ELVIS PRESLEY

Elvis Presley, la primera gran estrella mediàtica de la música rock, va acabar convertint-se en un autèntic símbol de la cultura nord-americana, quan una vegada, fins i tot, va ser acceptat per la societat conservadora dels Estats Units, que en principi es va escandalitzar arran d’observar les seves primeres actuacions televisades.

Nascut a la localitat de Tupelo, a l’estat de Mississipí, Presley es va traslladar amb la seva família a la ciutat de Memphis, a l’estat de Tennessee, bressol del rock’n roll i seu dels mítics estudis de gravació Sun Records, on va editar els seus primers discs i en què també hi va assistir el mític intèrpret de country Johnny Cash.

Com ja he indicat, Elvis va ser el focus de la polèmica quan va sortir per primer cop per televisió: les famílies més tradicionals nord-americanes no podien acceptar de cap manera que els seus fills, sobretot si es tractava de noies, poguessin ser seguidors d’aquell cantant que ballava i es movia, segons les seves opinions, de manera provocadora.

Tanmateix, aquella dita que diu que si no pots vèncer el teu enemic, millor unir-te a ell, es va fer cèlebre en el cas de Presley, tot i que no pel que respecta als cantants negres de la seva generació, en uns Estats Units en què la segregació racial era encara molt remarcable. Finalment, l’artista de Tupelo es va erigir en un producte més de la indústria nord-americana.

Elvis, que gairebé mai va exercir de compositor, va interpretar llavors, durant la seva època daurada, cançons com “Heartbreak hotel”, el seu primer hit; “Don’t be cruel”, “Blue moon”, “Jailhouse rock”,  l’ensucrada “Love me tender” o “Blue Suede shoes”, composta per una altra gran estrella del rock’n roll d’aquell període: Carl Perkins.

Igualment, el cantant va editar un munt d’àlbums, alguns d’ells dirigits a les festes nadalenques, i va protagonitzar una gran quantitat de pel·lícules, la majoria d’elles amb unes crítiques no massa benèvoles, per no dir que directament van ser bastant negatives.

Tanmateix, tot va començar a canviar quan Presley va marxar a Alemanya per realitzar el servei militar. Quan va tornar d’Europa, es va trobar que la british invasion, encapçalada per The Beatles, ho havia arrasat tot i els vells rockers, com Chuck Berry, Little Richard o Jerry Lee Lewis, havien desaparegut del primer pla musical, sense oblidar la mort d’altres estrelles com Buddy Holly o Eddie Cochran.

Elvis va ressorgir anys més tard amb dos excel·lents temes, el trist “In the gettho” i l’extraordinari “Suspicious mind”, penso que la millor peça que mai hagi interpretat. No obstant, els seus últims anys van ser bastant lamentables, amb actuacions en luxosos escenaris de Las Vegas i l’abús de fàrmacs per aprimar-se, fins el dia de la mort a la seva casa de Graceland, convertida des de llavors en museu i en lloc de peregrinació de nombrosos fans.