punk rock, moda en què, per exemple, també es va apuntar el cèlebre conjunt novaiorquès The Strokes. Seguint l’estela de grups escandinaus radicalment diferents, com eren els casos dels també suecs Abba i Roxette o els noruecs A – Ha, el quintet es va fer amb un lloc important al mercat anglosaxó. El grup ha estat sempre format pel cantant Howlin’ Pelle Almqvist, els guitarristes Vigilante Calström i Nicholaus Arson, el baixista Dr. Matt Destruction i el bateria Chris Dangerous. El conjunt nòrdic va debutar amb l’àlbum “Barely legal”, el qual va passar força desapercebut, fins i tot al seu país. Seguidament, The Hives va editar el seu treball estel·lar quan al veredicte de la crítica, encara que personalment penso que la formació sueca compta amb discs més complets, “Vini vidi vicious”, que va constituir el seu primer èxit ta...